Borja Puchol Forés (Vilafamés, la Plana Alta, 2002), membre de Joves d’Acció –les joventuts d’Acció Cultural del País Valencià–, forma part de l’entitat que ha organitzat, un any més, la Diada del 25 d’Abril, que se celebrarà aquest dissabte 22 a València. Parlem amb ell sobre aquesta jornada, sobre el futur polític del país i sobre la incorporació de la joventut al valencianisme polític.
-Quina és la teua funció en Acció Cultural?
-Forme part de Joves d’Acció, el Jovent d’Acció Cultural del País Valencià, on fem feina unes quantes desenes de militants.
-Quina va ser la teua primera presa de contacte amb el valencianisme?
-Supose que amb el valencià a l’escola i, sobretot, amb la part sociolingüística de l’assignatura. Tot i que vaig prendre més consciència a partir de la música: era molt seguidor de La Gossa Sorda, d’Aspencat i de tots els grups que els van seguir.
-I com vas arribar a Acció Cultural?
-Coneixia l’entitat sobretot a través de les xarxes. Però quan vaig arribar a València per a estudiar vaig conèixer l’entitat ja físicament, tot i que no participava massa en un principi perquè pensava que no hi havia gent de la meua edat. Quan vaig veure que hi havia una secció de joves sí que m’hi vaig unir. Era una oportunitat.
-Com heu organitzat aquest 25 d’Abril?
-Destacaria, sobretot, el fet que la jornada girarà molt al voltant del trentè aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló. La lluita contra l’extrema dreta mai no es pot deixar de reivindicar.
-Quin record penses que ha arribat als joves valencians de Guillem Agulló?
-Guillem és un símbol de l’antifeixisme, de la lluita contra el feixisme i contra les injustícies. La frase “Guillem Agulló, la lluita continua”, ho resumeix tot molt bé, i diria que a tots ens ha quedat gravada.
-Què espereu d’aquest 22 d’abril, dia en què commemorareu la Diada?
-Pense que el que volem és que la gent prenga consciència de les limitacions que tenim al País Valencià, i que per a fer-hi front ens cal participació amb implicació i presència física de totes les persones possibles en actes com aquests. Encara que molta gent no ho tinga present, la consciència de cadascú de nosaltres és fonamental en el conjunt de la col·lectivitat. El 22 d’abril hi ha molts actes convocats: la trobada de Joves d’Acció sobre estratègies davant l’amenaça de l’extrema dreta, la manifestació, el concert… tot girarà al voltant del poble valencià, d’allò que som, d’allò que no hem de deixar de ser i, per tant, d’allò pel que hem de lluitar.
-El 25 d’Abril se celebrarà a un mes de les eleccions. Com valores la feina feta pel Botànic?
-Han sigut dues legislatures. La primera la vaig viure amb molta il·lusió. Després de la catàstrofe del PP, és evident que el canvi el vam rebre amb entusiasme, tot i que alguns érem molt joves…
-De fet, al 2015 tenies 13 anys…
-Sí, però jo era una persona desperta, atenta a les notícies a les xarxes, als vídeos que ens arribaven de Mónica Oltra plantant cara a Rita Barberà o a Francisco Camps… Totes eixes eines de comunicació ens han fet aproximar-nos, a molts, als polítics amb els quals ens hem acabat identificant.
-Abans estaves parlant del Botànic i t’he interromput.
-Deia que jo era molt jove, però que tenia molt de contacte amb el valencianisme. Pel que fa a aquesta segona legislatura ha sigut més difícil que l’anterior, i les limitacions han sigut òbvies, però tot i així hi ha hagut moltes coses positives, i és evident que preferisc el Botànic abans que l’arribada de la dreta i de l’extrema dreta.
-Tens por d’una victòria de la dreta i de l’extrema dreta el 28 de maig?
-I tant que em fa por. Em fa por perquè si amb el Botànic ja costa fer avanços per distints factors i distints motius, amb la dreta tot el que s’està fent bé s’acabarà fent malament. Els avanços socials deixaran d’existir, se centraran en els diners i en les privatitzacions i protagonitzaran un pas enrere que no em vull imaginar.
-Esperes que aquesta manifestació puga ajudar a evitar aquest possible desenllaç electoral?
-Tant de bo. Com més gent hi haja millor, i cal fer-nos visibles perquè quede encara més clar que hi ha una alternativa a tot eixe món.
-Per últim, què penses que ha de fer el valencianisme per a incorporar la joventut al projecte de país?
-Aquest tema el debatem constantment a Joves d’Acció. I constatem que el valencianisme s’ha d’obrir encara més. Evidentment que no podem perdre la identitat, però cal entrar en nous sectors sense deixar d’estar en els que ja estem. Hui tot canvia amb molta més rapidesa que abans, i hem d’estar alerta dels canvis per a saber detectar-los i estar presents a tot arreu.
