Alícia Izquierdo (Gandia, 1982) és la regidora de Gestió Responsable del Territori i Patrimoni a l’Ajuntament de la capital de la Safor, on governen la seua coalició –Compromís– amb els socialistes. Izquierdo serà la candidata dels valencianistes a l’Alcaldia de Gandia al maig, després d’haver sigut triada en unes primàries en què no ha tingut rival, atès que Pep Alandete, l’anterior candidat i actual vicealcalde, es va retirar de la cursa acusant els dirigents locals de la coalició de no garantir igualtat d’oportunitats en el procés intern.
-Serà la candidata de Compromís a Gandia. Amb quines formacions polítiques teniu previst concórrer a les eleccions?
-Fa unes setmanes vam anunciar un acord preelectoral amb Esquerra Unida, amb qui ja vam anar conjuntament el 2015 i ael 2019. Ara s’hi sumaria Podem, que en les anteriors eleccions locals no va obtindre representació, tot i que va estar a molt poquet d’aconseguir-ho. El candidat d’Esquerra Unida tornarà a ser Nahuel González, actualment regidor, i en el cas de Podem encara no ho han fet públic. La setmana que ve tenim una reunió agendada per parlar-ne. Hem fet les nostres primàries i ara cal veure com queda la llista final.
-Tenen quatre regidors a hores d’ara, i governen amb els socialistes. Quines són les perspectives, de cara al maig?
-Cal aclarir que la candidatura va obtindre quatre regidors el 2019, tres són de Compromís i un d’Esquerra Unida. Pel que fa a les perspectives, és difícil de dir. Gandia mai no s’acaba de comportar, electoralment, com una gran ciutat, però tampoc com un poble menut. Aquest argument és genèric, es podria aprofundir molt més, però en termes generals, les marques fan molt a les ciutats i els candidats fan molt als pobles xicotets. Gandia té 80.000 habitants i té una mica les dues coses: els candidats han de ser coneguts en segons quins àmbits, però les marques també tiren molt. En aquest cas, el valencianisme polític a la ciutat sempre ha tingut representació, des de les primeres eleccions democràtiques. Ha anat modificant la representació i les marques, i no sabem quin comportament tindrà l’electorat. Sí que hem observat, amb la presentació de membres del meu equip –entre els quals hi ha gent jove, persones que mai no han participat en política–, que a les xarxes socials han augmentat els seguidors i els likes, sobretot en els menors de 35 anys. Es tracta d’una franja de població que ens crida l’atenció, perquè moltes vegades les generacions més joves són les més desafectes amb la política. La campanya la volem fer, també, pensada des de xarxes socials, amb missatges sobre qüestions que interessen a eixes generacions, com ara els efectes del canvi climàtic sobre el planeta i també sobre la nostra ciutat, o com ara la mobilitat sostenible o l’accés a l’habitatge. Nosaltres partim, també, d’una cosa curiosa: no podem presentar una campanya supernovedosa pel que fa a les propostes, perquè hem governat la ciutat de Gandia els últims huit anys. Jo mateixa soc membre del govern local en aquests moments. S’han fet moltes coses en huit anys, però se n’han de fer més.
Quines?
-Des del punt de vista estratègic queden coses per rematar. Jo soc responsable de Medi Ambient i Patrimoni, i gran quantitat de diners que hem rebut, i de projectes, estan ara mateix assentant la seua base i veuran la llum durant la pròxima legislatura. En algunes coses, per tant, serem molt continuistes. Per exemple, hem de rebre, per part de la Fundació Biodiversitat dels Next Generation, per al barranc de Beniopa, quasi tres milions d’euros. També un milió i mig per a la reforma de la Torre dels Pares, del projecte de la finca agrícola. També del projecte del pla de sostenibilitat turística, pel qual hem rebut dos milions i mig d’euros. Castell de Bairén, Morabit, restauració, redacció del catàleg de protecció… són coses que s’han anat avançant aquesta legislatura però que són de mitjà i de llarg termini. Tot això, evidentment, tenim la idea que continue i s’ha de rematar, perquè canvia el paradigma de les infraestructures verdes a la ciutat. En aquests huit anys, per haver sigut un Ajuntament intervingut econòmicament, vam haver de posar les bases econòmiques de recuperació, i hem reduït 83 milions de deute. En huit anys això és una barbaritat, encara més quan hem tingut una pandèmia pel mig, que ens va desbaratar els plans econòmics. I ara tenim projectes que hem de rematar.
-El seu camí fins assolir la candidatura no ha sigut fàcil.
-No. A la ciutat de Gandia hem tingut un procés complex. Després d’aprovar-se el reglament per part de Compromís, després de l’estiu, es van conformar el Consell Nacional i les dues Meses Nacionals, també les d’Iniciativa del Poble Valencià i dels Verds, on es portava eixa proposta de reglament de primàries, un document que marcava unes línies per a fer unes primàries autonòmiques i unes altres per a les municipals. El que estipulava el reglament, que va ser aprovat amb un 98% dels representants de totes les assemblees i després va se ratificat pel conjunt de la coalició Compromís i per les directives dels tres partits, era el principi d’acord com un dels principis bàsics per a establir línies de treball de cara al que serien les primàries. A Gandia no es va produir un acord. Els Verds i Més sí que n’eren partidaris per a no fer primàries, però Iniciativa no va voler. I el reglament establia que hi hauria primàries a la militància i que es farien en les mateixes dates que les primàries per a les autonòmiques. Així ha sigut, es van fer el cap de setmana passat, i nosaltres vam optar per unes primàries a la candidatura de llista i unes primàries per a ordenar la resta de la candidatura. En un principi érem dos candidats els qui aspiràvem a liderar la llista, però el meu company Pep Alandete, actual vicealcalde de Gandia, uns dies abans de les votacions va presentar la seua retirada. Les votacions es van mantindre i n’estem bastant satisfets, perquè la valoració que fem en l’equip és que un 75% de participació és un percentatge que està bastant bé. Hem tingut una participació molt elevada si es té en compte, per exemple, que la participació mitjana en les primàries autonòmiques va ser del 60%. I a nivell municipal la mitjana està, fins i tot, per baix. Alhora, jo vaig ser triada amb el 86% dels vots, un percentatge que trobe que és considerable. Em sent legitimada, perquè som el segon municipi del País Valencià en què una candidatura ha rebut més percentatge de suports. Pel camí queden molts comunicats, moltes declaracions i moltes coses que m’abstindré de valorar personalment, perquè crec que la política, vista des d’una vessant exclusivament personal, només fa patir. Jo done per tancada tota aquesta prèvia de les primàries i afronte l’etapa actual amb il·lusió.
-Alandete, que li va guanyar les primàries ael 2019, ha exigit primàries obertes enguany. Per què des de Més no van acceptar la proposta d’Iniciativa, concretament de Pep Alandete, de celebrar primàries obertes?
-Més no és qui ha d’acceptar ni decidir cap proposta, és l’assemblea de Compromís en el seu conjunt qui ho ha de fer. Així que l’executiva de Compromís va convocar una assemblea, on es van explicar les opcions que havia plantejat cada partit i allà és on es va decidir. Tant els presents d’Iniciativa, com de Més i dels Verds que estaven en eixa assemblea, no van defensar les primàries obertes. El motiu que va portar la majoria de militants a no voler primàries obertes, tal com van explicar en eixa assemblea, era que el 2015 van entrar a votar a la seu fins i tot militants del PP, i no volien que es tornara a donar eixa situació.
-Amb tot, Alandete va sumar, segons va dir, 600 firmes a favor de les primàries obertes. Vostè va rebre 215 vots per a ser candidata. Això li fa plantejar-se la seua legitimitat?
-Jo tinc 215 vots de persones reals i no sé si ell té 600 firmes de persones reals. Vostè mateix ho ha dit: «segons va dir ell». Doncs això. Segons va dir ell.
-Des del sector d’Alandete sospiten que la direcció local de Compromís a Gandia disposava d’informació privilegiada que va ser aprofitada per a augmentar el cens d’inscrits i afavorir, així, el vot favorable a la seua candidatura, que finalment ha guanyat. És així?
-La resposta, crec, la va donar Iniciativa del Poble Valencià, quan després de la roda de premsa que va fer Alandete, el seu mateix partit va emetre un comunicat en què en el mateix titular deia que desautoritzaven les seues paraules, perquè allò del tema del cens era mentida i el procediment ha complert totes les garanties. Per tant, em remetré al comunicat del seu partit, que crec que deixa molt clara la desautorització. És el seu mateix partit, Iniciativa, qui emet el comunicat, no Més, formació en què jo milite.
-Tem, en tot cas, que hi haja una altra candidatura de l’esquerra alternativa liderada per Alandete o impulsada pel seu grup de suport?
-No, jo no tem res. Crec que la gent pot fer el que considere. Ho trobaria fora de lloc, perquè la imatge que donaria, tal com molta gent comenta, és que seria la reacció d’una persona que s’ha enfadat per no haver guanyat, i hauria seguit la teoria de «o jo o el caos». Evidentment, la gent pot fer el que considere, però és cert que seria curiós, més encara quan ell és el vicealcalde de Gandia i el portaveu municipal de Compromís. Si això passara, imagine’s de què estaríem parlant. Tot i que no en tinc cap informació, sé el que ha transcendit als mitjans, però segons sé, pel que va dir, això no ocorrerà: ell acabarà la legislatura com a portaveu i com a membre del grup municipal de Compromís i no puc interpretar-ho més.
-Pel que fa a les primàries a les Corts, pensa que Compromís n’ix reforçat?
-Això de les primàries sempre és complicat. És un procediment que sempre deixa eixa sensació que uns guanyen, altres perden, altres se senten més o menys representats… Però són les regles del joc que vam establir per a totes i per a tots, i és el que tocava fer.
-Creu que aquestes eleccions a les Corts seran encara més complicades que les del 2019?
-No tenim una bola de cristall, però per les referències de les enquestes sembla que un Botànic III és una possibilitat real. També és cert que governar té un desgast, i nosaltres hem passat per distintes fases aquests anys, però les últimes enquestes que he pogut veure publicades donaven eixa sensació: es pot mantindre el bloc d’un govern progressista, i espere que siga així. Crec, també, que Joan Baldoví és una figura cabdal, perquè és una persona que la gent coneix i és una persona estimada i valorada. Crec, també, que als municipis hi ha bones candidatures, la de València per exemple és molt potent. Treballarem perquè siga així.
-Quin considera que és el factor que més en contra juga de Compromís en aquestes eleccions a les Corts?
-Diria que cap. Nosaltres mateixos som el màxim factor a favor i el màxim factor en contra. És evident que al final, ostentar alcaldies, la presidència de la Generalitat o les de les diputacions són fets que atorguen molta visibilitat, encara que la gestió moltes vegades es faça més des de conselleries, regidories, sectorials i comissions. La part representativa sempre obté més visibilitat, i és cert que el PSPV ostenta més aquesta mena d’organismes. Potser en contra de nosaltres juga el fet de no ser tan visibles, tot i tindre fama de treballadors, de bons gestors i de responsables. Potser això juga més en contra, i per això Compromís és un partit que sempre ha estat més present en l’àmbit municipalista que en el supramunicipal.
