Paco Sanz Sanz (1956), veí de l’Alcúdia (Ribera Alta, és el portaveu de Xúquer Viu, una plataforma transversal de caràcter ambiental i ciutadà que treballa per la recuperació de les masses d’aigua, rius, aqüífers i zones humides, especialment el Xúquer i l’Albufera. Sanz considera que l’actual situació de sobreexplotació del Xúquer i els seus sistemes associats, com l’Albufera, fa impossible qualsevol transferència periòdica d’aigua a altres conques, com el transvasament Xúquer-Vinalopó, sense posar en perill la seua pròpia supervivència. Xúquer Viu, a més, insisteix que el camp valencià és imprescindible si es vol l’accés a una alimentació de qualitat amb productes de proximitat.
-Per què denunciaven la venda d’aigua del Xúquer a Almeria, operació que finalment s’ha paralitzat pel Ministeri?
-El Xúquer és un riu sobreexplotat i molt vulnerable davant els efectes del canvi climàtic. Per això, qualsevol projecte de vendre l’aigua del Xúquer és inacceptable. No es poden usar uns drets d’aigües de domini públic, que estan destinades a unes finalitats determinades i a un cost zero, per a comerciar amb l’aigua com si fora propietat privada. Són aigües que no anirien a regar els nostres camps, ni anirien a l’Albufera o a incrementar els reduïts cabals ecològics del riu. A més, aquest transvasament encobert es volia fer des de l’embassament d’Alarcón, a Conca, a 300 quilòmetres de la desembocadura, cosa que implicaria que aquesta quantitat ja no circularia pel nostre riu.
-Per què pensen que el Ministeri ha paralitzat aquesta operació?
-Per una part, no tenia massa sentit fer un discurs que la Comunitat Valenciana és deficitària en aigua, reclamar aigua del Tajo i que al mateix temps es transvase aigua cap a Almeria. Crec que, estèticament, no es podia entendre el transvasament d’aigua amb finalitat agrària en una zona deficitària, i la pressió social ha sigut determinant-
-Confien que la postura del Ministeri siga definitiva?
-Ells ho han dit de manera clara, no crec que es facen enrere. Crec que aquesta batalla la tenim guanyada.
-Com podia afectar aquesta operació als agricultors valencians?
-Fer eixe transvasament encobert des d’Alarcón ha despertat les demandes d’aigua del Xúquer des del Vinalopó, que també volen aigua des d’aquest punt. Després podrien ser els regants de Múrcia o d’altres zones. Com han advertit els regants de la Ribera Baixa, no es pot obrir un forat al riu a 300 quilòmetres de la desembocadura, ja que posa en perill no sols els ecosistemes, sinó també els recs tradicionals de la Ribera. També la Unió de Llauradors ha manifestat l’oposició frontal a aquest transvasament, perquè diuen que les necessitats dels regants de la Comunitat Valenciana no estan encara cobertes, i existeixen zones amb un evident dèficit hídric.
-Per què diuen que el Xúquer està sobreexplotat?
-Segons el Pla Hidrològic, el sistema del Xúquer té en l’actualitat un dèficit de 250 hectòmetres cúbics per any per a atendre drets d’aigua legalment reconeguts. I el mateix pla afegeix: «La forta disminució de recursos que es preveu al sistema del Xúquer com a conseqüència del canvi climàtic suposarà un dèficit de més de 300 hectòmetres cúbics l’any». El Pla Hidrològic no ha resolt, sinó que ha agreujat la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental, que és el principal responsable del declivi del Xúquer en les últimes dècades. En lloc de declarar l’aqüífer sobreexplotat, limitant les extraccions i posant en marxa un pla per a la seua recuperació, la Confederació Hidrogràfica ha optat per antindré i ampliar les assignacions que superen la recàrrega natural i establir noves reserves insostenibles per al regadiu.
-Una altra de les queixes que tenen és que els cabals ecològics per al Xúquer, diuen, són insuficients, perquè les modificacions proposades no compensen la pèrdua de cabals provocades per la modernització de regadius.
-Els cabals ecològics per al Xúquer i altres rius són insuficients incomplint la legislació i la metodologia establerta. Les modificacions proposades no arriben a compensar la pèrdua de cabals per la modernització de regadius. Especialment preocupant és la situació del cabal en els trams d’Antella, Sueca, Cullera i la desembocadura. Arribant a ser de tan sols 0’5 metres cúbics per segon en els últims 4 quikòmetres de riu, l’1% del que porta el riu en règim natural. Pensem que el cabals ecològics estan un 50% per baix dels que haurien d’estar amb la normativa vigent. La modernització de regadius realitzada i prevista suposarà una reducció molt significativa sobre els retorns i les aportacions subterrànies que per infiltració reben el llac i el riu. S’hauria de conèixer de quina manera es modificarà l’equilibri actual a l’Albufera, al riu, als aqüífers i a les eixides al mar. El que sí qye està clar és que, mentre que al Pla es fixa en 40 hectòmetres cúbics els estalvis que aniran a l’Albufera, les pèrdues del Xúquer no seran compensades. En la primera versió del Pla Hidrològic es deia que per a compensar la pèrdua de la modernització, el cabal del riu augmentava en 30 hectòmetres cúbics. En realitat eren tan sols 10, i tingueren que rectificar dient que eixe augment sols es produïa en els quatre primers quilòmetres del Baix Xúquer, que té una longitud de 80 quilòmetres.
-A la manifestació celebrada a Antella (Ribera Alta), celebrada el passat cap de setmana, van assistir diversos polítics, fonamentalment de Compromís i del PSPV. Per què no hi havia gent de la dreta?
-No sempre és així, i en diverses ocasions representants institucionals del Partit Popular, com alcaldes i regidors, han donat suport a les nostres reivindicacions, com es demostra en distintes mocions aprovades per unanimitat en distints ajuntaments. Però no entenem per què la cúpula del PP sempre s’alinea amb les demandes insostenibles i amb els lobbys de l’aigua de la província d’Alacant.
-Perceben diferent tracte d’uns partits i d’altres?
-Xúquer Viu, com organització independent, treballa amb el conjunt de la societat i dels representants institucionals. En aquest sentit, al marge que uns partits defensen amb més o menys intensitat les nostres reivindicacions, que són les de tots i totes, mantenim bones relacions amb els partits de Botànic. De fet, treballem amb Compromís, Podem, Esquerra Unida, PSPV i Esquerra Republicana.
-En canvi, dijous es van manifestar al Palau de la Generalitat. Per què consideren que les institucions no els atenen com cal?
-Xúquer Viu, es va manifestar davant el Palau de la Generalitat per posar de manifest, davant la màxima institució valenciana, la fragilitat de les nostres masses d’aigua –rius, aqüífers i zones humides– i la necessitat d’estar vigilants davant totes les agressions que per interessos econòmics posen en perill el futur del Xúquer i l’Albufera. Hem volgut manifestar la importància de la defensa del riu Xúquer, el principal riu dels valencians i valencianes, que moltes vegades els nostres governants no defensen prou davant altres masses d’aigua, oblidant que el futur de l’Albufera està irremeiablement lligat al futur del riu. El Xúquer representa més del 80% de les aportacions a l’Albufera, i sense un bon estat del riu serà impossible el bon estat de l’Albufera. És cert que en un primer moment la manifestació estava convocada per protestar contra el transvasament encobert a Almeria, però la vam mantenir perquè volíem traslladar la precarietat que patim i que necessitem suport institucional.
-Què els diuen les institucions, davant la vostra protesta que no es pot vendre aigua del Xúquer mentre les necessitats dels agricultors no estiguen cobertes?
-En un primer moment, algun alt càrrec de la Conselleria d’Agricultura es va pronunciar favorablement al transvasament cap a Almeria. Posteriorment la consellera, Mireia Mollà (Compromís), va oposar-se a aquesta venda i va manifestar que si sobra aigua hauria d’anar a l’Albufera o al Vinalopó. No entenem eixa referència al Vinalopó i l’oblit del Xúquer. Però allò important ha sigut el manifestar-se en contra de l’operació. Perquè al Xúquer no li sobra aigua, ni gota.
-El cert és que hi ha més organitzacions agràries que rebutgen aquesta operació, com ara La Unió o Asaja. Com són les vostres relacions amb aquestes entitats?
-La Unió s’ha manifestat expressament en contra del transvasament a Almeria en coincidència amb Xúquer Viu. Les relacions de Xúquer Viu amb la Unió són estretes, ja que pensem que una agricultura respectuosa amb el medi ambient és compatible amb la recuperació dels nostres rius, aqüífers i zones humides, perquè així ha sigut durant moltes dècades. Respecte a AVA-ASAJA, sabem que no els pareixia una bona idea la de vendre aigua a Almeria, encara que no l’han fet pública.
-Per què?
-No li ho sabria dir. Potser volen fer equilibri entre els regants que en són favorables com els que no, però és evident que no estan d’acord.
-Sí que estan a favor, en canvi, del transvasament Xúquer-Vinalopó.
-I la Unió de Llauradors a Alacant també. Fa quinze anys els polítics volien fer el transvasament des de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), a 100 quilòmetres desembocadura, però una mobilització enorme va aconseguir traslladar la presa del transvasament al final del riu, a quatre quilòmetres, a la Marquesa, a Cullera (Ribera Baixa). Això, a nivell europeu, es va justificar perquè l’operació no generaria quasi impactes ambientals. I es va condicionar, també, a que hi haguera sobrants en el riu. En aquell moment vam reconèixer que l’impacte era menor, evidentment. Clar, tot això es va condicionar des d’Europa a acabar amb la sobreexplotació dels aqüífers, però alguns volen continuar sobreexplotant-los mentre demanen aigua del Xúquer, com defensa Carlos Mazón. És una contradicció. Per això en la Ribera ens oposem al transvasament i, com deia, temem que una operació d’aquest tipus genere unes expectatives que després no es puguen complir. Perquè és que cal repetir-ho: no hi ha aigua. Cada vegada n’hi ha menys. Les aportacions s’han reduït en un 40% a la capçalera del Xúquer. Ens carregarem el riu si no ho tenim en compte.
-Aquestes mateixes organitzacions s’han mostrat totalment favorables al transvasament Tajo-Segura. Què en pensen, d’aquest transvasament?
-El problema dels transvasaments són les expectatives que generen. Un transvasament no suposa una concessió que s’envia sense més, sinó que es fa en funció de l’existència de sobrants una vegada cobertes les necessitats ambientals. Què passa quan no hi ha aigua per a transvasar o quan aquesta és més reduïda? Què passa amb les inversions i expectatives generades? Els transvasaments no són la solució per a respondre als problemes de gestió hídrica ,i menys en una situació d’emergència climàtica. Caldria revisar els models i buscar altres alternatives a aquest problema. En aquest cas, l’augment dels cabals ecològics en el Tajo ha anat acompanyat d’una reducció de l’aigua a transvasar, ja que com he dit, no són concessions, sinó que estan en funció de la disponibilitat. Això passarà cada vegada més, ja que la reducció de les precipitacions és una realitat propiciada pel canvi climàtic.
-Per últim, temen que les necessitats del camp puguen tornar a ser explotades amb finalitats electorals sense que s’arribe a cap solució, tal com ha passat els últims anys?
-Per suposat. Ja ho estem comprovant amb aquest intent de transvasament cap a Andalusia. Les interferències de la política en allò que hauria de ser una planificació hidrològica tranquil·la i responsable, en la qual la prioritat fora la recuperació ambiental de les masses d’aigua, com obliga la Directiva Marc de l’Aigua, són molt negatives i perjudicials.
