-Ca Bassot va nàixer el 1993. En quin context?
-El 27 de març de 1993 va faltar Vicent Andrés Estellés, i molta gent de Burjassot que militàvem en causes distintes, quan ens vam ajuntar vam pensar que calia treballar perquè la figura d’Estellés no s’oblidara. Aleshores vam assentar les bases d’aquesta voluntat per recuperar el seu llegat i que no s’apagara la flama. Malauradament, només uns dies després, van assassinar el nostre amic i veí Guillem Agulló. Al soterrar vam reforçar el convenciment que calia mantindre la figura d’Estellés i també la d’Agulló. Havíem perdut un referent cultural, i de sobte també un referent activista. Per això vam fundar Bassot: per a ajuntar lluites a Burjassot i tindre com a referents la cultura i l’antifeixisme.
-Com van viure l’assassinat de Guillem Agulló?
-Va ser molt dolorós. Va ser absolutament inesperat un fet com aquell, que assassinaren un jove que lluitava per les llibertats. Sobretot, ho vam prendre com un toc d’atenció. Aquesta part del relat de la Transició, quan semblava que tot anava bé i que les llibertats es consolidaven, es va demostrar que era falsa. Les coses no estaven tan bé quan passaven fets com aquests. Ho vam viure amb dolor. I amb ràbia, pel fet que intentaren desviar l’atenció dient que era una baralla de joves. Però coneixent a Guillem, i també als seus pares, sabíem que això no podia ser així. I es va veure que hi havia una trama ordida.
-Coneixien Guillem Agulló?
-Sí. Guillem anava a classe del meu germà. Jo era dos anys més gran que ell. A banda, la seua família eren molt coneguts al poble.
-D’alguna manera, hi havia la sensació, atès el moment que es vivia, que un fet com eixe es podia produir en algun moment?
-Al 1992, un any abans, tot el moviment contrari als Jocs Olímpics que hi va haver, va patir detencions i tortures arreu dels Països Catalans. Hi havia un clima de no normalitat que era fàcil de detectar. Sabíem que l’extrema dreta hi era. Quan vius en un poble aquestes coses es veuen. Però mai no ens hauríem imaginat una manera tan cruel de comprovar-ho.
-El desenvolupament del judici també va ser tot un trauma.
-Això va ser un desastre. Es tractava, per tots els mitjans, que això semblara allò que no era a totes llums. A la pel·lícula La mort de Guillem s’explica perfectament: allò no era una bronca de joves. Anaven a per Guillem.
-El cert és que Guillem Agulló és recordat arreu del país. Tothom, pràcticament, sap qui era.
-Pensem que Guillem Agulló és una persona recordada perquè és el símbol d’una sèrie d’intents de fer semblar coses que no són per part de jutges, policies i de tot el sistema. L’intent de fer semblar l’assassinat com un homicidi, delicte pel qual va ser condemnat Pedro Cuevas, ja sabíem era això, un intent. Alhora, la història de Guillem és la història de molts altres joves. Quin poble no té algun Guillem, alguna persona que de ben jove es comença a formar i a conscienciar?
-Quins actes faran per recordar-lo?
-En portem bastants fets. No només farem el de l’11 d’abril, sinó que hem fet actes a València, a Burjassot, a la Universitat de València… I el dia 11, dia de l’aniversari de l’assassinat, farem una concentració i una manifestació a Burjassot. Volem que siga un dia especial, de record i de lluita. La concentració començarà a les 20 hores ala plaça de l’Ajuntament de Burjassot, amb la lectura d’un manifest de la Comissió 30 anys amb Guillem, per part d’Arran, Acció Antifeixista i el Bassot, seguit d’actuacions de Pau Alabajos, el Cor de l’Eliana, Dimonis de Campanar, Estrela Roja i la Jove muixeranga. Seguidament farem una manifestació i una ofrena floral. I el 22 d’abril participarem a l’acte Horitzó País Valencià, organitzat per Pro 21 i Acció Cultural del País Valencià.
-Vol dir alguna cosa més?
– Guillem sabia, i encara ho sabria, que la joventut té el poder de canviar la societat, i que ha de seguir els passos que volia seguir ell i que van seguir i han seguit, també, els seus pares.
