Per a la gent que no ho sabem, podries explicar com funciona una missió d’observació electoral?
Aquestes missions tenen la funció de verificar que es garanteix el lliure exercici del dret al vot i la participació política. Tenen la capacitat d’un major reconeixement institucional i social i són habituals.
Primer cal obtenir una acreditació de les autoritats colombianes que permet assistir a totes les fases de la jornada de votació, escrutini i a qualsevol espai on es puguen produir irregularitats per detectar-les.
En aquesta ocasió estem parlant d’una missió parlamentària.
Sí. La missió ha estat impulsada pel Grup Interparlamentari per la Pau a Colòmbia que està format per diputats de diferents partits, des del PP fins a EH Bildu, del Congrés i Senat espanyols, diferents parlaments autonòmics i el Parlament Europeu. Aquest grup treballa sobre la situació dels drets humans a Colòmbia així com en el seguiment de la implementació dels acords de pau.
Aquestes eren unes eleccions especialment polaritzades, amb unes candidatures molt igualades i, a més, molt enfrontades. I recentment ja es van denunciar frau a les eleccions parlamentàries del març.
Durant les legislatives es van detectar una sèrie d’irregularitats. Moltes errades en el trasllat de dades des del primer recompte i algun fet més greu que sí que podria qualificar-se de delicte. En tot cas, van detectar-se aquests problemes i es van fer recomanacions per evitar-los en el futur per part de les missions d’observació, tant les internacionals com les pròpies de la societat civil colombiana com dels diferents partits. L’òrgan electoral en va assumir la major part i açò explica que les eleccions presidencials hagen tingut un exercici més transparent i normalitzat. I nosaltres ens vam encarregar de verificar que açò es feia.
Colòmbia és considerada generalment com una «democràcia consolidada» i sempre es recorda que és l’únic país llatinoamericà que no ha patit dictadures. Però al mateix temps pateix uns nivells de violència altíssims, fins i tot ara, que la principal guerrilla ha deixat les armes. Es poden garantir els drets democràtics amb tanta violència?
Aquest és un problema molt greu i que la nostra missió ha volgut ressaltar, més enllà de les qüestions tècniques del dia de la votació. Hi ha un context de condicionants del vot que poden comportar una modificació de la voluntat popular i el principal és precisament aquesta violència. Aquesta campanya ha estat la més violenta dels darrers 15 anys, amb atacs contra les comunitats, activistes de drets humans i també candidats d’esquerra. És un fet molt greu i es va veure especialment amb «l’aturada armada» que organitzacions paramilitars van decretar durant quatre dies del mes de maig, paralitzant àmplies zones del nord del país sense una oposició efectiva de les forces armades i mostrant el control territorial que tenen aquestes organitzacions.
Ha parlat de més condicionants, a més de la violència. Quins serien els altres?
A Colòmbia s’hi refereixen com «constrenyiment del vot», i fan referència al senyal que accions com «l’aturada armada» envien a les comunitats, en el sentit de «compte amb el que voteu, que pot tenir conseqüències». En altres llocs, directament es va a la gent i se li diu: «té, ací tens la papereta amb la qual has de votar». Pensa que els paramilitars tenen un control absolut de grans zones del país, i fins i tot poden decidir quan s’ix de casa i quan no. De fet, si un barri està confinat a les cases, la gent no pot anar a votar.
Després hi ha la qüestió dels desplaçats. El desplaçament forçat és un fenomen antic a Colòmbia, però darrerament ha arribat a nivells que no es veien des de feia molts anys. I aquesta gent no pot tornar als municipis on està registrat perquè els paramilitars tenen control sobre les vies d’accés.
Finalment, hi ha la ingerència dels mitjans de comunicació i les institucions, que a Colòmbia, per llei, han de ser neutrals. Cap càrrec públic pot intervenir en el procés electoral i els mitjans han de fer una cobertura equilibrada. Açò no s’ha produït. La gran majoria de mitjans han fet campanya contra Petro [el candidat progressista] i a favor de la dreta. També s’han pronunciat des del president del país fins al cap de les forces armades o el president del Congrés. I açò sense comptar a les xarxes socials, on s’ha fet una campanya d’odi similar a la que l’extrema dreta mundial està desenvolupant a molts països.
Sense aquests condicionats, creu que Petro hauria guanyat amb més marge?
Absolutament. A la primera volta, Petro va ser el candidat més votat amb el 40% dels vots, però els candidats de dreta sumaven més del 50%. A la segona volta, Petro ha aconseguit superar el 50%, i això ha estat gràcies a la mobilització de més d’un milió d’abstencionistes. Cal destacar el valor del poble colombià que ha superat la por i el terror per exercir el seu dret al vot lliure.
I veient tots aquests condicionants, fins a quin punt es pot considerar les eleccions colombianes com a lliures?
Fins a quin punt es poden considerar lliures qualssevol eleccions del món? Sempre hi ha una gradació. Mai són eleccions absolutament lliures ni absolutament controlades, excepte, és clar, en els règims autoritaris. Des de la Missió d’Observació considerem que, a pesar de tot el que he explicat, s’ha aconseguit un grau de democràcia acceptable.
De fet, Petro no és només el primer president d’esquerres de la història de Colòmbia, sinó que a més és el primer candidat amb opcions que arriba viu al dia de les eleccions. Creieu que missions com la vostra tenen un paper en mitigar la violència?
A qualsevol lloc del món, el millor per a la repressió és la invisibilitat. Tradicionalment, aquesta violència quedava dins del país i, si eixia fora, es presentava com a fets indesxifrables relacionats sempre amb el narcotràfic i la qüestió política quedava sempre en segon pla. Si l’observació internacional posa el focus en el país, açò té un valor, encara que siga difícil mesurar fins a quin punt és efectiu. De totes maneres, estan allí, la gent valorava i agraïa molt la nostra feina de garants.
