Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Quan visites Altea per primera vegada, et sorprèn la seua bellesa, la bellesa d’un poble acaramullat dalt d’un tossal, revestit de cases blanques que dibuixen estrets carrers costeruts i petites places des d’on podem aguaitar els blaus del cel i la mar fonent-se. L’aigua, la de la Mediterrània, als peus de la vila, retalla una badia calma, entre el Mascarat i la Punta de l’Albir, on la mar vivia a una badia molt gran —en paraules de la il·lustre escriptora, alteana per desig propi, Carmelina Sánchez-Cutillas—. Sorprén també que, malgrat els canvis urbanístics espectaculars de les ciutats de la costa que la flanquegen, Benidorm al sud i Calp al nord, Altea haja pogut conservar millor la seua fisonomia secular, i bregue contra la implacable acció o pressió del ciment.
I sorprén també com, entrant en una altra matèria, la política, malgrat la quasi granítica presència de la dreta en els governs dels municipis costaners del sud del País Valencià, des de 2015 la ciutadania alteana haja decidit atorgar la seua confiança per dirigir l’ajuntament a una formació valencianista, ecologista, com Compromís. Per tot això, i de tot això, volia parlar amb el seu màxim representant, l’alcalde Jaume Llinares, conegut per tots pel seu renom familiar, Jaume el “Sariero”.
Quina diferència troba vostè entre aquell Jaume Llinares, el Sariero, que de xiquet corria pels carrers d’Altea, amb el qui ara és alcalde de la seua ciutat?
Evidentment, l’edat i les responsabilitats (rialles).
Professionalment vostè ha treballat en un estudi d’arquitectura, i ara està dedicat plenament a la seua ciutat. Quan i com comença a interessar-se per l’acció política?
La geografia m’ha definit, sempre m’he sentit lligat a la terra. Franco va morir durant el meu primer any d’estudis a València, tot era possible en aquell moment. Vaig formar part de la primera candidatura de la UPV a Altea i sempre he estat lligat al valencianisme polític, però han hagut de passar molts anys perquè es donaren les circumstancies adients i fer política en primera línia.
Quin és el camí per obtindre per a Compromís una alcaldia —la més important d’aquest partit al sud de la Marjal Pego-Oliva— tradicionalment en mans dels conservadors?
La veritat és que en una zona on la dreta estava (i està) arrelada; és certament complicat guanyar l’alcaldia, en aquest cas d’Altea, per a qualsevol força política progressista. Crec que part de l’èxit és haver fet un projecte de poble inclusiu, de convivència i que molta gent poguera compartir. D’alguna manera, s’ha recuperat la confiança de la ciutadania d’Altea en el seu ajuntament, més obert, participatiu i transparent, això va fer que passàrem de 6 a 8 regidors i ser la llista més votada .
Altea, entre la serra Gelada —al sud, tocant l’Alfàs del Pi i Benidorm— i el Morro del Toix o el Mascarat —fitant Calp, al nord—, compta amb més nuclis habitats, com el Cap Negret, l’Olla, Altea la Vella…, és senzill articular tot això?
És qüestió de conèixer les seues singularitats i, com bé dius, articular-les. Altea està plenament vinculada a les seues partides, són moltes les persones que hi viuen i mantenen un lligam permanent amb el nucli urbà. Altea la Vella és diferent, no és una partida, és un poble, així ho ha sentit històricament la seua gent. Les urbanitzacions també tenen un pes poblacional rellevant i necessitats pròpies. Tot plegat fa que la tasca de millorar i augmentar els servicis que la ciutadania mereix, siga complicada.
Amb un gegant del turisme de masses al costat, com és Benidorm, i en certa manera també Calp, Altea sembla buscar un model turístic més amable —ambiental, saludable, cultural…—. Ho estan aconseguint?
Altea sempre ha sigut una destinació tranquil·la, un poble d’artistes, on la cultura i l’art han estat molt presents. La singularitat de les nostres platges, de còdols, ajuda a no tindre un turisme massificat. I volem seguir així. El nostre objectiu és créixer en qualitat i no en quantitat. Som un dels dos pobles valencians que han obtingut les ajudes del Pla de sostenibilitat turística i estarem certificats com a Destí Turístic Intel·ligent. Tot i la difícil situació que travessem, hem tingut dues temporades turístiques molt bones. Això ens indica que anem pel bon camí.
Quan s’habita un lloc amb la bellesa paisatgística mediterrània d’Altea, que combina a la perfecció el mar i la muntanya, estem obligats a la seua conservació. Però, com conservar, al temps que es conviu amb el creixement turístic?
Considerem que és importantíssim preservar el medi ambient i el nostre entorn. I apostem per un turisme sostenible i no massificat. Tenim un parc natural, la serra Gelada, que junt amb el riu Algar, la Serra Bèrnia, l’Illeta de l’Olla i la Cala del Soio, són paratges que ens donen molta riquesa però que també hem de protegir, i som conscients d’això. Estem apostant per un turisme cultural, que juntament amb l’esportiu, com el ciclisme, el medi ambient i la nàutica, desestacionalitze gran part dels nostres visitants i així repartir els recursos turístics al llarg de l’any.
Un dels projectes més importants que estan duent endavant és la renovació del front litoral d’Altea. Ja s’ha acabat una part, i ara es troba en execució la renovació del passeig de Sant Pere, o del Mediterrani. Parle’m un poc d’aquestes obres. Serà recordat com l’alcalde que li va retornar la mar a la ciutat d’Altea?
Altea va perdre la platja urbana en els anys 70. Ha costat molt recuperar-la, quasi 30 anys de projectes i promeses frustrades, però, l’estiu que ve, vorem acabada la nova platja i el passeig. És un projecte pensat per a tota la ciutadania, la que resideix i la que ens visita. Millorarà la nostra qualitat de vida i estic convençut que ajudarà notablement a enfortir la nostra marca turística i la recuperació econòmica. Són molts anys de lluita i esforç de moltes persones, que nosaltres culminarem.
I quines actuacions han previst al nucli històric?
Tots els anys convoquem ajudes per a la rehabilitació de les façanes dels nuclis antics d’Altea i Altea la Vella, a més a més en l’actualitat estem rehabilitant les infraestructures hidràuliques i el paviment del nucli antic d’Altea la Vella que pràcticament estan ja acabades.
La renovació d’infraestructures del poble antic d’Altea és un projecte molt ambiciós i amb una complexitat i pressupost que ens obliga a executar-lo per fases. Ara començarem per renovar i integrar a eixa zona antiga (amb els mateixos acabats) la glorieta del Portal Vell, el carrer del Sol i el carrer d’Alacant.
Vosté, quan pot, m’han dit que treballa l’horta i fa hortalissa. Altea també és un poble llaurador, però hi ha bancals abandonats… Sembla que hi ha un projecte per posar en valor el territori. En què consisteix?
Supose que et refereixes al projecte del Molí dels Moros. Estem treballant amb Joan Cascant, un reconegut viticultor, que a la comarca del Comtat ha posat en marxa, amb èxit, el projecte «microvinyes». En Altea hem plantat diferents varietats de vinyes a l’entorn del Molí dels Moros. Esperem que aquest siga l’inici per poder recuperar patrimoni i terra abandonada.
L’agricultura alteana ha sofert un entrebanc molt seriós amb la fallida de la Cooperativa Agrícola, i des de l’Ajuntament estem prenent mesures per pal·liar i ajudar a la recuperació del nostre sector primari.
Pel que fa a l’activitat i la innovació empresarial, quin paper vol jugar Altea?
Des de la passada legislatura estem treballant per atraure innovació empresarial, i emprenedorisme. Hem creat, amb la Universitat Miguel Hernández, el Parc Científic de les Arts i el programa Altea Emprende que ja va per la seua quarta edició. Aquest any, hem anat un pas més enllà i hem presentat a la Conselleria d’Economia Sostenible el projecte per a instal·lar, als baixos de Palau Altea, el Parc Científic enfocat a l’economia taronja —amb activitats basades en la creativitat i la innovació— i fer d’Altea un centre de referència a nivell estatal, on la diversitat cultural i la creativitat siguen els pilars de transformació social i econòmica.
En el Parc es fomentaran incitatives empresarials relacionades amb la indústria digital, audiovisual, cultural i creativa. El que pretenem amb aquest projecte és buscar i atraure el talent professional, i impulsar, com ja he dit, l’economia i les ofertes de treball al nostre municipi.
Parlem ara de gestió democràtica. Vostès fan Pressupostos Participatius. Com milloren la gestió?, n’estan satisfets de la participació i de l’experiència?
La participació ciutadana és molt important per a nosaltres, com ho és també que la ciutadania entenga que el seu paper és fonamental. La passada legislatura vam encetar els pressupostos participatius i anem ja per la cinquena edició, on any rere any va incrementant-se la participació. És molt important que les persones participants vegen els seus projectes realitzats.
A més, hem encetat nous processos participatius des de diferents àrees de l’Ajuntament, i tenim a l’abast dels alteans i alteanes una nova ferramenta: Altea Millora, on la gent ens pot enviar, en qualsevol moment i des de qualsevol dispositiu, aquelles propostes, millores, o evidències que consideren, i des de la regidoria de participació ciutadana s’encarreguen de fer el seguiment fins la seua resolució.
32 milions d’euros en són prou per un municipi amb 22.000 habitants, més tots els seus visitants?
Mai és suficient. Sempre hi ha noves necessitats a cobrir, la pandèmia ens n’ha mostrat un bon exemple. Hem destinat més de 3 milions d’euros a ajudes per pal·liar els efectes de la covid-19 i ajudar els alteans i alteanes que més han patit aquesta crisi. Per al 2022, tenim un pressupost de 35 milions d’euros. Hem arrancat projectes tan importants com el del front litoral, sense haver de demanar cap finançament. I estem sanejant els comptes municipals. El deute heretat el 2015 era de 20 milions i ara estem per davall de 5 milions. El nostre objectiu és acabar aquesta legislatura amb un ajuntament amb deute zero.
Al fil del tema de les finances municipals: com contempla el possible establiment d’una taxa turística?
No crec que la creació d’una taxa turística puga interferir en el nombre de visitants a rebre. Parlem d’un import que no és rellevant i que no condicionarà el destí elegit. El resultat hauria d’invertir-se en millorar l’oferta turística i ajudar a la conservació del patrimoni cultural i natural dels municipis. Eixiríem guanyant tots, tan els residents com els visitants. Per una altra banda, hem de considerar que aquesta taxa ja està establida amb normalitat en la majoria de les principals destinacions turístiques.
La gestió política comporta problemes afegits, com ara haver estat imputat com alcalde, per presumpta prevaricació sobre les obres d’un complex hoteler de luxe. Com va anar això?
Sempre he estat segur que no s’hi havien comés irregularitats per part de cap departament del nostre Ajuntament i així ho han sentenciat els jutjats. Crec que el que volien aconseguir amb la denúncia era paralitzar i endarrerir el projecte d’un hotel que consideraven que seria competència.
Tornant a la cultura, Altea va ser nomenada per la Generalitat Capital Cultural Valenciana per a 2019 i 20; com ha estat l’experiència?
Gratificant! Han sigut dos anys de reconeixement a la tasca cultural que realitza Altea des de fa molt de temps, una tasca per la qual seguirem apostant des de l’Ajuntament d’Altea, ara més que mai. La cultura és un eix fonamental de la nostra idiosincràsia, i també de la nostra economia, així com un dels atractius més importants de l’oferta turística alteana.
Esteu a l’espera d’un Conservatori de Música Professional; en quin punt es troben les gestions?
El que pretenem és que Altea forme part de la Xarxa de Conservatoris del País Valencià el proper any. En el pressupost de 2022 del Govern valencià, hi ha dotació per a la integració del primer grup de Conservatoris entre els quals es troba Altea. Les condicions generals de la integració s’han definit a la Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2022 i la previsió és que a principi del proper any signem el conveni d’integració.
Compteu també amb uns Premis Literaris que es prestigien any a any. Què aporta la bona literatura a la vostra ciutat?
Els Premis Altea ens permeten descobrir el magnífic treball d’escriptors i investigadors. El projecte mateix, amb vocació d’exportar-se i difondre’s més enllà del nostre poble, realitza una gira al llarg de tot l’any per presentar les obres guanyadores, donant a conèixer no solament aquests treballs, sinó el nostre poble i el projecte, o el que és el mateix, el binomi «Altea/cultura», pel qual apostem amb el ple convenciment dels avantatges que açò suposa per al nostre poble i els alteans i alteanes.
Confie en la llarga vida d’aquests premis. Volem donar resposta i suport a tot el talent dels autors que tenen l’oportunitat de veure publicada la seua novel·la, conte o investigació mitjançat els Premis Altea.
I ara, a la Casa Gadea, s’obri el «Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas», l’escriptora que amb Matèria de Bretanya —considerat com el primer bet-seller valencià—, ens va posar al cor de tants valencians el vostre poble… Qui participa en el Centre i què espereu d’ell?
Amb el Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas a Altea, l’escriptora valenciana es converteix en la primera dona a tindre un centre d’aquestes característiques, que té per objecte la divulgació de la seua obra i la difusió de materials pedagògics al voltant d’una dona rebel que va trencar motles i que hui es reivindica. Aquesta iniciativa servirà per donar a conéixer al públic en general i a l’alumnat en particular la figura destacada de l’autora alteana.
L’impuls i posada en valor que li ha donat l’Acadèmia Valenciana de la llengua amb el nomenament d’escriptora de l’any ha sigut molt rellevant. La decidida aposta de la Conselleria de Cultura, la implicació de la família, la regidoria de cultura i l’incansable Joan Borja han fet possible aquest ambiciós projecte.
I tant! Un projecte que ens beneficiarà a tots, especialment als valencians més meridionals, no sols als alteans. I ara, canviant de terç, a any i mig per acabar la legislatura, ha pensat ja en la reelecció?
Quan vaig prendre possessió com a alcalde d’Altea el 2015, ja vaig dir que no ocuparia el càrrec més de dues legislatures. La veritat és que gaudisc treballant dia a dia pel nostre poble i seguisc il·lusionat per impulsar projectes que tenim programats, però arriba el moment de donar pas a un nou lideratge que continue treballant i fent una Altea encara millor. Confie plenament en la gent del nostre equip, som un col·lectiu compromés, preparat i bolcat en la tasca de millorar la qualitat de vida i els servicis que Altea necessita.
El veig en forma i amb les idees clares! Hem parlat de molts temes, però segur que hi ha alguna cosa més que voldria dir als alteans i als qui visitem la seua ciutat…
Als alteans i alteanes els demane paciència i confiança. Aquesta pandèmia ha trasbalsat les nostres vides, ens està costant molt tornar a la normalitat, però estic convençut que ho aconseguirem i eixirem reforçats com a societat.
Als visitants els anime a vindre, coneixeran un poble tranquil i segur que, no cal dir-ho, els rebrà amb els braços oberts.
