-Intersindical es considera un sindicat alternatiu al que exerceixen entitats com CCOO o UGT. Per què?
-Efectivament, som l’alternativa real al sindicalisme clàssic i tradicional. Un sindicalisme que, des del nostre punt de vista, no dona resposta a les necessitats de la classe treballadora i aposta més pels acords amb la patronal més que per la confrontació. I a més, nosaltres no tenim cap obediència que no siga valenciana. El nostre cor està el País Valencià. Ningú no ens diu què hem de fer, i per això som un sindicat inequívocament valencià, reivindicatiu i que va nàixer fa 21 anys per part d’estructures sindicals de base. La més antiga, la d’ensenyament, va nàixer el 1976 en assemblees de mestres del Baix Segura que se sentien mal representants pels sindicats.
-Tradicionalment, en quin sector ha tingut més força l’entitat?
-Fins ara a l’ensenyament, on som el sindicat majoritari des de sempre. Ara mateix encadenem la tercera majoria absoluta amb cada vegada més suport des del 2014. Alhora, som el sindicat més votat de tota la funció pública valenciana, som el sindicat representatiu en salut, i cada vegada tenim més presència en ajuntaments. Però no només, perquè hui Intersindical té més delegats i delegades al sector privat que al públic. Per tant, hem deixat de ser un sindicat fonamentalment de funcionariat des de ja fa temps. Som, també, el segon sindicat de la Ford d’Almussafes, on el comitè d’empresa té només dos sindicats; i som el sindicat més votat de les empreses càrniques de la Foia de Bunyol. El que veiem és que a nosaltres se’ns apropen treballadores i treballadors per demanar assessorament i perquè volen presentar-se en les llistes de la Intersindical a les empreses. Malgrat un silenci mediàtic considerable i malgrat els recursos limitats que tenim; i malgrat que en la pandèmia, la subvenció de 61.000 euros la vam donar a Fisabio per a recerca, funcionem a través del boca-orella i del treball del dia a dia. Tenim molta demanda de gent per embarcar-se en aquest projecte.
-I en quins està penetrant més, a hores d’ara?
-En el sector de les càrniques hem penetrat moltíssim. També al sector de la neteja, on estem a punt d’obtindre el 10% necessari per a entrar en la mesa de València. I cal destacar que on més presència tenim és als sectors feminitzats. El nostre sindicalisme no és a l’ús, no vam nàixer en sectors fabrils, sinó en sectors feminitzats com l’ensenyament o la funció pública. Aquest model és detectat per moltes dones.
-D’altra banda, com pot irrompre Intersindical davant l’ERO anunciat per Ford a Almussafes?
-El nostre paper com a sindicat representatiu a la Ford és el de garantir que no hi haja cap acomiadament que siga traumàtic. I en segon lloc, estarem vigilants que no s’utilitzen diners públics dels valencians, estatals o europeus per a acomiadar treballadors i treballadores de la Ford. I arribarem fins on faça falta arribar, perquè el que està clar és que per poder obtindre fons públics les empreses han d’assumir la seua responsabilitat social de manera inequívoca. Una empresa no pot costar 18 milions a l’any a la Generalitat i que així i tot s’acomiaden persones. Hui la Ford té 2.000 persones menys treballant que fa quatre anys.
-Podreu aconseguir que això siga així?
-Ho intentarem, clar que sí. Per la nostra banda ho remourem tot perquè això siga així. I si això implica enfrontar-nos a algun partit o sindicat, ho farem.
-Vol dir que altres sindicats no estan per eixa labor?
-Sabem el que nosaltres farem. El que facen altres sindicats ho hauran d’explicar ells mateixos.
-Pensen que l’ERO es podrà desenvolupar tal com pretén l’empresa?
-Farem tot el possible perquè no siga així. Les condicions que proposa hui l’empresa impliquen comiats traumàtics, i no ho acceptarem.
-Com valora la gestió del Consell en qüestions d’industrialització?
-Fiar tot el concepte d’industrialització a que vinga una gigafactoria a establir-se a uns terrenys a Sagunt considerem que és bastant pobre. Pensem que cal treballar a fons en un model productiu diferent i autocentrat, sense dependre d’indústria de fora, perquè hi ha molts projectes valencians punters. Per exemple, a Elx estan a punt d’enviar un satèl·lit a l’espai, i altres miren de mantindre l’statu quo actual mentre es perden oportunitats de desenvolupament. Pel que fa al nostre teixit industrial, de nord a sud tindríem la ceràmica, la metal·lúrgia, el paper i el calcer. S’ha treballat, realment, per part del Consell per contribuir a la modernització d’eixes estructures o per recuperar les empreses que es van perdre abans de la pandèmia? La pandèmia va ser un moment en què molta gent va obrir els ulls quan va constatar que depeníem en gran mesura de l’exterior. Això s’ha de revertir, és una feina molt complicada, però hi ha comarques en què pràcticament no queda indústria, i ens obliga a comprar a fora, cosa que ens fa més vulnerables a canvis o crisis com les que hem viscut. Un exemple va ser amb les mascaretes: no teníem mascaretes i teníem indústries tancades. Això no és sostenible en cap país, i això implica que la nostra economia es basa pràcticament tota en el sector serveis, que tendeix més a la inestabilitat.
-Més enllà de l’àmbit laboral, també s’han mostrat crítics amb altres qüestions, com ara la política lingüística del Consell.
-El tema de la llengua no és, per a nosaltres, aliè al sindicat, sinó tot el contrari. Com a valencians defensem el nostre dret a poder viure en la nostra llengua, cosa que implica una responsabilitat, per part dels serveis públics, per poder atendre la ciutadania en la seua llengua. I és un tema laboral, per descomptat, perquè afecta al servei que es dona. Som un sindicat sociopolític, no corporativista ni gremial, i volem el desenvolupament ple del País Valencià. Que les persones valencianoparlants puguen ser ateses en la nostra llengua és una qüestió que entra dins de la nostra lògica. Pel que fa al Consell, en l’acord de la Nau vam demanar que hi haguera una capacitació plena del personal públic en la llengua del país, que és el valencià. És així de senzill. I en huit anys de Botànic no s’ha donat. Això implica diners, inversió en formació per a aquelles persones que encara no tenen eixa capacitació lingüística. En aquest punt hi ha manca de transparència, perquè hem demanat dades sobre capacitació lingüística de treballadors en la funció pública i no les acabem de tindre. Les que hem aconseguit de manera extraoficial ens indica un percentatge molt alt de persones que estan capacitades lingüísticament, i cal un pla seriós que implique formació en horari laboral per les persones que no en tenen, tal com s’ha fet en altres territoris de l’Estat amb cursos de formació, i que cap persona es quede sense formar. Els ciutadans tenim dret a ser atesos en una de les dues llengües oficials que tenim, que és la nostra.
-Per últim, en època electoral, membres destacats d’Intersindical, com Vicent Maurí, s’han manifestat a favor d’un tercer Botànic. És el posicionament de la Intersindical?
-El manifest a favor d’un tercer Botànic està signat per moltes persones de distintes sensibilitats, i també per persones referents de la nostra organització. Vam estar presents en aquell acte de presentació a València, perquè considerem que malgrat les mancances i els deures pendents entenem que la millor solució per a fer front als problemes presents i futurs del País Valencià és un tercer Botànic. Aquests dos governs de coalició ens han aportat moltes coses positives. Hi ha marge de millora, per descomptat, però eixa millora no es farà amb altres alternatives. De fet, el PP ja ha dit que una de les primeres coses que farà si governa és eliminar la capacitació lingüística. Per tant, l’opció està clara: cal un tercer Botànic per aprofundir en les millores després de dues dècades de travessia en el desert.
-Pensa que n’hi haurà, un tercer Botànic?
-Tinc confiança que hi haurà un tercer Botànic, perquè tinc confiança que les forces del Botànic, en el que queda fins les eleccions, podran deixar les seues diferències a un costat i centrar-se a consolidar una proposta política d’èxit per al País Valencià. Perquè l’enemic està en un altre lloc.
