Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Periodista de la radiotelevisió pública de Saarland, a Alemanya, s’ha fet viral després de connectar amb els informatius d’À Punt tot parlant en un perfecte valencià de la situació de la factoria Ford a la seua regió. Patrick Wiermer (Osnabrück, Baixa Saxònia, 1981) és llicenciat en Ciències Culturals i Comunicació Intercultural. Des de fa vint anys viu a Saarbrücken, a dos passos de la frontera amb França, i parla sis idiomes. Va aprendre la nostra llengua «per amor» i assegura que li ha obert portes a l’hora d’interactuar amb els valencians.
Coneixedor de la realitat del País Valencià, considera «sorprenent» la permissivitat davant de l’apologia nazi que es produeix a Espanya i creu que el paper dels mitjans de comunicació es basa en «identificar les trampes que ens posa la ultradreta perquè els hi fem cas». Quan compra als supermercats busca taronges valencianes i considera un «sacrilegi» algunes receptes de la paella que s’ha trobat al seu país.
S’ha fet famós a les xarxes socials a partir d’unes connexions amb la televisió pública valenciana. Com ho ha viscut?
M’ha sorprés molt, moltíssim. No m’esperava tant d’èxit. Ja sabia que sembla molt exòtic que un alemany parle valencià però no m’ho imaginava. Però heu de saber que no soc l’únic.
Li han arribat molts missatges d’estima?
Ha estat una tempesta d’amor. El twitter, que normalment no el faig servir molt, estava sense parar. Cada dos segons, rebia una notificació d’un «m’agrada» o d’un comentari. Vaig flipar!
Com es van gestionar aquests directes?
A través de la radiotelevisió pública de Saarland, on treballe, vam fer una reunió en la secció d’economia i vam proposar la idea de parlar sobre el tema de Ford des del punt de vista valencià. La primera idea era baixar al País Valencià amb un equip per a fer un reportatge sobre el cas Almussafes, però vam contactar amb À Punt per mirar de fer una col·laboració i intercanviar recursos. Després d’algunes videoconferències i whatsapps, ho vam fer possible. S’ha de dir que els companys d’À Punt han estat molt professionals i ens han facilitat la tasca. Quan es van assabentar que hi havia una persona que parla ౼més o menys౼ valencià, van confiar en mi. Em van suggerir fer dos speech i alguna entrevista a la ràdio.
Però quina meravella és esta d’un periodista alemany d’una tele pública regional fent una peça per a @apuntnoticies en valencià? ? pic.twitter.com/4omJWbvVqR
— Toni Castillo ?? (@ToniCastillo_) January 27, 2022
Allò que més ha impressionat ha estat el seu fantàstic nivell de català. Quan i per què va aprendre la llengua?
Vaig aprendre la llengua, sobretot, per amor. Vaig conéixer la meua dona a París, ella és del «cap i casal», i des del primer moment vaig intentar parlar un poc de català. Després, també el vaig estudiar a la Universitat de Saarland. M’agrada molt la cultura i parlar amb la gent de València; obri portes. Ara no estic molt acostumat a parlar valencià, perquè ja fa mesos que no baixe, però quan baixe segur que ho faig millor.
Visita sovint València?
Sí, normalment una o dues vegades a l’any. Com que tenim família allà, a València i un poble de la Marina Alta, els fem una visita a l’estiu i al Nadal.
Com observa la realitat valenciana?
Al final som europeus, tant valencians com alemanys. Compartim més o menys una mateixa idea de com creiem que funciona la societat. En alguns detalls trobe moltíssimes diferències. Els alemanys, en general, som un poc més tancats, no som tan sociables, i al País Valencià la gent és molt oberta, hi ha molta calor humana. I això s’agraïx molt.
He llegit que parla sis idiomes!
Més o menys, sí. Ja fa vint anys que vivim ací, a cinc minuts de la frontera amb França i també a uns quaranta minuts de la frontera amb Luxemburg. Des de sempre, l’aprenentatge de llengües ha format part de la meua vida, m’ha aficionat molt. A més, hui en dia tens amics que venen de tot arreu i els idiomes són imprescindibles per a saber més de les cultures. De fet, vaig aprendre català abans que l’espanyol. He aprés francés, anglés a l’escola, també un poquet d’àrab, d’holandés…
Per a un alemany és fàcil aprendre valencià?
És complicat i alhora no ho és. El que principalment costa és la fonètica, perquè la pronúncia alemanya és molt diferent. Però en general, és prou fàcil. Perquè si prèviament has tingut contacte amb una llengua romànica, com el francés o el castellà, tens més facilitat per al català. L’important és que el valencià és una llengua que es parla, és un factor molt important. Si tu baixes a València i et disposes a aprendre la llengua, la gent, sobretot als pobles, normalment sempre et contesta en valencià; això, sumat al fet que els valencians són molt xarradors, ens facilita l’aprenentatge.
Alemanya és el país europeu on més s’ensenya la llengua catalana: en 20 universitats. A què es deu aquest interés?
«El contacte dels alemanys amb els territoris on es parla català, ha despertat l’interés per la llengua»
Existeix un intercanvi històric entre la cultura catalana i l’alemanya. Almenys des del segle XIX hi ha hagut relacions molt fermes, principalment en l’àmbit acadèmic i universitari. Entre els alemanys, sempre ha existit molt d’interés pels territoris mediterranis que conformen Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, on sempre hem anat de vacances. Fruit d’aquest contacte dels ciutadans alemanys amb les regions on es parla català, l’interés per la llengua que s’hi parla ha anat creixent.
Els biaixos ideològics han fomentat l’odi i la discriminació als catalanoparlants. Hi ha valencians que viuen d’esquena a la llengua del país: ni la saben ni l’usen ni els importa. Què li diria a aquesta gent?
No soc ningú per jutjar això, perquè no visc el dia a dia dels valencians. Però jo també note una lluita permanent per l’idioma. Quan he anat de compres a un supermercat a València, he parlat en valencià i directament ni m’han respost. Això és diferent als pobles. Per les zones que jo he sovintejat, la Marina, es viu amb més normalitat parlar valencià. Quan els forasters parlem amb valencianoparlants, ens conten més coses i amb més confiança si ho fem en valencià, t’apropa a les persones. En general, parlar llengües i, a ser possible, com més millor, és una gran riquesa. La llengua no és només un element d’identificació pròpia, és també una oportunitat d’obrir portes i connectar amb més gent.
El procés independentista a Catalunya ha palesat la complexitat territorial d’Espanya. Com es veu aquesta qüestió des de la perspectiva germànica?
Ací va haver-hi molta discussió arran de la detenció de Puigdemont i el referèndum de Catalunya. A Alemanya la cultura empeny cap a una unió territorial; això se sosté a partir d’unes circumstàncies històriques concretes, per tot el que va suposar la reunificació Alemanya, que per a nosaltres és un símbol de reconciliació nacional. Per a nosaltres, estar junts com a alemanys es viu amb molta més normalitat; els independentismes regionals són més aviat marginals. Per això, a nosaltres ens costa imaginar que hi ha territoris d’Europa que volen separar-se de l’Estat al qual pertanyen. Crec que la gent entén que es tracta d’una qüestió complexa i que no es pot resoldre tan fàcilment. Saarland és una regió que té una història molt interessant pel que fa a la seua independència. Després de la Segona Guerra Mundial, poca gent ho sap, va ser independent durant una dècada. Tenia un equip nacional de futbol, fins i tot. Tot i això, ací no existeix un gran moviment independentista com sí que viu Catalunya.
A Alemanya es percep molta sensibilitat pel que fa a la memòria històrica. En canvi, les expressions feixistes i nazis a Espanya estan a l’ordre del dia i actuen amb impunitat. Com es veu des d’allà?
«A València m’han fet la salutació nazi; per als alemanys, aquestes coses no són acceptables en democràcia»
No se’n parla gaire, no és un tema que estiga en l’agenda de l’actualitat mediàtica a Alemanya. Personalment, potser jo tinc un poc més de sensibilitat amb aquest afer pel fet de tindre en la família una història de resistència contra els nazis. Quan baixe a València, veig coses que m’estranyen molt: es poden dir coses que per a mi no són molt acceptables des del punt de vista democràtic. Me’n recorde que en algunes visites la reacció d’alguna gent en veure que jo era alemany, era: «Ai, mira, el nazis també han fet coses bones, no han sigut tan roïns». Inclús, una vegada em van fer la salutació nazi! Jo no puc jutjar la gestió de la història que ha fet Espanya, això és molt cultural i individual, però hi ha coses que em grinyolen molt.
Les exaltacions al nazisme estan prohibides a Alemanya, tanmateix això no ha servit per a frenar l’extrema dreta.
L’extrema dreta ara es busca altres camins. Ja no són els típics nazis amb el cap rapat i amb les botes, ara es troben dins del sistema. Tenim Alternativa per Alemanya (AfD), que està als parlaments pràcticament de tot arreu i que actualment tenen entre un cinc i un deu per cent de suport electoral. Ací tenim un problema molt més gran que a Espanya amb els negacionistes de la pandèmia, molts dels quals són nazis.
Entre els periodistes, hi ha molt de debat sobre quina és la fórmula més efectiva per combatre l’extrema dreta. Com s’han combatut les ‘fake news’ dels ultres als mitjans de comunicació alemanys?
Evidentment, tenim un paper molt important. Nosaltres fem una tasca d’identificar qui són, qui està darrere d’eixes organitzacions, quines són les veus i els discursos de l’extrema dreta que busquen destruir la democràcia. En els últims mesos, a partir de l’amenaça del negacionisme, hem fet molta verificació de dades a través del fact checking. Fa poc, un dels líders d’AfD va comparar el nazisme amb «una merda d’un pardal per a la Història». Eixa expressió negacionista de l’Holocaust va ser reproduïda per molts mitjans de comunicació, tot difonent aquestes paraules sense qüestionar-les. És un aprenentatge per als periodistes arribar a identificar i analitzar les trampes que ens posa la ultradreta perquè els hi fem cas.
El principal client de la taronja valenciana havia estat històricament Alemanya. Ara, el camp valencià arrossega una crisi estructural que s’ha vist agreujada per les importacions de Sud-àfrica. És difícil trobar taronges valencianes als supermercats alemanys?
Depén del supermercat al qual acudisques. Jo, com que estic més sensibilitzat, compre en determinats llocs on sí que venen taronges de Xeresa i de Bétera. Si no busques bé, te’n trobes de Sud-àfrica i d’Israel. Les xifres són objectives, la transició que viuen molts sectors de l’economia parteix de l’obsolescència dels models que funcionaven fa quaranta o cinquanta anys. A més, el factor de la globalització ha afectat els mercats tradicionals. En l’agricultura valenciana trobe que a poc a poc s’estan reinventant amb noves fórmules per tal d’afavorir els productors locals. El futur passa per ací, la gent està disposada a pagar un poc més per un producte de més qualitat.
L’obertura de Ford Almussafes va contribuir decisivament a la industrialització de la comarca de la Ribera i els voltants, eminentment agrícoles. La seua importància econòmica ha estat clau. Com va estar a la regió de Saarland?
A Saarland, com a Almussafes, es va obrir la fàbrica en els anys setanta. En aquella època la regió vivia principalment de les mines de carbó i l’acereria, que començaven a estar en declivi. Aquesta és una regió que comprén el mateix nombre d’habitants que València capital. Per tant, l’arribada de la Ford va donar faena fins a 8.500 treballadors (dels quals hui en romanen cinc mil): es van crear 42.000 llocs de treball al voltant de la indústria de l’automòbil. Les últimes xifres de l’atur a la regió apunten a una pujada de les persones que no tenen treball, que ja ronden un sis per cert. Això és molt poc comparat amb València, però ací es nota molt. Cada vegada abaixen la persiana més indústries, que ha estat el sector que més faena ha donat en aquest territori. Si desapareix la Ford a Saarland, l’impacte serà brutal. Representa un 50% del PIB!
Pot arribar a passar, que Ford desaparega de Saarlouis?
No sabem molta cosa, no ens donen massa detalls sobre les negociacions i l’acord al qual s’ha arribat. Després d’haver observat de prop la situació al País Valencià, tinc la sensació que Almussafes té més punts a favor perquè es mantinga. Note més moviment i voluntat de mantindre la factoria. S’hi han publicat més xifres, més plans. És una sensació molt subjectiva, tanmateix trobe que hi ha més motivació a Almussafes, cosa que no trobem a Saarlouis.
La Generalitat Valenciana ha regat de diners Ford Almussafes. A Saarlouis l’empresa ha rebut ajudes de l’Estat?
«Per què hem de subvencionar amb diners públics una empresa privada que no funciona?»
Sí, sempre ha rebut diners durant el mig segle de la seua existència. Evidentment, tot allò que envolta la factoria, per exemple, l’habilitació dels carrers, ha estat sufragat amb diners públics. De les inversions directes a la fàbrica, no se’n sap massa. I aquest és un punt molt crític: hem d’invertir tants diners públics en una empresa privada? Això, evidentment, ha generat molt de debat, com a València. Al final, si el negoci no funciona, per què l’hem de subvencionar?
Quins són els salaris de Saarlouis en comparació als salaris de Ford Almussafes?
«Els treballadors de Ford Almussafes cobren un terç menys que a Saarlouis»
A Saarlouis els treballadors cobren un terç més que a Almussafes. Això representa uns 39.000 euros bruts anuals, i aquest és el sou mínim. Si ho posem en context, cal tindre en compte que viure a Alemanya és un 20% més car que a Espanya. En aquests moments, a Ford Saarlouis no s’està parlant de retallades al salari dels treballadors, però sembla que volen minvar els drets laborals: menys vacances i treballar més.
Quin és el paper de les televisions regionals a la República Federal Alemanya?
Som un Estat federal i les regions, els länder, tenen molt de poder polític en la presa de decisions a escala nacional. Ací ara està havent un debat sobre el finançament de les televisions i ràdios públiques, com a tot arreu. És un sistema que necessita molts diners: actualment és el primer sistema de mitjans públics més car. Hi ha molta gent que vol reformar el model amb bona voluntat, però també estem patint atacs directes que volen retallar recursos.
Vosté ha seguit de prop el panorama comunicatiu valencià i espanyol. El que va passar amb el tancament de Canal 9, haguera estat possible a Alemanya?
«Haguera suposat el final de la democràcia si a Alemanya haguera passat el que va passar amb el tancament de Canal 9»
Impossible! Haguera suposat el final de la democràcia si a Alemanya haguera passat el que va passar amb el tancament de Canal 9. Aquell fos en negre em va posar molt trist, em va fer mal; jo no podia imaginar mai que poguera ocórrer això, no es pot consentir en una democràcia tancar un mitjà de comunicació públic, perquè som els garants de les llibertats públiques. Jo mirava Canal 9 de tant en tant i percebia que hi havia un problema dobjectivitat. Ara, per fi, les coses han canviat i tenim radiotelevisió pública al País Valencià, À Punt, que ha millorat molt respecte al que va representar RTVV.
He vist un tuit seu en què «denuncia» una paella valenciana feta de salmó i salsa de llima…
[Riu] Sí, era un menú escolar per a la meua filla. La meua dona, ràpidament li digué: «Això no t’ho menges!». A casa som molt aficionats a la paella i això ens va semblar una bestialitat. Un sacrilegi! [riu]
