Boutaina El Hadri (Tetuan, Marroc, 1975) és la secretària general del Moviment Força Migrant, una plataforma que va nàixer al setembre per a, segons diu, «fer el món una mica més just», i que actualment promou la mobilització electoral de les persones migrants aquest 28 de maig.
-Què és el Moviment Força Migrant i per què es constitueix?
-Vam nàixer al setembre amb tres objectius: mobilitzar el vot migrant de cara al 28 de maig, fomentar la participació política de les persones migrants en tots els partits i defensar els reptes que continuen existint en justícia social pel que fa al nostre col·lectiu. Ens hem reunit amb tots els partits excepte un, i hem proposat 127 mesures transversals perquè els partits les incloguen en els seus programes.
-I els han fet cas?
-De fet, aquest dilluns a les xarxes vam publicar una taula comparativa en què comparem els programes i les propostes sobre el col·lectiu migrant. Hi ha partits que han fet un gran esforç per a incloure-les.
-Què és el que més els ha sorprès, a l’hora de trobar suports o empatia?
-Amb els partits polítics hem parlat sobretot de la nostra participació. Som quasi el 20% de la societat, oficialment el 15% segons l’INE, i hi ha més de 150.000 persones amb la nacionalitat espanyola a la Comunitat Valenciana. Ens hem adreçat als partits per a dir-los que és el moment que tinguem representació política. No pot ser que en huit anys de Botànic només hàgem tingut una diputada migrant, Irene Rosario Gómez Santos, d’Unides Podem. La resposta dels partits, de dretes i d’esquerres, no ha sigut la que esperàvem. A nivell de pobles petits, on també hi ha població migrant, sí que ho hem notat més, però a les grans ciutats costa que ens cedisquen espai. La nostra terra és diversa, i si som el 20% de la població, dels 99 diputats valencians almenys el 10% haurien de ser d’origen migrant.
Pel que fa a les propostes electorals, els partits han inclòs moltes des les que hem proposat, i gràcies al Moviment Força Migrant i a l’Escola de Ciutadania per a Immigrants a la Comunitat Valenciana, que forma líders d’origen migrant, notem que en aquesta campanya s’ha mobilitzat el nostre vot explicant com exercir-lo per part dels partits. Cal recordar que hi ha persones que encara que no tenen la nacionalitat però que poden votar gràcies a acords de reciprocitat amb altres països, i molts partits han fet campanya per a explicar el tràmit de com votar el dia 28. Això abans no passava. Es nota, per tant, la nostra incidència i la nostra pedagogia. Sobretot perquè hem explicat als partits que més de 200.000 migrants poden votar el 28 de maig i, com que la cosa està molt renyida, aquest vot és fonamental. Per això, quasi tots els partits ens han cridat a participar en debats. I en els 23 anys que porte a València mai no havia vist fins ara un partit obrint un discurs amb el tema migratori. Ens han convidat a actes de Compromís, d’Unides Podem, del PSPV-PSOE, del PP… Això abans no ocorria, i el Moviment Força Migrant ha vingut per a quedar-se. Els partits ens tenen en compte, però cal que ens tinguen en compte no només com a votants, sinó també per a prendre decisions.
-Deia abans que s’han reunit amb tots els partits amb una excepció. Quina és?
-Es tracta d’un partit antidrets i que promou l’odi en una societat cohesionada com l’espanyola. El seu programa electoral es basa fonamentalment en propostes contra la immigració. Aquest partit és Vox.
-I què pensen de partits com el PP, que en cas que sumen amb Vox es dona per fet que pactarien amb ells?
-El PP ens va rebre amb María José Catalá i han agafat les nostres propostes, han dit que les tindran en compte i han fet un pas endavant amb la plataforma Nuevos Valencianos. Jo no em considere «nova valenciana», perquè he viscut ja més anys ací que al Marroc, i hi ha molts migrants que tenen fills nascuts ací. Nosaltres som independents i, com a tal, parlem amb tots els partits polítics. Pel que fa a la pregunta que em feia, a la senyora Catalá li la vaig formular, i li vaig manifestar la meua preocupació en aquest sentit. Ella em va assegurar que per a ella la immigració és una línia roja. Òbviament, abans de campanya tothom diu el que la gent vol escoltar, però tant de bo Vox no arribe mai a governar, perquè no seria bo per als immigrants ni per a la societat en general.
-Quanta gent integra el Moviment Força Migrant?
-Està integrat per més de cent entitats i per persones individuals. No tenim un cens concret, però l’avantatge del moviment, que té un bagatge i una experiència de defensa dels drets humans, és que hi ha de tot.
-N’hi ha de tot, però el vot migrant té alguna tendència concreta?
-No ben bé. És com si diem que Espanya té una ideologia concreta. El col·lectiu migrant és divers, la gent procedeix de diversos països i de diferents contextos, entenem les coses també en funció del temps que estem ací. L’esquerra d’ací no és com la de llatinoamèrica… per tant, som diversos, no tenim una tendència única, però som conscients de la discriminació i del racisme que patim, sabem que queda camí per fer i cal que ens deixen estar en la política i que ens consideren com a subjectes polítics.
-En tot cas, què creu que pot condicionar més els migrants a l’hora de votar?
-Sobretot, el racisme. Crec que en general tots tenim clar que Vox no ens vol ací. Potser no és el cas del PP, però aquest partit ha pactat amb Vox a Castella Lleó i en altres llocs, i això pot influir part del col·lectiu a l’hora de votar. Al final, creiem que es tendeix a votar els partits que respecten la diversitat, que combaten el racisme o la discriminació. Busquem, també, partits que ens faciliten les trames administratives, que donen suport a la inserció sociolaboral del col·lectiu migrant i que generen espais de convivència. Tenim un col·lectiu migrant que és conscient que cal votar. La gent que venim d’altres països tendíem a no participar en les eleccions, i ara pensem que sí que hi haurà molta participació.
-L’abstenció ha sigut alta fins ara?
-En les últimes eleccions ho va ser, tot i que no ho sabem amb exactitud. Per això sol·licitem que es facen estudis de dades sobre participació dels migrants en les eleccions. Les persones amb NIE que voten i que són migrants fregaven el 7% en els últims comicis, però tinc la sensació que la xifra, enguany, augmentarà molt. El que no podem saber és el nombre de persones migrants que voten tenint la nacionalitat espanyola. Jo figure com a persona espanyola, però per desgràcia tinc l’etiqueta de migrant, i vote amb aquesta etiqueta a favor dels partits que defensen el col·lectiu. Tindre la nacionalitat no et garanteix no patir racisme o no patir traves administratives. Per això seria important fer un estudi també en aquest sentit, per a conèixer més detalladament quins partits voten les persones migrants, tinguen o no la nacionalitat espanyola.
-Al País Valencià, les persones migrants acostumen a identificar-se amb qüestions pròpies del territori com ara el valencianisme polític o l’aprenentatge de l’idioma?
-Moltes persones migrants parlen valencià, especialment les que viuen als pobles o estudien als col·legis. No hi ha un problema de llengua, sinó d’inclusió i de manca de polítiques valentes que aposten per la igualtat d’oportunitats. La gent migrant coneix l’estima pel valencià, i si és tractada de tu a tu, l’idioma esdevé una eina comunicativa més. Jo entenc el valencià, em costa parlar-lo perquè sempre he viscut a la ciutat, però molta altra gent el parla, tal com també passa a Catalunya sense cap tipus de problema. A Catalunya, precisament, sí que hi ha moltíssimes persones d’origen migrant al Parlament, on han sigut triats com a diputats.
-Té alguna cosa més a dir que potser no li haja preguntat?
-Senzillament, vull insistir que seria molt positiu que la gent del col·lectiu migrant es mobilitze aquest 28 de maig.
