Molt breu, com si fora el minut d’or d’un debat electoral: quin és el seu balanç de vuit anys a l’alcaldia de València?
Està bé, molt breument jo destacaria que València ja no és la capital de la corrupció. València ha canviat molt profundament la mobilitat cap a una més sostenible, ha reduït enormement el deute i ha acabat amb el balafiament de recursos. I finalment diré que ha peatonalitzat les places, no només al centre sinó també als barris. València és una ciutat de places.
Vostè va arribar a l’alcaldia el 2015, amb una onada d’esperança en els canvis. Creu que aquests canvis a voltes arriben massa lentament?
És que fer canvis és complicat. Hi ha molta gent a qui li costa assimilar-los. Però per això cal fer molta pedagogia i al final, les urnes ens demostren que hi ha una majoria que avala els canvis.
Com ha dit abans, un dels principals eixos dels seus mandats és la mobilitat i potser també un dels que ha generat més polèmiques. Pensa que hi ha realment un sentiment fort d’oposició als canvis o és més soroll mediàtic?
No negaré que sempre hi ha certa oposició quan intentes canviar coses, però hi ha hagut més soroll mediàtic que oposició real. Els resultats electorals del 2019 així ho demostren. El carril bici de l’avinguda del Regne de València havia de ser el final de tot i en canvi no només no es van perdre vots, sinó que vam pujar en aquells barris. Però és que cal recordar que la dreta té magnífics altaveus.
Està tot fet en el camp de la mobilitat? Ha tocat sostre l’ús de la bici? Quins són els pròxims passos en aquest tema?
València és la sisena ciutat europea que més es mou en bici. Ara, per continuar avançant en aquest camí, la prioritat no és tant crear nous carrils, com articular els existents i millorar-ne alguns de l’antiga administració. Però l’element fonamental de la mobilitat a València ara mateix és la mobilitat metropolitana. Cal millorar-la per fer-la més sostenible i més pública. Moure’s per València no és problema, el problema és que si has d’anar a Fuente del Jarro has d’anar en cotxe, i açò ha de canviar.
Però en aquest punt, l’Ajuntament de València no té competències, o almenys no les té totes i, en el passat s’ha trobat amb resistències, com la dificultat en implementar carrils VAO. O per no parlar de les Rodalies.
El PP mai serà conscient de la desgràcia que va fer quan va eliminar el Consell Metropolità de l’Horta. Per culpa d’açò s’ha avançat molt poc en aquest tema. S’ha creat l’Autoritat del Transport Metropolità de València, però ha calgut començar de zero. Ara també és cert que hem notat una manca de valentia per part d’alguns sectors. És obvi que cal una aposta molt més forta pel transport públic, per ampliar la xarxa de carrils bici, etc. I hi ha hagut massa dubtes i cal més decisió. I, si em perdona l’expressió, no es pot fer una truita sense trencar alguns ous.
I dins de la ciutat? Quins són els següents passos? A Barcelona, per exemple, s’ha apostat per les superilles, a París s’ha tancat pràcticament tot el centre als cotxes, Londres va posar un peatge…
Nosaltres ja hem començat a avançar en la direcció de les superilles i ja hem fet les primeres proves pilot, que se sumen a la peatonalització de les places. El nostre és un model de ciutat de proximitat, on els ciutadans tinguen els principals serveis a uns pocs minuts de casa. Tot açò ha de servir per fer una València més preparada per afrontar el canvi climàtic, i per fer-ho, el següent pas serà modificar el Pla General Urbanístic.
L’altre gran debat d’aquesta campanya és l’habitatge, que és una de les principals preocupacions ciutadanes. Què pot fer un ajuntament?
Primer de tot posar límits a alguns dels elements que provoquen l’augment de preus, com per exemple els apartaments turístics, que està demostradíssim que lleven pisos del lloguer residencial per fer-hi molt més negoci. També, gràcies a la nova llei d’habitatge, podem topar els preus del lloguers, augmentar les ajudes a l’habitatge per sectors vulnerables, com la gent jove, treballar amb la Generalitat per facilitar l’accés als pisos de la Sareb i l’EVHA. A nivell més concret, hem comprat 120 habitatges pel mecanisme del tanteig i retracte que preveu la llei valenciana d’habitatge i hem iniciat la rehabilitació de 730 vivendes als barris de Tendetes i Verge dels Desamparats per tal de disposar de més parc públic d’habitatge. També es pot cedir sòl públic a cooperatives d’habitatge que treballen en models de cessió d’ús i lloguer assequible, incrementar la col·laboració público-privada per a noves promocions, sempre que hi haja garanties que seran pisos destinats al lloguer assequible…
I no hi ha el risc de prometre coses que no es poden fer en aquest camp? Ada Colau va guanyar el 2015 amb el tema de l’habitatge com a bandera i no ha aconseguit frenar l’increment de preus.
Però llavors no hi havia una llei d’habitatge. Ara tenim més ferramentes que no el 2015. Com per exemple el tanteig i retracte, que podem fer servir per incidir en processos especulatius. I és clar, hi ha coses que no podem prometre perquè no són competència municipal, com el control de l’adquisició d’immobles per part d’estrangers, que a València ja són gairebé el 50% dels compradors i que influeix molt en el preu. Caldria que el Govern central eliminara la la «Visa d’or», com ja han fet altres països, com Portugal, però ho han de fer des de Madrid.
Precisament, hi ha una correlació entre les millores que ha tingut València els darrers anys i l’arribada de més estrangers que compren immobles massivament. En aquest sentit, hi ha un risc de fer-ho massa bé? Pot morir d’èxit València?
El turisme és una font d’ocupació important, però també té perills importants. No volem que València acabe sent com Venècia, Amsterdam o Barcelona. Cal atraure turisme sí, però de qualitat. En aquest sentit és important posar límits als pisos turístics o als creuers i fomentar el turisme d’hotel, perquè té una despesa major i també perquè genera més llocs de treball. I, per descomptat, cal aplicar la taxa turística per tal que aquesta activitat beneficie al conjunt.
Un altre gran tema que afronta la ciutat de València és l’ampliació del port. A mi m’ha sobtat que molts partits han preferit passar-hi un poc per sobre.
És cert que hi ha partits als qui no ha interessat traure el tema. Respecte a la meua posició, ja la vaig deixar clara fa tres anys, quan vaig votar «no» a l’ampliació fins que no es faça una nova Declaració d’Impacte Ambiental (DIA). I aquesta és important per tres motius: el primer perquè ha de quedar clar com afectarà a les platges del sud de la ciutat i a l’Albufera, amb regressions que poden ser de fins a 50 metres. Segon perquè cal aclarir com es mouran els 14.000 contenidors nous que passaran pel port, no es pot fer l’ampliació sense resoldre aquesta qüestió. I tres, també cal aclarir quin serà l’impacte, sobretot visual, a les platges del nord.
Amb tot, l’ampliació pot fer-se amb la seua oposició.
I tant, jo només tinc un vot dels dotze que hi ha al consell d’administració. I la decisió final l’ha de prendre el consell de ministres. Però el Govern espanyol faria bé de prestar atenció, perquè es pot posar en un lio legal. No pot ser que siga el mateix port qui s’aprove la DIA i ja hi ha sentències en eixe sentit. En els pròxims dies m’haig de reunir amb la vicepresidenta Yolanda Díaz, que està al consell de ministres i que vol saber que passa.
