Sarah Lafleuriel (Lió, França, 1989) i Carlos Valls (Ontinyent, 1988) són dos dels impulsors de Per l’Horta Ontinyent, un col·lectiu que treballa per recuperar l’agricultura com a mode de vida en una ciutat en què la indústria i l’urbanisme, sumat a la dinàmica del món occidental, han acabat amb bona part dels terrenys cultivables i amb un mode de vida que, pensen, encara es pot recuperar. Parlem amb ells d’aquest nou col·lectiu i de les seues inquietuds.
-Per què han creat Per l’Horta Ontinyent?
-Carlos Valls: Perquè ens hem ajuntat diversa gent que som sensibles a una sèrie de qüestions. Jo soc agricultor, i aquest és un tema que voldria potenciar. Entre el col·lectiu també hi ha agricultors, gent interessada en el patrimoni, altres que volen que l’agricultura es puga desenvolupar més… tots col·laborem en el projecte.
-Sarah Lafleuriel: Estem veient com l’agricultura de regadiu, que sempre s’ha practicat ací, s’està perdent a una velocitat increïble, i pensem que el futur passa per la recuperació de l’agricultura local. Però el camí de la societat no va per ací, i cal influir en aquest sentit. Ens inspirem en moviments anteriors, com el nascut a València, que ens ajuden a seguir un camí, perquè al final no estem fent res de nou.
-CV: Al final tot és una mateixa lluita per un altre model d’agricultura i de societat.
-Quins problemes pateixen a Ontinyent com per haver creat aquest col·lectiu?
-CV: Abans de nàixer ens vam reunir amb alguns col·lectius similars i sorprenia un poc, perquè les altres agrupacions van nàixer per fer front a algunes amenaces. Nosaltres, a Ontinyent, no tenim una amenaça definida, però com que som sensibles a l’agricultura, volem que es revaloritze i no volem perdre més horta. Ens estem avançant un poc a aquesta dinàmica depredadora.
-SL: Veiem que les amenaces que hi ha sobre l’horta nostra no són directes ara mateix, no hi ha cap projecte concret que pose en perill l’horta, però volem previndre possibles problemàtiques futures. Per exemple, des d’un punt de vista urbanístic, l’expansió que s’ha vist a Ontinyent amb la construcció industrial i urbanística ha afectat molt l’espai de cultiu, i no volem que continue d’aquesta manera. Les altres amenaces que veiem són les pròpies que atempten contra l’agricultura global: assistim a un procés de depredació del camp que és general, no hi ha relleu natural en aquest sector i cal que les noves generacions el contemplen, perquè és un sector de futur i del qual es pot viure per alimentar una economia local i circular. Ens volem anticipar a aquesta problemàtica, que anirà a més. Després, notem que, en el cas d’Ontinyent, hi ha hagut una política d’expansió industrial molt forta, i no tenim un suport polític ni públic en aquest sentit. Volem recordar a les instàncies públiques, sobretot a l’Ajuntament, que existim, que volem existir i que hem d’emprendre projectes junts per crear les infraestructures i les condicions per a produir, consumir i dinamitzar l’horta a nivell local.
-Quin paper ha desenvolupat l’horta històricament a la vostra ciutat?
-CV: L’existència d’Ontinyent, el seu creixement urbà, ha sigut gràcies al fet que teníem una zona plana molt gran amb zones regables vora la serra on es podia cultivar. Aquest terreny ha permès el creixement de la ciutat en contra de l’horta, que a Ontinyent sempre va ser l’economia principal de la ciutat fins fa un segle.
-SL: El creixement industrial, sobretot, es va produir de manera exponencial a partir dels cinquanta i seixanta.
-CV: Als seixanta hi havia unes 700 hectàrees d’horta en producció i ara en queden unes 450 només de superfície. Només en l’any 2020 s’utilitzaven, per al cultiu d’hortalisses, 12 hectàrees, quan al 2002 n’hi havia 60. A més a més, aquestes xifres són dades oficials que, segurament, no contemplen els terrenys de cultiu d’horta familiar. La caiguda ha sigut brutal en 18 anys.
-SL: Hi ha un procés doble: d’una banda s’ha perdut una superfície important de zona d’horta de regadiu i la part que queda, una gran part, no està en producció per diversos motius: per l’abandonament que hem comentat i pel fet que moltes zones es troben en espais qualificats com a urbanitzables, cosa que frena la possibilitat de poder utilitzar-les per a produir.
-També aposten «per una economia local justa, realment sostenible i arrelada al nostre territori». Ontinyent està en aquesta sintonia?
-SL: La població d’Ontinyent és molt diversa, com la de qualsevol altre lloc. Trobarem persones sensibles a aquests arguments, encara que, de moment, siguen una minoria. Justament, amb la creació del col·lectiu volem fomentar la consciència sobre aquesta necessitat. Sabem que molta gent d’Ontinyent ha conegut aquestes hortes i ho recorden amb nostàlgia, de manera romàntica, però pensen que això és el passat i que no es pot recuperar. Però no, cal dir que això sí que es pot recuperar, que la cultura de l’horta pot tornar. Cal fer-ho entendre.
-CV: Volem plantejar aquest tema davant l’opinió pública perquè siga un tema d’actualitat i no del passat.
-Han rebut suport polític?
-SL: Esperem poder col·laborar amb l’Ajuntament, però encara és prompte per a traure conclusions sobre com serà la relació. Estem al principi de tot. Sabem que hi ha voluntat i estem disposats a col·laborar.
-Ontinyent és una localitat governada amb gran majoria per Jorge Rodríguez, ex-militant del PSPV i ara al davant d’una agrupació política local. Pensen que el seu paper com a alcalde és positiu per a les vostres aspiracions?
-CV: Tot dependrà de com vagen les coses. Dissabte farem un acte al qual hem convidat l’Ajuntament. Possiblement vindrà algun regidor, però no sabem com reaccionaran. No sabem si el fet que Rodríguez siga un polític conegut influirà, dependrà de la voluntat de l’equip de govern.
-SL: L’equip de govern actual fomenta l’economia industrial i comercial, cosa que està molt bé, però volem recordar que el nostre sector, que ja no té molta presència entre la població, pot tornar a ser important. Per això, demanarem a l’Ajuntament que, de la mateixa manera que dona suport als altres sectors, nosaltres també necessitem el nostre espai en l’economia local. De moment és difícil anticipar com reaccionarà l’Ajuntament.
-El dissabte es presentaran a Ontinyent. En què consistirà l’acte de presentació?
-SL: Hem organitzat una jornada diversificada. Convidarem tota la població ontinyentina i de tot arreu perquè visite un trosset d’horta que hi ha a la zona del pla, al costat del polígon industrial de la nostra comarca i que volem protegir. També farem una taula rodona amb diversos col·lectius –Per l’Horta de València, Per l’Horta de la Safor, les comunitats de regants que hi ha a Ontinyent i una associació ecologista, l’Arrel, que està molt implantada a Ontinyent i que va ser la primera que va treballar aquest tema amb la creació d’horts socials i d’autoconsum, sense pretensió comercial. Serà una jornada molt completa que també oferirà un dinar amb productes de temporada, activitats per als xiquets i una exposició de ferramentes antigues d’un col·leccionista, Federico Artés, i clourem amb una actuació teatral i un concert de Toni de l’Hostal. Per acabar, volem dir que a través del nostre col·lectiu hem de treballar al voltant de tres eixos. Un és el de la conscienciació, l’educació i la recuperació de la cultura de l’horta. Per això, vindran alumnes d’un institut d’ací a conèixer la nostra activitat. El segon eix és la protecció de l’horta, la protecció urbanística i del patrimoni que s’associa a la cultura del regadiu. I l’últim eix és el treball en la promoció de l’horta per divulgar-la com un sector econòmic i de futur, i que es contemple com a tal perquè els joves es plantegen aquesta activitat com una professió possible, cosa que s’ha perdut.
