L’actual situació d’estat d’alarma derivada de la Covid-19 ha suposat la presa de mesures sanitàries excepcionals. No solament al règim de visites hospitalàries, sinó també al desenvolupament habitual de les activitats en el context assistencial. Així, aquest dissabte 4 d’abril la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana ha fet públic el protocol de comunicació de dones gestants en el moment del part.
Segons el protocol, “l’acompanyament al part de la dona embarassada pot suposar una situació de risc de contagi per a la mare, per al nounat, per a la parella o per al mateix personal que desenvolupa la seua labor assistencial”. En aquest sentit, el manual considera les especials circumstàncies i exigeix prendre precaucions addicionals a les habituals a l’hora d’atendre les necessitats del part.
Aquesta nova i circumstancial normativa, però, no ha estat exempta de polèmica. La reacció més notòria ha sigut l’escrit presentat al Síndic de Greuges per part de l’Associació de Comares de la Comunitat Valenciana (ACCV). En aquest, les matrones denuncien la disconformitat amb una de les mesures que determina que ha d’interrompre’s l’acompanyament de la dona gestant en dilatació i en el moment del part.
Per entendre els motius de la denúncia, parlem amb Paula García, supervisora de la planta d’obstetrícia de l’Hospital La Fe de la ciutat de València i secretaria de l’ACCV.
Quin és el principal motiu que ha impulsat la denúncia d’aquesta mesura?
Fonamentalment hem presentat l’escrit perquè considerem que es tracta d’un protocol ineficaç, ja que separar durant les hores del part la mare gestant de la persona acompanyant no redueix el risc de contagi de la dona ni tampoc el del nounat. Ho valorem així atés que, en la majoria dels casos, la mare gestant ha estat acompanyada anteriorment de la persona de la qual es vol separar. Sobretot si contemplem les mesures de confinament que fa tres setmanes que s’estan aplicant.
A més, segons aquesta mateixa normativa, en el moment posterior al part, aquestes dos persones sí que poden estar juntes en l’habitació d’hospitalització. Pel que aquesta normativa esdevé absurda, si ho analitzem en termes de prevenció de la infecció per coronavirus. En addició, després del part, el més habitual és que aquestes dos persones seguisquen en contacte, vivint a la mateixa casa.
Això no obstant, és útil la normativa pel que fa a salvaguardar la salut del personal sanitari que atén la mare gestant, com sou les comares?
No considerem que aquesta mesura siga capaç de disminuir enormement el risc de contagi del personal sanitari. Si bé és cert que en circumstàncies normals les comares tenim tracte no només amb la dona sinó també amb la persona acompanyant, precisament és aquesta persona que l’acompanya l’única amb qui podem actuar posant en pràctica les mesures de seguretat recomanades pels organismes sanitaris experts. És a dir, mantenir la distància física recomanada i utilitzant les mesures d’higiene pertinents.
Existeixen altres formes més efectives de prevenir el contagi en els parts?
Sí, creiem que una forma més eficaç de controlar la situació és abastir-nos de tests de detecció ràpida del virus, els quals ajuden a discernir ràpidament aquelles persones afectades pel virus de les que no ho estan. D’aquesta manera, en funció del resultat del test, podem actuar amb conseqüència aplicant les mesures de protecció adequades.
Les matrones entenem la complexitat de la situació i la dificultat d’implementar mesures al respecte, especialment per tractar-se d’una circumstància sense precedents. Però, si hi ha normatives que van en contra de drets fonamentals de les dones al paritori, considerem que les hem de denunciar. No volem ser partícips d’una mesura que creguem injustificada, especialment tenint en compte que aquestes no disminueixen notablement el risc de contagi. Parle de drets fonamentals perquè un d’ells és, precisament, que la dona ha de poder estar acompanyada de la persona que ella desitge en el moment del part.
Aquest entrebanc, a més, se suma a altres problemes ja existents derivats de la falta de recursos per a atendre totes les demandes d’un hospital. Un exemple és la falta d’anestesistes disponibles per als parts. Quines implicacions pot tindre per a la dona gestant l’aplicació d’aquesta mesura en aquestes condicions?
Si fem un exercici d’imaginar la situació d’una dona que ha de parir en aquestes circumstàncies, ens haurem de posar en la pell d’una persona que està parint sense epidural i sola. Tot i que l’epidural no és un factor necessàriament fonamental per al desenvolupament normal del part, és un factor que per a determinades mares afavoreix el seu benestar durant el part. Ocorre el mateix amb la funció de l’acompanyant. De manera que, sense aquests dos factors, la situació pot ser dramàtica en alguns casos.
Aquesta mesura pot arribar a tindre conseqüències molt dures. A curt termini, augmenta la taxa de parts instrumentats, incrementa el nombre de cesàries i l’experiència del part es veu afectada de forma negativa. Però, a més, a llarg termini també té unes conseqüències psicològiques que cal considerar seriosament.
Pot dificultar el desenvolupament normal del part el fet de no disposar de l’acompanyament desitjat per la dona gestant?
Sí, efectivament. A la biblioteca Cochrane, una sèrie de bases de dades electròniques de ciències de la salut, s’hi poden trobar articles científics que demostren que l’absència de l’acompanyament desitjat incideix clarament en el tipus de part. Així, aquest factor pot influir en la durada del part, en la taxa d’epidurals i en la satisfacció materna, per exemple.
Una de les eines que proposa aquesta normativa és que durant el període de dilatació, del part i el moment posterior a l’expulsió del nounat, la dona podrà disposar d’un dispositiu electrònic per a comunicar-se amb la persona portaveu de la família. De manera que, si la disposició de personal assistencial així ho permet, s’activarà una videoconexió en directe. Creus que aquesta és una ferramenta útil per a solucionar de manera parcial aquesta problemàtica?
En absolut. Hi ha moments en la vida d’una persona que no es poden suplir amb eines electròniques, perquè requereixen d’un factor humà i social que aquestes no poden proporcionar. Sense dubtes, el part és un d’aquests moments. És a dir, davant d’un problema de característiques emocionals i socials d’aquest tipus, una resposta tecnocràtica no és una solució acceptable. A més, una mare que està en un procés dolorós, emocionalment fort i sense els efectes de l’epidural, no sé fins a quin punt se li pot demanar estar atenent una videoconferència.
Atendre el bon funcionament d’una videoconferència pot ser un entrebanc per al normal funcionament de la tasca habitual del personal sanitari?
Sí. Es tracta d’un intent de solució totalment fora de context. Perquè en cap hospital del País Valencià hi ha suficient personal sanitari disponible en un part per a destinar esforços a fer possible una videoconferència. Almenys sense que això tinga una repercussió en el nostre quefer com a matrones. I pensar el contrari és no conéixer la realitat que es viu als paritoris.
S’està posant en pràctica aquest protocol en altres comunitats autònomes?
No, en altres comunitats no s’està implementat aquesta mesura. De fet, tenim constància que a la comunitat de Madrid, que representa un focus molt major d’infecció del virus, aquest protocol no s’ha implementat en cap moment.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
