Jesús Monzó aspira a revalidar un tercer mandat al capdavant de l’Ajuntament de Catarroja, i defensar així la principal plaça de l’Horta Sud governada per Compromís. Per a fer-ho defensa un projecte de «municipi d’horta, amable, sostenible i que cuida les arrels» com a eixos principals de la seua proposta política.
Acaba la legislatura i toca fer balanç. Quin és el vostre?
És un balanç positiu tot i que ha estat una legislatura complexa. No podem oblidar que l’Ajuntament, com a administració més propera a la ciutadania, hem hagut d’estar al costat del veïnat. No només en la vacunació, sinó també el que ha suposat a nivell pressupostari. Per exemple, des que esclatà la pandèmia hem deixat de cobrar les taxes de les terrasses dels bars. Açò suposa una reducció important dels ingressos i afecta els pressupostos i el dia a dia.
Però malgrat aquest impàs, en què deixes de costat projectes que tenies per centrar-te en una prioritat –i per a un govern progressista, la salut pública és prioritària, encara que no siga competència directa municipal- el balanç és positiu. Hem avançat en el model de ciutat sostenible, hem acabat molts projectes i altres els hem deixat preparats per a la tercera legislatura.
Cada volta que entreviste un alcalde i li pregunte per la legislatura, el primer que em diu és la pandèmia, mentre que al carrer pareix que açò siga una cosa de fa dècades. Hem oblidat massa ràpidament?
La gent oblidem ràpidament, però tenim l’obligació de recordar-ho. Quan la gent té un problema ve a l’alcalde i en moments de tanta por i incertesa, en què no hi havia cap manual d’acció, pense que hem estat a l’altura. També cal posar en valor que hem reactivat l’economia en un moment crític. Pensa que ara Catarroja té mil persones aturades menys que el 2015, tot i la pandèmia. És cert que he rebut molt de suport de la Generalitat i la Diputació, però des de l’Ajuntament hem hagut de gestionar totes les ajudes i som dels pobles que ho hem fet millor. A més, les hem complementat amb recursos propis, que sempre són a costa d’altres qüestions.
Ha quedat marcada la gestió de la pandèmia.
És que tu tens una planificació de la legislatura, vols fer certes coses, has de reduir el deute – que ho hem fet en un 90% respecte a l’era PP-, etc. I llavors et ve un imprevist i tampoc saps si ho estàs fent bé. Ningú està preparat per una cosa així.
L’Horta Sud té una imatge de zona industrial i barri dormitori de València, una imatge potenciada també per l’urbanisme i les infraestructures. Però vostè defensa un projecte de poble totalment diferent. És reversible aquesta idea que és té de la comarca?
Es pot fer i s’ha de fer. L’Horta Sud és una comarca molt industrialitzada i açò està bé. No hi renunciem, entre d’altres coses perquè és on treballem. Però a banda, l’Horta Sud, i especialment Catarroja, pel fet de tindre l’Albufera, el port, etc., té moltes altres oportunitats que no podem desaprofitar. Som un poble molt ben comunicat amb València i està molt bé, però açò també suposa el risc de convertir-nos en una ciutat dormitori de València i lluitem contra aquest efecte, que pense que no és tan positiu.
Com?
El principal mecanisme és urbanístic. Creiem que és important controlar el creixement demogràfic, perquè sinó és molt difícil treballar el sentiment d’identitat. Per açò cal revertir tots aquests projectes urbanístics com el PAI Nou Mil·lenni, que al final eren depredadors del territori, i oposar-hi un model totalment diferenciat de creixement sostenible, on prevalga la qualitat de vida i es pense en l’entorn que tenim. I després, amb projectes com el de Ciutat Educadora, projectes als centres educatius, activitats a l’horta, etc., treballar un sentiment de pertinença a Catarroja.
Moltes d’aquestes polítiques van en la línia de tot el que cal fer per mitigar el canvi climàtic.
A poc a poc van canviant els hàbits de la ciutadania en aquest sentit, i en açò ens ha ajudat la pandèmia, durant la qual molta gent ha descobert el seu propi terme, o a valorar altres coses. Però les administracions hem d’ajudar: amb un urbanisme pensat per a les persones i no per als vehicles, com ho són els carrers de plataforma única, les zones per a vianants, vies ciclistes, etc. I sobretot, més transport públic. Per sort, Catarroja està molt ben comunicada amb València, però seguim millorant encara. Per exemple, ara hem inaugurat un transport nocturn. Però no només amb València, sinó també amb el conjunt de l’Horta Sud.
La gran mancança comarcal seria aquesta interconnexió entre municipis?
Sí. Cal planificar bé una xarxa de transport públic sostenible, no només amb València, sinó amb tota la comarca, que són 500.000 persones. I per a tots els usos, no a soles els nuclis urbans, sinó també els polígons. Per exemple, acabem d’inaugurar un autobús a Torrent que fins ara no n’hi havia. I és la capital de la comarca.
A molts municipis, les polítiques de fer per a vianants i pacificar el trànsit han rebut moltes resistències. Com ha sigut a Catarroja?
Des del 2015 hem fet actuacions urbanístiques de canvi de model en alguns carrers, especialment al nucli històric, on són carrers estrets en què pràcticament no podien passar vehicles d’emergència. Llavors, cal fer molta pedagogia, per exemple amb programes com el ‘Catarroja camina’. Parlar sobre les raons de seguretat, però també que s’ha de poder caminar pels carrers, que hi ha gent amb mobilitat reduïda, etc. I pense que a poc a poc es va entenent. El problema ara és que encara tenim massa vehicles que no necessitem, així que busquem alternatives, com els aparcaments dissuasoris o utilitzant solars, però els carrers és millor que tinguen arbres i bancs que no cotxes.
Abans ha citat l’Albufera. Ara mateix, una de les grans amenaces per l’Albufera és l’ampliació del Port de València. Hi té alguna cosa a dir Catarroja en aquest punt? Teniu on espai on donar la vostra opinió?
L’Albufera és l’essència de Catarroja, que ve d’un poble de llauradors i pescadors. I per a nosaltres, mantenir l’essència de poble i la identitat és molt important, perquè quan la gent s’identifica amb un lloc, no l’embruta tant, el cuida, té moltes avantatges. L’ampliació del Port ens pot afectar i com a Ajuntament ens hi hem posicionat en contra, perquè hem de tindre molta cura amb aquestes coses. Els interessos econòmics van per una banda, però també hem de preservar el nostre territori. Per exemple: cal renovables? Sí, però amb trellat, començant per les teulades i protegint el territori. Està bé construir noves vivendes? Si les necessites sí, però Catarroja té 2.000 vivendes buides i per tant el Nou Mil·lenni no era necessari. Què vam fer? Tindre trellat i protegir el territori. I el tema de l’ampliació del Port és similar. Et poden vendre que és necessària per a la ciutat de València però hem de pensar també quins problemes pot generar per altres sectors econòmics que també són importants per a molta gent. L’albufera no és soles un lloc d’oci, també forma part d’un ecosistema amb llauradors, la marjal, l’arròs… I al final hem de sospesar. Per açò intentarem mostrar a tots els agents la nostra oposició.
No s’ha estudiat una aliança de municipis perjudicats per l’ampliació?
Seria molt interessant. S’ha plantejat una gestió conjunta de l’Albufera, però mai ha anat a bon port i seria un mecanisme necessari, perquè és cert que València és la propietària del llac, però tot l’espai va molt més enllà, s’estén per diferents municipis i més d’una comarca. Les parts implicades hauríem de tenir un espai de debat.
Un altre tema que identifica molt Catarroja i no és tan bonic com l’Albufera són els prostíbuls. No sé si des de l’Ajuntament heu pensat en afrontar-lo?
A Catarroja tenim una sèrie de locals, amb llicència de discoteca, que amaguen una prostitució encoberta. Ho sabem i la llei els ho permet. És un tema difícil. S’ha plantejat unilateralment des del PSOE crear una ordenança que vaja contra el consumidor, sense tindre en compte altres qüestions. I actuar només des de la via sancionadora pot comportar conseqüències pitjors. Des dels ajuntaments sí que podem intentar frenar certes llicències als polígons de discoteques que després funcionen com a prostíbuls i hem d’estudiar com fer-ho en ek nou Pla General, però en tot cas, aquest és un problema molt complex com per pensar que el podem abordar els municipis aïlladament. Cal que intervinguen instàncies superiors.
I ja per acabar. Quins són els plans de futur?
Primer de tot revalidar, clar [Riu]. Cal acabar molts projectes iniciats, com el nou institut, l’ampliació del centre de salut, que serà el més gran del País Valencià, el jardí arqueològic, el pla especial del port, per a impulsar-lo en un turisme sostenible… Però sobretot continuar amb el projecte de municipi d’horta, amable, sostenible i que cuida les arrels.
