Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Antonio Puerto García (Asp, 1974) és l’alcalde de la seua localitat, ubicada al Vinalopó Mitjà i que compta amb poc més de 20.000 habitants. Puerto és una excepció al conjunt del País Valencià: és un dels nou alcaldes que té Esquerra Unida (EUPV) en un territori que acumula 542 municipis. Governa amb minoria, tot i que la seua popularitat ha anat creixent, almenys si es fa cas dels resultats electorals a Asp, que quan vota en clau estatal aposta pels partits majoritaris però en l’àmbit local aposta per EUPV. L’entrevistem.
El seu poble és una curiositat electoral: el 2019 vostè, amb EUPV, va ser el candidat més votat a les municipals i, en canvi, pocs mesos després, al novembre, a les eleccions espanyoles, PSOE, PP i Vox van ser els partits amb més sufragis a Asp. Com s’explica això?
S’explica perquè fem política per a la gent, per a tot el món. El benefici social no es determina amb una única política social forta, sinó tenint una activitat econòmica que alimente la política social. Jo no he interposat fronteres amb ningú. Quan vam dir, al 2019, que el primer de tot eren les persones, no parlàvem en un sentit reduït del terme, sinó referint-nos a tothom: a la gent que treballa per la cultura, per l’esport, per l’economia… Treballem per a tots, i jo com a alcalde no puc discriminar a ningú. Treballem molt, per exemple, amb la gent de Càritas o amb la gent de l’Església. Quan ve una persona que necessita sostre, la gent de Càritas ho farà seguint una raó concreta i altra gent ho farà per altres motius, però tots perseguim el mateix i el resultat és que en aquest poble ningú no dorm al carrer. Crec que aquest ha de ser l’objectiu: reforçar vincles perquè la gent dispose d’un mínim de qualitat de vida, siga qui siga. Poca gent em tindrà enfront si al final tots volem col·laborar en el mateix sentit. Amb els empresaris va passar una mica el mateix. Quan es va saber que EUPV governaria a Asp alguns es pensaven que cremaríem les empreses, i ara resulta que l’activitat econòmica es recupera amb nosaltres, que hem eliminat el deute bancari de l’Ajuntament, hem acabat amb el deute amb els proveïdors, l’Ajuntament té deute zero i un superàvit de 754.000 euros. Hem demostrat que Esquerra Unida sap governar, que no només portem les regidories de Cultura, Participació Ciutadana i Festes, sinó que també gestionem Urbanisme i que seiem amb els empresaris per crear sòl industrial. Això és el que a la gent li genera seguretat i confiança.
Curiosament, un dels pobles adjacents, Montfort, també té una alcaldessa del seu partit. És una casualitat?
Hem fet polítiques comunes amb Montfort. L’equip que treballa amb l’alcaldessa, María Dolores Berenguer, ha sabut conduir una situació molt difícil que tenia l’Ajuntament, amb un deute altíssim i amb un bloqueig urbanístic bestial. Montfort, després del PP, era un cadàver, i crec que el poble té moltes coses a agrair al seu govern, a EUPV i a tota la gent que ha treballat en aquesta direcció. Cal recordar que Montfort estava en fallida abans de l’entrada d’EUPV. Una bona gestió fa que un mort comence a caminar, però ha costat molt. I també és cert que ens hem donat suport mutu per crear un front i convertir-nos en referents de l’esquerra.
Crevillent, amb un govern de Compromís en minoria molt reduïda (5 de 21 regidors), també s’ha recolzat en Asp. En què es poden ajudar els pobles?
Nosaltres també governem en minoria (8 de 21 regidors). La nostra no és una legislatura còmoda, perquè el PSPV no va voler agafar regidories després d’eixir de l’alcaldia. Tot i l’onada de Pedro Sánchez i la de Ximo Puig no els van donar els números, i va ser EUPV qui va eixir reforçat. Pel que fa a Crevillent, el poble ix d’una etapa molt fosca, d’una política molt casposa i José Manuel Penalva és un bon alcalde. De fet, crec que guanyarà les properes eleccions.
Parlava dels tòpics que hi ha contra EUPV i em posava l’exemple de la seua relació amb els empresaris. Una altra curiositat és la congelació d’impostos que ha decretat l’Ajuntament en aquest 2022, una mesura que alguns no consideren molt d’esquerres.
Asp parteix del 2009 amb un cadastre que imposa el PP que va afectar tot el veïnatge. Això va fer que les vivendes augmentaren el seu valor, cosa que no només va afectar els impostos que pagava la gent, sinó que també afectava, per exemple, a l’hora de demanar una beca. Com que de sobte una casa havia duplicat el seu valor, si un pare o una mare de família ingressava 800 o 900 euros al mes, no et concedien una beca perquè l’Ajuntament havia duplicat el valor de la casa. Nosaltres el que vam dir era que si els comptes eren correctes per fer polítiques adreçades a les persones, això ens permetria abaixar progressivament els impostos als veïns i veïnes sense desquadrar els comptes. Això ha fet que els impostos s’hagen reduït en un 20% des de l’any 2010 fins ara. I no només en la part impositiva, sinó també en la cadastral.
La seua gestió ha transcendit amb una acusació del regidor de Vox a Alacant, Mario Ortolá, qui va assegurar que el seu equip de govern multa els sensesostre per remoure a dins dels contenidors.
A Asp no hi ha persones sense sostre. La gent que ve a aquest poble sempre troba una vivenda on anar a viure, cosa que ens diferencia d’Alacant o d’altres ciutats. Jo camine per Alacant i veig moltes persones sense sostre. Però hi ha una cosa que em preocupa encara més, que és la criminalització d’aquesta situació i que alguns doten d’eines la policia i la Guàrdia Civil perquè castiguen la gent que viu aquestes situacions.
Per tant, a què obeïa l’argument del regidor de Vox a Alacant?
El 2019, vam aprovar provisionalment una ordenança de convivència que molts pobles d’aquesta província tenen aprovada. La vam aprovar provisionalment, i quan vam anar al ple ens vam adonar, després de passar pel consell de benestar social on estan representades totes les entitats socials, que encara quedava molt per depurar. Aleshores, vam derogar aquella ordenança i mai no es va aprovar de manera definitiva. Per tant, el debat que Ciutadans obria l’altre dia a les Corts i que Vox obria a l’Ajuntament d’Alacant és fals. Asp mai no ha aprovat una mesura que perseguisca la gent que no té recursos.
L’altre dia hi havia previst un desnonament i l’equip de govern hi era, igual que el tècnic de l’Ajuntament. Al telèfon de l’alcalde hi havia un responsable de l’EVHA (Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl) fent gestions perquè a la família afectada se li adjudicara una vivenda a la setmana següent. Abans, quan es parlava de la Generalitat Valenciana es parlava de corrupció, i hui es parla de recursos i d’eficàcia. Les persones que viuen al País Valencià han de valorar aquestes coses quan dipositen el seu vot el 2023. Perquè aquestes coses diuen molt d’un govern.
Quin és el llindar de pobresa en aquest municipi?
No ho sé. Sí que sé que l’any 2008 hi havia més de 3.000 aturats i que ara n’hi ha 1.900 després de tota una pandèmia. I hem de tindre clar que el màxim actiu social que hem de generar entre la gent és l’ocupació. No podem parlar d’altra cosa. Les rendes garantides, sovint, aturen l’activació de treball i són, en aquests moments, un fre en la creació d’ocupació. Hui hi ha mà d’obra necessària al carrer, però no podem estar garantint uns llindars que superen els mínims exigits per poder tindre una renda i que la gent, en alguns casos, no vulga treballar. D’això també hem de parlar. És preocupant.
És un discurs bastant poc habitual entre l’esquerra.
-Sí, però cal veure la realitat. I jo visc en un poble en què cerquem gent per a treballar i sovint hi ha dificultats perquè treballen. Alguns diran que això va contra l’esquerra, però jo crec que cal començar a regular aquestes taxes garantistes sobre la integració de moltes persones que els costa entrar al món laboral.
Per què pensa que els costa?
Perquè hi ha persones que es garanteixen 800 euros i el salari mínim que els proposes són 900 o 1.000 euros.
I com se soluciona això? Apuntant el salari mínim o acabant amb subsidis?
Cal buscar un equilibri en què puguem garantir que la gent tinga un mínim de renda garantida i que, al mateix temps, això és puga equilibrar amb una taxa de treball que no supose una pèrdua de la renda mínima. Aquesta renda mínima cal garantir-la, però no a nivells tan elevats, perquè provocaria que hi haja gent que podria viure sense treballar. Crec que un govern s’equivoca si no fa possible la compatibilitat de la renda que un treballador del camp pot rebre per treballs curts, ben habituals en l’agricultura, amb les rendes que es proporcionen per part de les administracions.
Canviant de tema, amb el seu govern local s’ha recuperat la gestió directa del servei de neteja o el manteniment de parcs. Ix més rendible?
El govern espanyol, primer amb Cristóbal Montoro i després amb María Jesús Montero, ens ha estrangulat. El problema és que quan recuperem serveis públics resulta que el govern espanyol ens diu que les taxes no poden superar determinades quantitats. Això estrangula, perquè si jo recupere serveis m’han de permetre augmentar el capítol de personal. I és ací on ens han fet la trampa. Els governs locals que apostem pels serveis públics estem estrangulats, perquè no em permeten augmentar la massa quan jo necessite més gent netejant, cuidant els parcs o prestant serveis socials. Que per cert, he de dir que amb el contracte programa que ens ofereix en aquest moment la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, hui no només tenim més recursos econòmics per a atendre la gent, sinó que també en tenim més i de més ràpids, amb gestió i més gent per atendre la dependència, la renda garantida i molts altres serveis municipals que es presten gràcies als convenis i ajudes que rebem per part d’aquesta Conselleria. Però repetisc: l’Ajuntament d’Asp, des del 2011, va començar a recuperar serveis, i l’últim servei que hem recuperat és el de polítiques juvenils. Però hem de treballar perquè el Govern espanyol ens permeta millorar aquesta situació, augmentar el capítol de personal i tindre serveis públics més directes amb la gent. És un problema tindre un servei públic si no en pots augmentar la massa salarial.
La municipalització del servei de l’aigua és un objectiu pendent?
És l’únic servei que no tenim municipalitzat. En aquest moment estem traient un rendiment del 85% de l’aigua. Hem fet una política perquè no hi haja pèrdues. Veníem d’un 78% de rendiment, i hem millorat la xifra perquè hem fet obres de millora en la xarxa i en el clavegueram perquè hi haja el mínim possible de pèrdues. El contracte que tenim amb l’empresa, que es remunta a finals dels huitanta, ens permet seguir realitzant obres a interès zero. Per tant, el contracte de l’aigua, per a l’Ajuntament d’Asp, és beneficiós. Això no vol dir que en el futur l’Ajuntament no es plantege municipalitzar aquest servei, però en aquest moment no el municipalitzaria. El contracte s’ha ajustat molt perquè els beneficis per al poble siguen els màxims possibles.
Ja que parlem d’aigua, com es veu des d’aquest poble el transvasament Tajo-Segura?
És necessari. I ja. Les obres de canalització de la riba dreta, on estan Asp i Elx, estan acabades, i ara només cal que arribe l’aigua, però a un bon preu. Si arriba aigua i els regants no la poden pagar no deixarem d’extraure aigua dels pous. El pla de conques, que planteja deixar d’extraure aquesta aigua, ha de vindre acompanyat per altra aigua. Perquè si no s’extrau aigua dels pous però tampoc no arriba aigua del Xúquer, els regants no tenen aigua. Almenys a Asp.
Entén, per tant, les queixes dels regants contra el govern espanyol?
Sí. I contra la Generalitat, perquè els excedents de l’Albufera no arriben on han d’arribar, que són les poblacions del Vinalopó més afectades per la sequera. Asp n’és una, i jo continuaré defensant el transvasament dels excedents que no s’aprofiten i que han d’arribar a l’agricultura. Una altra cosa és la utilització de l’aigua per a altres necessitats que potser no són prioritàries, però l’agricultura sí que ho és.
Per què pensa que a l’esquerra li costa tant prendre un posicionament clar en aquesta qüestió?
L’esquerra, més que federalista, ha de ser municipalista. En aquesta qüestió, Asp té una necessitat que Villena no té, perquè té l’aigua davall dels seus peus i Asp no. Per tant, la política de l’esquerra s’ha de centrar en els seus territoris, que són els pobles i els seus veïns.
D’altra banda, com són les relacions amb els altres partits per tirar avant les polítiques, atès que governen en minoria? Fonamentalment amb el PSPV, el segon partit més votat a Asp.
El PSPV és una història distinta en cada poble. Ací els socialistes no van voler governar quan nosaltres els vam oferir una coalició d’esquerres que tinguera unes bones relacions amb el Botànic, però el PSPV no va assumir que havia de deixar l’alcaldia, perquè la llista més votada havia sigut la nostra. Nosaltres demanaríem al PSPV un canvi d’actitud. En aquest moment està més a prop del PP i de Cs fent polítiques d’oposició.
Però en quins partits solen buscar suport per aprovar mesures?
Amb qui siga. Quan dic això, recorde que hem aprovat els pressupostos durant tota la legislatura sense vots en contra. Ens costen de traure els pressupostos, però ho aconseguim. Al final, no només li convé a EUPV que els pressupostos s’aproven. I més encara en una època de pandèmia.
El PP tampoc no va votar en contra dels pressupostos. Curiosament, fa uns dies el PP d’Asp es va dedicar a recollir pel poble firmes contra els Països Catalans.
Quin problema pot tindre ací el PP amb els Països Catalans? Crec que s’haurien de preocupar més pels veïns dels barris de la Coca, de Don Jesús o del Castillo.
En moltes localitats castellanoparlants de la demarcació d’Alacant hi ha hagut queixes contra el plurilingüisme en l’ensenyament. Com està funcionant a Asp, que també és un poble castellanoparlant?
Ací funciona bé. Les escoles sol·liciten els percentatges de llengua que volen i no hi ha cap problema. Crec que és un encert del govern valencià que propose als centres què volen escollir.
Pel que fa a altres administracions, com són les vostres relacions amb la Diputació d’Alacant?
Molt bones. Jo amb Carlos Mazón (PP) i amb Javier Gutiérrez (Cs) tinc bones relacions: les inversions arriben, si sol·licitem qualsevol subvenció hi ha una col·laboració estreta, no discriminen els governs d’esquerres… Jo mai no m’he sentit discriminat amb el PP, ni abans amb César Sánchez ni ara amb Carlos Mazón. I ells tampoc poden dir de mi res en contra. Ací estem per a col·laborar i Asp no ha de discriminar cap política ni inversió, vinga d’on vinga.
Com valoren el pla alternatiu al programa de finançament municipal impulsat des de la Generalitat? La Diputació d’Alacant n’ha impulsat un de propi que, asseguren, beneficiarà més els municipis de la província del que es preveia amb el pla de la Generalitat.
Jo això ho discutisc. A nosaltres ens corresponen 275.000 euros, i entenc que les dues administracions haurien de seure per avaluar els beneficis o perjudicis per a localitats com la d’Asp. Però jo estic a favor del pla de cooperació de la Generalitat. Em preocupa més una cosa, i és que tenim una distribució geogràfica que ens permet plantejar-nos tindre serveis comuns. Crec que ho hem d’estudiar. Nosaltres, amb el pla de residus, ja n’hem ofert un perquè estiguem connectats Asp, Novelda i Montfort i disposem de serveis comuns, com ara una planta de tractament que ens evite haver de desplaçar-nos a Elx i altres poblacions més llunyanes, cosa que suposa un sobrecost econòmic i mediambiental per a la població.
Creu que això seria possible?
Crec que sí. Crec que en un radi de dos quilòmetres podríem tindre una planta de tractament de residus per a les tres poblacions, i en això hauríem de treballar totes les administracions. Els fons europeus podrien anar més enfocats a la integració de serveis comuns.
Més enllà de l’àmbit municipal, ja hi ha moviments dels partits en clau electoral de cara al 2023. Quin futur pronostica a Esquerra Unida, dins de totes les possibles coalicions encara pendents de dissenyar o confirmar?
Hi haurà llocs en què la marca Esquerra Unida es podrà defensar, i jo en soc defensor. Però hi haurà llocs en què caldrà establir fronts comuns. Jo, més que federalista, em considere municipalista. No hi ha les mateixes necessitats a Asp, Novelda, Monòver o Montfort, tot i que són localitats adjacents. La marca Esquerra Unida, a nivell general, és cert que ha experimentat un canvi, perquè crec que s’ha dissolt al si de Podem, i crec que ens hem de dedicar més a guanyar el carrer que les assemblees. Però això ho crec jo, Antonio Puerto. Crec que Esquerra Unida ha de buscar més marca a nivell municipal, perquè crec que el partit es manté gràcies al treball en municipis on mantenim alcaldies o regidories. Si ens dissolem al si de Podem seria el preludi d’una patacada en la pròxima legislatura municipal.
A nivell estatal, com pensa que afectaria al seu partit una candidatura encapçalada per Yolanda Díaz?
Crec que Yolanda té molta trajectòria política per davant, però abans s’ha de definir. Ha fet algun gest i algun acte polític, però una coalició a nivell general on podríem confluir moltes sensibilitats amb una figura com Yolanda Díaz crec que seria beneficiós a nivell estatal. També seria beneficiosa la mateixa fórmula amb Mónica Oltra com a candidata a les Corts. A nivell valencià no diria que no a una candidatura global encapçalada per Mónica Oltra, però això ens ho hauríem de creure tots. Pel que fa a la marca Esquerra Unida, crec que aquesta s’ha de defensar molt més perquè el partit té una història, una militància, uns càrrecs públics i una trajectòria que altres grups no tenen.
Hi ha qui qüestiona si Unides Podem superaria la tanca electoral del 5% a les Corts valencianes.
Jo crec que sí que la superaria. Però jo parlaria de confluir, tal com en el seu moment es va fer amb la candidatura A la valenciana, amb unes sigles en què fórem percebuts com un ens més global. Crec que tenim líders amb la força suficient com per aspirar a ser segona força política al costat del PSOE. El PP no em preocupa, però Vox li pot donar el govern. No em preocupa el PSOE, però potser que al final no puguem ser capaços de donar el govern al Botànic. Per tant, hem de ser molt intel·ligents i poc avariciosos a l’hora de confluir i crear una marca comuna per part de Compromís, Podem i Esquerra Unida amb Mónica Oltra, que crec que podria ser la candidata.
Com valora el Botànic durant la present legislatura?
La valoració és molt bona. El Botànic és necessari. S’ha regenerat una Comunitat en què només es parlava de corrupció. Ara es parla de vivenda, de drets socials i d’economia. I crec que el PSOE necessita Compromís, Podem i Esquerra Unida, però aquests tres partits també necessiten el PSOE. Crec que el PSOE també ho ha fet bé, perquè sap que els seus socis polítics també són necessaris. I crec que a Ximo Puig encara li queda trajectòria. Pense que encara el tindrem quatre anys més. Carlos Mazón és un animal polític, però crec que aquestes eleccions no arribarà a guanyar-les.
I el govern espanyol?
Jo crec que és una bona legislatura. Fer front a un poder mediàtic que busca, amb totes les forces, un desgast polític en una situació tan delicada, amb una pandèmia que ha sigut superada i amb el fet d’haver posat en valor la salut i la defensa de la gent, crec que s’hauria de valorar molt positivament. I cal valorar els governs que han encarat aquesta situació. Això és molt important. El Govern espanyol, el valencià i el d’Asp hem intentat salvar la gent.
Per últim, i atesa la situació mundial que s’està vivint, el poble d’Asp també s’ha mostrat solidari amb Ucraïna. Un 5% dels veïns estrangers d’Asp són d’aquesta nacionalitat.
El conflicte ens ha afectat de manera molt propera perquè els ucraïnesos estan molt integrats en la població. Hi ha ucraïnesos que treballen a l’Ajuntament, que tenen les seues empreses o amb qui compartim espais comuns. Quan vam fer la concentració a la plaça hi havia molta gent, sobretot perquè els ucraïnesos arrosseguen molts veïns. Després, al final, la situació de guerra ens fa mal a tots. Però cal no oblidar que aquesta mateixa setmana Israel ha bombardejat Síria. El dolor l’hem de sentir amb els ucraïnesos i amb tots els qui pateixen la guerra però que, en altres casos, són silenciats pels mitjans de comunicació. És el dolor que sentim els qui sempre hem dit «no a la guerra.»
