Des del passat 17 de juny la ciutat d’Alzira (la Ribera Alta) té un nou alcalde, Alfons Domínguez, que es presentava en la llista de Compromís. Aquesta notícia es podria percebre com un esdeveniment del tot normal, dintre del procés electoral dels nostres municipis, si no fora per dos fets que el fan singular i digne d’atenció. El primer és que Alzira és la ciutat de major població que gestionarà la formació i el segon que l’alcalde és un membre destacat del partit Verds-Equo del País Valencià, que és el de menor pes polític dintre de la coalició de partits que conformen Compromís.
La preocupació i l’acció social envers la defensa de la natura i els drets socials han estat una constant en el nou alcalde d’Alzira, no sols per formació acadèmica, recordem que és enginyer tècnic agrícola, Llicenciat en Ciències Ambientals i Màster en Gestió Medi Ambiental, sinó perquè des de ben jove ja participava activament en el moviment ecologista, com a soci d’Acció Ecologista-Agró, entre altres associacions ecològiques i socials.
Senyor Domínguez, primer que tot felicitacions pel seu nomenament com a alcalde d’Alzira. Voldria començar aquesta entrevista preguntant-li des de quan vostè està interessat per la natura i els problemes mediambientals?
Ja a la meua època de l’institut em vaig començar a preocupar per temes de defensa i protecció de la natura i del pacifisme. Aleshores vaig conèixer el grup d’Alzira d’Acció Ecologista-Agró, que llavors era molt potent i actiu. Vàrem començar també a fer una colla vinculada a l’educació ambiental, i va ser justament aquella època i dintre d’aquestes activitats, on vaig conèixer la meua dona, Maite. Ens agradava molt tot el tema de la muntanya i la natura, i sobretot eixir en bicicleta. Recorde que en aquella època ens vàrem lligar a les màquines que volien fer pistes al paratge de la Murta, com a pas previ per a poder urbanitzar-la.
Aquest compromís es va consolidar després a la universitat, on vaig crear un grup d’agroecologia. En aquella època només teníem accés a bibliografia sobre aquesta temàtica que estava escrita en francès o alemany, no hi havia quasi res en castellà, excepte traduccions com les que feia la revista Integral. També creàrem l’associació ADAE (Associació pel Desenvolupament de l’Agricultura Ecològica) en l’any 1988-89. Aquest fet es va percebre molt negativament per part de les institucions acadèmiques de la facultat d’aleshores, ja que estaven més a favor de l’agricultura més industrial o amb agroquímics. El salt qualitatiu fou quan vàrem anar a Zestoa, al País Basc, a unes jornades que organitzava el Partit Verd Europeu, allí s’esdevingé el meu primer contacte amb ells. De tot aquest procés de presa de consciència ecològica, i amb el pas d’uns quants anys de tasca militant envers l’agricultura ecològica, he acabat dissenyant i desenvolupant el II Pla Valencià de Transició Agroecològica (2021-25), formant part de la direcció de l’equip del Servei de Producció Ecològica i Innovació de la Generalitat Valenciana, amb el govern del Botànic.
Vosté fins ara treballava com a Cap de Secció de Tecnologia, Projectes i Recursos, del Servei de Producció Ecològica i Innovació (SPEI), i ha passat de ser un ciutadà d’Alzira a alcalde de la població. Com es viu vitalment aquest canvi?
Jo ho veig com un procés de trajectòria lògica, encara que comprenc que altra gent ho haja vist com un procés excessivament ràpid. El 2015, i mitjançant la meua relació amb la gent del govern del Botànic, via la meua trajectòria de defensa i desenvolupament de l’agricultura ecològica, em fan veure que dins de Compromís es podien materialitzar els principis bàsics ecològics, que són la meua guia vital, i em convidaren a participar activament en la secció local d’Alzira. Jo comence a participar com un més al col·lectiu, posteriorment a l’executiva, donant suport al Govern de la Vila de Diego Gómez, i quan es varen fer les llistes electorals em vam proposar encapçalar la candidatura.
Baixant ara al terreny més personal, no puc ocultar que ha estat un salt vital molt important, ja que com a funcionari desenvolupes la teua tasca dins d’un horari marcat, mentre que com a alcalde has de ser-hi a disposició de la població totes les hores tots els dies, i comprenc que ha de ser així. Jo com a alcalde percep la mateixa quantitat econòmica que quan era funcionari, no he tingut cap increment en la meua remuneració, tanmateix la meua dedicació horària s’ha multiplicat per dos com a mínim.
Confie, i eixe és el límit d’aquesta nova activitat com a alcalde, que no cree disfuncions ni perjudique la meua relació familiar, que és molt important per a mi, però fins ara tinc tot el suport de la meua dona, Maite, i de les meues filles, que són tan importants en la meua vida.
Vosté fou alcalde gracies al PSOE i als dos vots dels regidors d’UCIN, un grup municipal que és una escissió del Partit Popular. Com fou el procés de negociació? Com es podrà materialitzar el programa de govern, tenint en compte la diversitat ideològica?
Encara que d’entrada es pense que és difícil que s’entenguen grups municipals tan diferents, la realitat no ha estat així. El regidors d’UCIN afirmen que la seua única ideologia és Alzira, i que qualsevol proposta per una Alzira millor quadraria en el seu programa. Nosaltres sí que tenim una ideologia clara, som ecologistes i progressistes. En aquesta visió progressista coincidim en alguns casos amb el PSPV, encara que crec que nosaltres som més progressistes que ells. El que sé que som és més verds i més nacionalistes que el PSPV, nacionalistes inclusius.
Parlem ara del procés de negociació. El procés no va ser fàcil. Nosaltres i el PSPV no pensàrem en ells com a primera opció de pacte, pensàrem en Ciudadanos, ja que durant la campanya havien dit que no tindrien cap problema a pactar amb el PP o amb el PSPV, i tindre un govern municipal més centrista. Però en el fons jo crec que ell deia això perquè pensava que el govern del Botànic continuaria, però en guanyar el PP en les autonòmiques el seu plantejament canvia i s’apropa al PP i ja no vol pactar amb nosaltres. Llavors UCIN es posa en contacte primer amb el PSPV i després amb nosaltres, indicant que s’obrien a pactar. En principi, no ens parlen d’entrar al govern, només ens digueren que ens donarien suport, ja que no volien que l’alcalde fora del PP. En les negociacions posteriors ja vàrem veure la possibilitat que entraren al govern i ara els regidors d’UCIN gestionen agricultura i festes.
Vosté també va dir que seria l’alcalde de tota la població d’Alzira. Com es pot ser alcalde per a tota la població des d’una única visió ideològica?
Quan desenvolupes el teu programa electoral ho fas pensant que les teues propostes són les millors per a tota la població, té igual en quin barri visquen, les seues creences religioses o la seua ideologia. És cert que en la concreció del programa hi ha pes ideològic a l’hora de prioritzar les accions de govern, no és igual fer de la Murta un parc natural o una zona per a urbanitzar. Però tu si defenses fer de la Murta un parc natural, és perquè tens el convenciment que és el millor per a tothom. També és cert que, si governes en coalició, has d’incorporar aquells punts en comú que tenen tots els grups municipals que formen la coalició, com ha estat el nostre cas, on els tres partits que formem govern hem pactat 37 punts programàtics a desenvolupar.
Com a alcalde, quin model de gestió de govern pensa vostè desenvolupar?
Hi ha principis d’actuació propis dels partits verds que crec molt atractius i que jo no pense abandonar, com per exemple que tots el càrrecs han de renovar-se cada huit anys, que s’ha de treballar d’una forma assembleària de forma genèrica i que totes les opinions cal com a mínim escoltar-les. Així és com he plantejat la gestió de govern de l’ajuntament d’Alzira, i els tres partits que formem la coalició de govern treballem des d’una única mirada, gestionant cadascú el seu àmbit d’actuació com a regidor. Fins ara la cordialitat i l’entesa han estat presents en totes les decisions preses.
Des d’un plantejament que vaja més enllà de l’estrictament municipal, quines creu vosté que han de ser les principals línies d’acció política que s’haurien de desenvolupar en les nostres societats?
Les línies principals d’acció que s’han de plantejar com a mínim durant aquesta dècada i que seran constants durant aquest segle, són la concreció d’una mirada d’ecologia política i de justícia social envers el nostre món, perquè el món no té cap altre camí possible per salvar-se. A més de la defensa de la igualtat entre homes i dones. Hem de caminar cap a una transició ecologista, social i feminista, on l’explotació incontrolada dels recursos naturals als països pobres desaparega. És imprescindible un repartiment social de la riquesa generada entre tots, acció que és netament ecologista. A més a més, els ecologistes, a nivell territorial, hem de defensar el territori, la cultura i la identitat pròpia de cada poble, i en el nostre cas la identitat del poble valencià. En aquesta visió social i nacional ens trobem junts amb altres forces amb les quals esperem poder fer avançar pels drets socials i ambientals de tots els valencians, i la resta de la humanitat.
Quan acabe el seu mandat com a alcalde d’Alzira es veu desenvolupant representacions polítiques en altres àmbits institucionals, com serien les Corts Valencianes?
De moment, només em plantege treballar per Alzira i continuar amb les meues tasques de gestió i representació dintre de Verds-Equo PV, el qual forma part del conglomerat de partits que formen l’European Greens. Per altra banda, forme part del Comité Federal de Verdes-Equo, on ajude a desenvolupar i plantejar aquelles accions que van més enllà de l’àmbit municipal.
Quin seria el darrer missatge que voldria adreçar als nostres lectors?
No hi ha futur per a tots nosaltres si aquest no és ecologista, socialment just, nacionalment compromès i feminista. La terra és la que ens alimenta a tots, i no cuidar-la és fer-nos mal a nosaltres mateixos.