Pilar Marès Saavedra va nàixer a Badalona. Durant més de quaranta anys ha viscut a cavall de Barcelona i de diversos països del món, sobretot de l’Amèrica del Sud, d’Àfrica i d’Àsia, on ha treballat al servei de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), concretament de l’UNICEF, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància. I, des de l’any 2011, viu a Vinaròs.
Amb les muntanyes del Maestrat nevades, el dimarts 12 de gener de 2021, Maestrat Viu ha celebrat en línia una assemblea extraordinària, convocada per una Junta gestora, amb un únic punt en l’ordre del dia: l’elecció d’una nova Junta directiva.
Quatre dies després he quedat amb Pilar Marès, qui ocuparà la presidència de Maestrat Viu en el període 2021-2023. L’acompanyaran en la Junta directiva Casto Sorlí Moliner (vicepresidència), Vicent Sanz Arnau (secretaria), Montserrat Vericat Esteller (tresoreria), Joan Ortí Voltas (vocalia), Sara Riera Sanz (vocalia), Miquel Roda Prats (vocalia), Júlia Terol Torres (vocalia) i Josep Messeguer-Carbó (vocalia).
És dissabte de matí, l’entrevista comença a l’hora de l’esmorzar –que quasi bé és dinar– i la taula, pel que em diu Pilar, és plena de viandes que assaborirà en acabar la conversa. M’assegura que no es refreda gens, però ella discretament es pren el café. És el moment de conèixer una dona que va trencar sostres de vidre fa anys, encara que ella es mostra més bé discreta. El cert és que ha voltat mig món i, finalment, ha fet cap al Maestrat.
Per allò de roda el món i torna al born i una mica cansats de la pressió laboral i de la gran ciutat, el seu marit i ella han trobat en el Maestrat la manera de poder seguir compromesos en una tasca que encara poden fer: treballar en la gestió d’una cultura moderna vehiculada en valencià a dins de la comarca del Maestrat.
Des de l’any 2014 és sòcia de Maestrat Viu. Com va viure Pilar Marès l’arribada al Maestrat i el primer contacte amb l’entitat?
L’any 2012 es va fer soci de Maestrat Viu el meu marit, en Joan Ortí. Va coincidir que a la primavera d’aquell any es va fer la presentació de Maestrat Viu a la Caixa Rural de Vinaròs, quan nosaltres pràcticament acabàvem d’aterrar a Vinaròs.
Els tres primers anys de viure a Vinaròs els vam dedicar a descobrir la comarca. Abans només n’havíem fet passejades breus. Desprès, al 2014, ja em vaig fer sòcia i vaig començar a viure més intensament la vida interna de Maestrat Viu i la vida de la comarca.
D’aquell primer contacte en fa nou anys i Maestrat Viu compleix la primera dècada. Què en destacaríeu?
Diria que el col·lectiu ha treballat sempre molt unit, molt en equip; ens hem repartit sempre les tasques segons la disponibilitat, la predisposició, les habilitats i les preferències de cada persona. A més, sempre hem tingut el suport de moltes altres persones més que, sense estar a la junta, ens han volgut donar un cop de mà.
En tot aquest temps, a través de les activitats a la Comarca –insisteix a remarcar un significat ple de comarca– ens hem donat a conèixer i això ha provocat un creixement de l’entitat, tant en el nombre de socis com en les nostres activitats.
Amb quines paraules clau definiríeu la tasca que ha dut a terme Maestrat Viu fins avui?
Insisteixo amb el que deia abans: hem sabut mantenir una línia de treball constant d’acord amb les finalitats que recullen els nostres estatuts. Per a mi, aquestes dues paraules serien les principals: fidelitat als principis i constància en la nostra tasca. Una tasca que s’emmarca també al voltant de tres paraules clau: llengua, cultura, territori.
De quines accions creieu que pot estar més orgullós el col·lectiu Maestrat Viu?
En primer lloc, Maestrat Viu pot estar satisfet per les activitats que hem fet i farem anualment: els Premis Maestrat Viu, la Festa per la Llengua, que fem conjuntament amb Escola Valenciana, l’Estiu Literari al Maestrat, que genera els articles d’Empelt. Revista de lletres i humanitats del Maestrat, i, darrerament, s’ha afegit el Conta’M Festival de contes al Maestrat. Quatre activitats que han tingut un gran èxit i una gran acollida per part de tota la comarca. La satisfacció és la continuïtat mateixa.
En segon lloc, voldria ressaltar dues accions rellevants que, al meu entendre, van donar un gran impuls a Maestrat Viu i que solen passar inadvertides. Va ser important promoure la creació de la Coordinadora d’entitats del Maestrat, una federació que uneix i coordina la majoria d’entitats culturals de la comarca i que ha repercutit en la dinamització cultural. No és menys destacada la signatura de convenis de col·laboració amb molts ajuntaments, un suport que demostra el recolzament i la confiança, i que reforcen el dinamisme i la vitalitat cultural necessaris per a la comarca.
I, en tercer lloc, m’agradaria destacar el discurs de defensa dels límits de la comarca i del desenvolupament sostenible i diversificat que Maestrat Viu ha desenvolupat últimament. Com és sabut algunes localitats del Maestrat històric actualment no s’inclouen en aquesta demarcació i Maestrat Viu no ha deixat de fer-los costat en la reclamació de pertànyer a una comarca completa i funcional. De fet, en l’últim any, els plens de quatre municipis del Maestrat (Albocàsser, Atzeneta del Maestrat, Vistabella del Maestrat i la Serratella) s’han adherit al document de Maestrat Viu “La comarca del Maestrat. Una realitat perifèrica”. Si Maestrat Viu pot estar satisfet de la defensa del territori en aquest sentit, també pot complaure’s d’haver servit d’altaveu contra l’especulació que s’aprofita de la debilitat demogràfica, una qüestió rellevant que l’entitat aborda al document “Reinventant el Maestrat. Propostes contra el despoblament”.
Ara, amb totes aquestes activitats de gran format, amb el munt de vincles entre entitats culturals diverses o amb la publicació de diversos documents, on voldríeu que arribara l’entitat durant la vostra presidència, que heu anunciat que durarà dos anys?
Pensant en aquests dos anys de presidència veig que, de moment, ens haurem d’adaptar a la situació sanitària, de manera que serà difícil poder expressar públicament el nostre dinamisme cultural; tanmateix, tal com vam fer en la celebració dels darrers Premis Maestrat Viu a Atzeneta del Maestrat, de l’Estiu literari a Rossell i del festival Conta’M a Càlig, on vam complir estrictament les mesures de seguretat i prevenció, ja estaria molt satisfeta si poguéssim fer el mateix en cadascuna de les activitats que tenim programades. És molt important poder-les celebrar perquè es vagin consolidant.
També seria interessant que la nova junta, ara que estem a l’inici de la segona dècada de Maestrat Viu, fes una anàlisi de la nostra realitat i sapigués dibuixar el futur immediat en el marc d’on estem, al Maestrat i al País Valencià. Què vull dir amb això? Que farem tot el possible perquè el nostre País retrobi plenament la seva identitat. Per sort, avui, al segle XXI, tenim unes Corts i una Generalitat que configuren el nostre autogovern; si hagués de demanar un desig als Reis, ara que fa pocs dies que han passat, demanaria la comarcalització del País: no hi ha res més positiu per als ciutadans que tenir propera la seva administració. Les comarques donarien la definitiva i autèntica vertebració sociocultural i econòmica al País Valencià.
Independentment de si es fa efectiva la llei de comarques, al vostre entendre, quins haurien de ser els objectius principals que hauria de fixar-se Maestrat Viu per a la pròxima dècada?
M’agradaria que contribuís al creixement del sentiment de pertinença al Maestrat d’una manera ben viva; tinc molt clar que per poder viure amb plenitud la globalitat del món has d’estimar allò més local. A més, m’agradaria una contribució dirigida a fer desaparèixer el complex d’inferioritat per allò que les circumstàncies geogràfiques del Maestrat han permès a tots els seus habitants al llarg de la història: bellugar-se cap a València, cap Tarragona, cap a Barcelona o cap al Matarranya; si això s’ha fet sempre, el que Maestrat Viu ha de seguir fent és establir relacions amb gent dels Ports i de la Plana, de les Terres de l’Ebre (especialment del Montsià i de la Terra Alta) i del Matarranya, com quelcom natural en un espai fronterer que mai ha sigut un problema, ben al contrari, ja que al llarg de la vida es pot constatar com aquest espai ha generat un intercanvi humà de primer ordre en tots els sectors. Faig meu el lema: lo Sènia no és frontera. Per últim, crec que Maestrat Viu hauria d’augmentar l’abast en tots els sentits: hauria d’arribar a tots els racons de la comarca, a tots aquells pobles on encara no hem celebrat cap activitat; hauria d’anar creixent en nombre de socis; hauria d’augmentar el nombre de convenis amb ajuntaments; i hauria d’establir unes relacions molt estretes amb altres entitats semblants d’arreu del País Valencià.
Voleu afegir alguna idea més que no hàgem comentat…
Aprofito per fer una crida a totes les institucions del país perquè entenguem tots plegats que la cultura és l’ànima del poble i que una societat sense una cultura viva no té cap tipus de personalitat, no té cap rostre. Que tinguem clares quines són les nostres arrels i els nostres orígens.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
