Vostè porta dues legislatures a la vicepresidència de la Diputació de València. Quins és el balanç? Quina institució es va trobar i quina hi ha ara?
El canvi és molt gran. Quan entrem el 2015 ens trobem una institució tacada de corrupció, amb casos que encara estan als tribunals, on es funciona per clientelisme i amiguisme, on havies de ser amic o dels mateix color polític que el govern, que era del PP.
I quan entrem, teníem claríssim que els veïns i veïnes de qualsevol poble havien de tindre els mateixos drets, visqueren on visqueren i governara qui governara el seu municipi. Des del minut zero decidim canviar dràsticament aquella manera de funcionar i els diners es comencen distribuir amb justícia entre tots els municipis independentment del seu color polític, seguint criteris de justícia i potenciant l’autonomia municipal. Hem aconseguit fer arribar els diners als municipis i pal·liar l’infrafinançament que pateixen degut al tracte que ens depara Madrid.
També cal remarcar la posada en marxa l’àrea de medi ambient, que no existia. Va ser una aposta de Compromís i que jo he dirigit des del 2019 i que ens ha permès posar en marxa, el 2020, l’estratègia Reacciona, que ha repartit 75 milions per tal que els municipis es puguen adaptar i mitigar al canvi climàtic. Són recursos que s’han destinat a la gestió forestal, al cicle integral de l’aigua, residus, energies renovables, potenciació de l’autoconsum, mobilitat sostenible, etc. En definitiva, podem dir que la Diputació ha viscut un canvi de 180 graus.
Les diputacions gestionen un gran pressupost, però en ser d’elecció indirecta, són les grans desconegudes per la ciutadania i sovint tenen fama d’opaques. Caldria reformar-les?
Des de Compromís sempre hem defensat que les diputacions podrien suprimir-se, sempre i quan els recursos arriben directament als municipis i les competències puguen dur-se endavant des d’òrgans d’àmbit comarcal, com les mancomunitats o directament des de la Generalitat. Ara bé, també vull reivindicar la feina que hem fet i remarcar que aquesta no és la institució que vam trobar-nos el 2015 i açò de l’opacitat s’ha acabat. Ara tots els municipis saben quants diners tenen i per fer què.
De totes formes, ara ha decidit fer un canvi dràstic i es presenta a les Corts, de número dos a la candidatura de Compromís. Com es planteja el canvi?
Doncs amb certa nostàlgia. Estar a la diputació m’ha permès estar al costat dels ajuntaments i hem passat moltes coses, com la pandèmia, que ha estat una prova molt dura. Però després de 24 anys a la política local, primer a l’ajuntament de Bonrepòs i Mirambell i després a la diputació, considere que és el moment de donar un pas i anar a les Corts al costat de Joan Baldoví, per seguir treballant pels valencians i valencianes des de l’esquerra, el feminisme i el valencianisme.
Totes les enquestes preveuen un resultat entre blocs molt ajustat, en bona mesura perquè part de l’electorat que va votar esquerres el 2015 i el 2019, ara pareix desmobilitzat. Què cal per a mobilitzar-lo?
La ciutadania hauria de tenir clar que l’alternativa al Govern del Botànic és un govern de la dreta amb suport de l’extrema dreta. I hem tingut vint anys governs d’aquesta dreta casposa i corrupta i sabem com funciona. Però és cert que tampoc podem funcionar només amb el discurs de la por. Hem d’explicar molt bé totes les coses que hem fet el Botànic i totes les coses que ens queden per fer. Cal donar un nou impuls i revalidar les esquerres al govern, ja que les decisions que es prenen, tant a la Generalitat com als ajuntaments són les que ens afecten el nostre dia a dia. Són la sanitat que tenim, les escoles, l’ocupació, la mobilitat. És necessari que les polítiques que es van començar fa vuit anys continuen i que puguem seguir treballant per posar les persones al centre.
Però pot concretar més? Què han fet i què faran?
És clar. S’han fet moltíssimes coses, començant per l’educació, per exemple, on hem avançat molt. Ara hi ha l’educació gratuïta a partir dels dos anys, i ara volem ampliar-ho fins que ho siga des dels zero. Hem aconseguit la gratuïtat dels llibres de text a tots els cicles d’educació obligatòria, i ara ho volem ampliar també al batxillerat. Hem construït 102 col·legis amb el Pla Edificant, i en volem fer cent més en la pròxima legislatura…
I en sanitat caldria fer un procés similar. És imprescindible millorar l’atenció primària, ja que és la porta on va a tocar la ciutadania quan es troba mal i hem de garantir que siga atesa en menys de tres dies. Hem d’incloure la cobertura en salut mental, amb un psicòleg a cada centre de salut, així com la salut bucodental i visual. Tots els xiquets en edat escolar han de tindre dentista i oculista gratuïts. En dependència hem triplicat les persones ateses. Triplicat, que no és poc! Però ara volem que totes les persones majors tinguen residència a menys de trenta minuts de casa perquè no es desarrelen del seu entorn. Hem revertit les ITV, que ara són un 20% més barates. Cal posar l’economia al servei de les persones i tenir una indústria puntera que ens permeta no dependre tant del turisme.
I després, tenim a sobre una emergència climàtica. Cal una transició ecològica que pose les energies renovables de forma transversal en totes les polítiques, amb comunitats energètiques a tots els municipis. I tenim més coses, en mobilitat sostenible, en habitatge, on cal fer un parc públic i baixar els preus del lloguer perquè els joves puguen marxar de cas els pares… Imagina si tenim coses a fer. Tenim propostes per a una legislatura o dues!
Moltes d’aquestes propostes depenen dels pressupostos. I, precisament, un tema que no s’ha resolt en aquests vuit anys ha estat el del finançament valencià. Té solució?
Ha de tindre solució! És evident que ni PP ni PSOE han fet el que tocava i Compromís som l’única força que ens podem plantar a Madrid i exigir d’una vegada per totes que els valencians i valencianes tinguem el que ens pertoca. No ser més que els altres, sinó simplement tenir les mateixes oportunitats i recursos que ells. Pensem que si hem fet tot el que hem fet sense un finançament just, el que podríem fer si el tinguérem. No estem parlant de coses abstractes, sinó d’escoles i hospitals.
Llavors, com ho farem? Doncs Joan Baldoví ja ho ha dit. Primer ho reivindicarem on faça falta, utilitzarem el diàleg i la negociació, però si no funciona anirem als tribunals. Nosaltres pensem que és millor per les bones, però si no pot ser, doncs serà per les males.
Als tribunals? Amb quins arguments?
És que és de justícia! Esperem que no calga, però és evident que ací hi ha un greuge comparatiu. Al final, la gent que vivim al País Valencià no té els mateixos drets que els ciutadans d’altres territoris, tal com diuen les lleis que hem de tenir.
