Durant la cobertura d’un temporal, la televisió valenciana va posar la carxofa a un home que passejava els gossos per un pas subterrani negat d’aigua. El reporter li va preguntar: «Per què s’inunda este túnel?». I el senyor amollà, com qui no vol la cosa: «Molt senzillo, perquè l’alcalde és un fill de puta». El vídeo, convertit en un mem, es va viralitzar ràpidament a les xarxes socials. El batlle a què es referia era Paco Salom, de Carcaixent.
Esta ciutat riberenca de 20.000 habitants ha viscut en els últims anys una escalada de polarització política promoguda per la dreta i l’extrema dreta. La pujada d’impostos mampresa pel govern local va mobilitzar una part de la població, que va irrompre en el plenari municipal amb virulència. La sessió es va haver de suspendre i alguns regidors van haver de ser escortats per la Guàrdia Civil.
En les darreres eleccions estatals, Vox va aconseguir vora un 24% dels vots a Carcaixent, el mateix va passar en altres localitats de la comarca. Tot este caldo de cultiu també coincideix amb el cas de les pintades d’odi que omplin les parets del municipi. Un nazi porta sis anys estampant esvàstiques i tota classe d’emblemes de la mort amb total impunitat. Ara es troba a punt de seure al banc dels acusats davant d’un tribunal.
L’alcalde de la ciutat, Paco Salom, rep el Diari La Veu al seu despatx de l’ajuntament. Va arribar a l’alcaldia l’any 2015, després d’uns resultats històrics del seu partit, Compromís, al municipi. En els comicis de 2019 va passar de deu regidors a sis i ara governa en minoria de la mà del PSPV
La fiscalia ha demanat tres anys de presó i 23.000 euros a l’acusat per les prop de mil pintades nazis de Carcaixent. Quina situació s’hi ha viscut?
Portem ja sis anys en esta situació. Inicialment, la reacció va ser de sorpresa, incredulitat, indignació i cabreig. Sabíem qui estava darrere dels grafits i fins que se l’ha pogut enxampar, ha passat molt de temps. En paral·lel, el nivell de crispació social era important, però, clar, el funcionament de l’administració no té el ritme que la societat reclama. Ara el tema ja està judicialitzat, es van aportar proves pericials, i ens ha impacientat que el procés haja tardat tant a avançar. Mentrestant, esta persona continua fent pintades. Una situació lamentable que esperem que es resolga en el juí. Esperem que el culpable siga condemnat i que pague.
Esta persona ha gaudit d’impunitat durant tots estos anys. Des de l’activisme antifeixista es denuncia una inacció per part de les forces de seguretat.
No compartisc eixe plantejament. Carcaixent té un volum de població i una plantilla de Policia Local limitada, i esta té unes prioritats. No és que hi haja desinterés, no és això. El que no es pot fer és muntar un dispositiu específic per a enxampar-lo amb els pocs recursos de què disposem, durant la nit cal atendre moltes situacions de major prioritat. I això la ciutadania no sempre ho entén. Però al final se l’ha enxampat i identificat en almenys dues ocasions.
Sí, però ha estat gràcies als activistes antifeixistes que han seguit l’autor de les pintades i avisat les autoritats. Ha faltat proactivitat per part de les institucions?
Sempre es pot fer més. I n’hi ha indignació, jo entenc les crítiques. Hem de ser sensibles al tema. Però les coses des de l’administració s’han de fer tal com marca la legalitat. Li pose un exemple: nosaltres no podíem esborrar les pintades perquè teníem un manament judicial d’esperar per no eliminar proves. I el moment en què tinguérem l’autorització esborràrem els grafits — només els que estaven estampats sobre edificis o mobiliari municipals, no podíem tapar sobre propietats privades—. No tocava eixir «a lo brut», com han fet els activistes, de començar a tapar pintades a tort i a dret. Hi ha alguna persona que s’ha enfadat perquè quan li han esborrat les pintades, li han deixat un desastre i diuen: «Jo m’ho haguera pogut esborrar d’una altra manera».
Si els missatges de les pintades hagueren sigut d’una altra procedència ideològica, les forces policials hagueren actuat amb més contundència?
Jo puc parlar per la Policia Local, la qual actua seguint les ordres dels seus responsables i en estes dues legislatures, en base a indicacions meues. Hagueren actuat exactament igual. El que haguera fet la Guàrdia Civil, no ho sé. I soc conscient que dins de la Policia Local i de la Guàrdia Civil hi ha diferents sensibilitats polítiques i alguna prou escorada cap a l’extrema dreta.
A què es deu l’auge de l’extrema dreta a Carcaixent en les últimes eleccions generals?
Supose que en eixe ambient general entre el cansament i la moda, naix el vot a Vox. A Carcaixent, a Algemesí i en altres poblacions de la Ribera. Som una comarca agrícola, hi ha gent amb una mentalitat prou conservadora, en el fons, i d’alguna manera la situació de crisi que s’hi està vivint haurà influït. Això caldrà analitzar-ho a llarg termini. El que em preocupa és que s’estan donant elements de crisi que poden ajudar perquè la ideologia ultra es consolide durant un període de temps. La nostra responsabilitat és intentar ser suficientment clars i pedagògics perquè la ciutadania siga conscient de quina és la seua realitat i quina és la fantasia que alguns plantegen. La ultradreta suposa un perill per a la democràcia i cal estar-ne alerta.
«S’està donant elements de crisi que poden ajudar a la consolidació de l’extrema dreta»
De cara a futures conteses electorals, tem que l’extrema dreta puga tindre un pes a l’ajuntament?
Ja el té. L’extrema dreta ja està present a l’Ajuntament de Carcaixent. El que passa és que està sota unes sigles diferents. Al final, l’electorat és el que és, no canvia tan ràpidament. Hi ha uns grups polítics que la suma de tots ells, obtinguen majoria o no, inclourà l’extrema dreta, amb uns noms o amb uns altres. És possible que s’hi incorpore una nova força política. Però, en tot cas, eixos vots eixiran dels altres partits de dreta: els de tota la vida i els que, encara que tenen un nom molt distant a l’extremisme [riu], són en el seu comportament molt de dretes i ultraconservadors.
Es refereix a Units per Carcaixent?
Clar, però també a altres. Hi ha regidors que s’han presentat per Ciutadans que en este moment podrien tindre el carnet de Vox perfectament. Persones amb una mentalitat molt extremista. I no en són conscients, que és el pitjor.
«L’extrema dreta ja està present a Carcaixent i es diu Units»
26 de novembre de 2019. Què va passar?
S’havia convocat un plenari en què s’apujava l’IBI [Impost sobre Béns i Immobles], una decisió amb la qual es pot estar d’acord o no. Però algú va aprofitar això per a muntar una campanya i traure’n rèdit partidista. Ara ho neguen, però es van demanar autoritzacions per a la megafonia, per a posar cartells i repartir-los per les cases. I es va convocar la ciutadania a la porta de la casa consistorial el dia del plenari i va passar el que va passar. El que ha passat a Lorca ens haurà sorprés, perquè ha eixit en les grans cadenes de televisió, però a Carcaixent ja havia passat abans i amb una major gravetat que a Lorca, perquè ací es va envair la sala de plens, es va interrompre la sessió i es va haver de suspendre. Darrere de tot plegat hi havia grups i persones que havien incitat eixes manifestacions. D’allò hi ha uns clars responsables: persones que continuen estant a dia de hui com a regidors a l’Ajuntament de Carcaixent. «No, jo no he fet res, va ser la ciutadania qui espontàniament va reaccionar d’eixa manera», diuen. No, la ciutadania va ser convocada, hi va haver una maniobra clara que se’ls en va anar de les mans —tot cal dir-ho— i que afortunadament no va anar més enllà.
«Els aldarulls a Lorca ja van passar a Carcaixent abans i amb més gravetat»
Fa dos plenaris el regidor no adscrit Juan Albert l’acusava a vosté de «despòtic», «deïficat» i d’estar cada vegada «més lluny dels seus veïns». A què es deu eixa irascibilitat?
Molt senzill. Juan Albert era membre de l’equip de govern a l’inici de la legislatura. Per circumstàncies personals se’n va haver d’eixir i el govern es va quedar en minoria. Ell pensava que podria tornar, però les seues circumstàncies, que són d’àmbit judicial, no han canviat i, per tant, nosaltres hem de ser coherents. Ell voldria entrar de nou a l’equip de govern, no se li ha ofert, i a partir d’això busca el desgast. Està enfadat, molest, gelós. Això en una altra persona tindria unes reaccions determinades i en Juan Albert, que és una persona molt particular, reacciona com un xiquet. Després pel carrer fa com si res. Si Juan Albert tinguera un sou a l’ajuntament de Carcaixent, tot això no s’haguera dit. I Paco Salom, en comptes de ser una persona «endiosada», seria el seu millor amic. És una qüestió purament econòmica. Ací ja ens coneixem tots.
«Juan Albert reacciona com un xiquet perquè ja no té un sou a l’ajuntament»
Va ser un error pactar el govern municipal amb un trànsfuga de Ciutadans?
La nit electoral jo pensava que tota l’oposició s’uniria contra Compromís i formaria govern. Probablement va haver-hi una lluita d’egos entre ells [PP, Ciutadans, PSPV i Units per Carcaixent] i no es posaren d’acord. Arribada la investidura, Compromís va eixir avant únicament amb els seus sis vots i amb les abstencions del PSPV i Ciutadans. Una anècdota: durant la celebració per la revalidació de l’alcaldia, a la porta del restaurant, un veterà d’Units per Carcaixent s’apropà i em digué: «Paco, no tingues cap remordiment, has fet el que tocava perquè ells no s’han aclarit». Jo vaig aprofitar l’oportunitat in extremis, quan ells ja havien abandonat les negociacions. Algú havia de ser l’alcalde. I ara estem en minoria. Va ser un error? Doncs potser va ser l’error menor que es podia cometre, l’alternativa era la ingovernabilitat. Calia intentar-ho i podia haver eixit millor.
«Pactar el govern municipal amb un trànsfuga de Ciutadans va ser l’error menor que es podia cometre, l’alternativa era la ingovernabilitat»
Paco, repetirà?
Home, queda un any. Ni sí ni no. Cal esperar com evoluciona este últim any i la situació dins del partit.
Si repeteix, ho farà per ganes de seguir o obligat per la manca de lideratges al seu partit?
Si seguisc, seguiré per convenciment. Continuar per continuar seria una bogeria, i jo em faria mal a mi mateix i al partit, seria una mala jugada per a tots. Arribat el moment, caldrà buscar la millor opció dins del partit. Però no per a eixir del pas, això sí que ho descarte.
Però estos set anys al capdavant de l’ajuntament han suposat molt de desgast.
Han sigut set anys molt durs i pesen. No és fàcil estar set anys governar en minoria. Això t’obliga a molts esforços i has de renunciar a molts projectes. La primera legislatura va ser apassionant, ens va passar de tot. Esta segona està sent diferent, la pandèmia ens ha destrossat, als alcaldes i alcaldesses. En este moment, si em preguntares «com estàs?», doncs estic molt bé, i alhora fotut i fatigat per tot el que ha passat. Uns dies estàs més cansat, però quan veus que les coses van eixint, això t’espenta. Tinc ganes d’aprofitar este any que tenim per davant.
La qüestió de la fiscalitat ha generat moltes friccions amb els seus socis de govern. En quin punt es troben ara les relacions amb el PSPV?
Podrien ser millors. Fer política no pot ser simplement quedar bé de cara a la ciutadania, cal gestionar. I l’Ajuntament de Carcaixent té un pressupost ajustat i de poca capacitat per a generar ingressos. Escolteu, si sabem fer números, amb quatre sumes trobem quines són les necessitats quotidianes. Cada dia has d’amollar l’aigua, has de pagar sous, la policia, la jardineria… Per què no som honestos i reconeixem la situació que el pressupost no dona? Caldrà apujar impostos. Això és impopular? La paraula contribució té molt de significat: es tracta d’ajudar a fer polítiques en benefici de la ciutadania. Nosaltres no ens hem amagat en cap moment. En juliol de l’any passat teníem l’oportunitat d’haver apujat l’IBI, però els nostres companys de govern no ho consideraren així i això ha generat diferències importants amb ells. Per responsabilitat, tocava haver-ho fet.
«Les relacions amb els socis del PSPV podrien ser millors»
L’any 2015 es produeix el canvi de règim: del Partit Popular als governs del «canvi». En estos set anys, què és el que ha canviat?
El més important: les formes. Veníem d’una època de grans castells, endeutament i males pràctiques. El govern del Botànic s’ha caracteritzat pel sentit comú i per agafar la fregona i netejar tota la runa que havia deixat el PP. En el cas de Carcaixent, estem set anys i no hem tingut cap problema ni de denúncies ni d’amiguisme ni de falta de transparència. I això és fonamental. Perquè eixa era la bandera que portava l’Ajuntament de Carcaixent durant dècades. Quan feia campanya el 2015, ho deia molt clarament: no venim a fer miracles, nous embassaments i piràmides. Venim a millorar la transparència, la participació i a sanejar les finances. Hem reduït a la meitat els quasi tretze milions d’euros de deute que arrossegàvem. El que no sabia és que ens entrarien els «pufos» del PP: cinc milions d’euros en sentències. Estic content amb el que he fet? Clar que ho estic, els meus objectius eren eixos. El meu problema és que no sé acabar de contar-ho a la ciutadania.
Ara teniu sobre la taula un altre problema: dues macroplantes fotovoltaiques es volen instal·lar sobre les muntanyes del Realenc de Carcaixent.
Ara com ara, el País Valencià està sent bombardejat de macroprojectes de plaques solars com si s’acabara el món. Sense valorar les conseqüències i l’impacte que poden generar sobre el territori. I això, en part, es dona per la manca d’un pla director a nivell de país que ho regule. No estem en contra de les plantes fotovoltaiques, estem en contra de projectes depredadors que estan substituint la bombolla immobiliària per l’especulació energètica. Fonts de capital i empreses forasteres aterren a la Ribera i li col·loquen a Carcaixent dos macroplantes solars que són dues vegades la superfície del nucli urbà del poble. Estem bojos o què? Clar que volem la transició energètica, però acompanyada d’una adequada transició ecològica. I amb capacitat de decisió per part dels ajuntaments. No pot ser que un despatx a Madrid prenga una decisió que ens hipoteque el futur per 30 anys. Això és una barbaritat.
«Vam entrar a l’ajuntament amb 13 milions d’euros de deute i l’hem reduït a la meitat»
Compromís a Carcaixent i a la Ribera s’ha posicionat en contra de les macroplantes; en canvi, el govern valencià, del qual forma part el seu partit, ha aprovat recentment un decret que obri la porta a agilitzar els tràmits.
Ix d’una conselleria del PSPV, en la qual el conseller és precisament de Carcaixent, Arcadi España. I és la muntanya del seu poble la que està en perill, i li demane un poc de sensibilitat. El més preocupant és que hi ha figures al govern valencià, com el president Ximo Puig, que tenen molta pressa a posar en marxa tot açò. El president hauria de ser més prudent, assessorar-se bé i acompanyar els pobles. Hi ha molts municipis afectats, no ens carreguem el país per eixa urgència que no sabem ben bé a què respon. La urgència hauria de ser per a aturar les barbaritats, no per a obrir-los les portes.
«Li demane al conseller Arcadi España més sensibilitat: la muntanya del seu poble està en perill»
S’han plantejat la possibilitat de crear una comunitat energètica local?
És un tema que s’està treballant, busquem abastir-nos d’energia a través de plaques solars situades en altres superfícies: des de les cobertes del cementeri fins a les teulades dels edificis públics.
Contempleu la possibilitat de comprar els terrenys que es troben en mans privades?
Ara els propietaris han vist una possibilitat de negoci, perquè cobraran un lloguer per l’especulació de la multinacional que vol instal·lar la macroplanta. El preu de venda deu ser molt elevat. Fa dos anys vam buscar la possibilitat de comprar la muntanya, però les circumstàncies financeres de l’ajuntament ho impedien i ara també. Després de l’incendi del 2016 li vam plantejar a la Generalitat que fora ella qui encetara el camí i comprara els terrenys, i començar a fer gestió pública. Ens digueren que això seria obrir una porta «perillosa». Amb el temps hem vist que el govern valencià sí que ha fet compres d’este tipus, i mentrestant, el perill real s’ha materialitzat en forma de macroplantes sobre el sòl cremat.
