«El sistema extractivista significa despossessió de les nostres terres, més pobresa, desnutrició i malalties»

Fa sis anys que Mérida arrossega un procés judicial per defensar els drets de 300 treballadors d'una finca de cautxú estafats per l'empresa. Ha visitat València convidada per Alianza por la Solidaridad dins del marc d'una campanya de diàlegs nord-sud que vol donar veu a les dones defensores dels drets humans a Amèrica Llatina.

A vostè l'encausen per defensar drets laborals reconeguts per llei. Com és això?

Jo sóc la coordinadora regional de la Costa Sud del Comitè d'Unitat Camperola (CUC) de Guatemala i llavors ens arriben un grup de treballadors d'una planta de cautxú que arriben a l'edat de jubilar-se i descobreixen que no tenen dret a cap prestació perquè durant 25 anys, l'empresa no ha pagat les contribucions a la seguretat social. Nosaltres els comencem a acompanyar en les seues reivindicacions i en resposta l'empresa ens acusa d'usurpació agreujada a mi i a quatre companys més. Portem sis anys de procés criminal i ja estem a la fase final. Esperem que es resolga a favor nostre.

El seu cas no és estrany a Guatemala.

Lamentablement no. Aquestes empreses de monocultius acostumen a perseguir molt durament qualsevol reivindicació laboral. Si detecten un mínim intent d'organització sindical acomiaden tothom, criminalitzen els defensors dels drets humans i els sindicalistes en llargs processos penals i, fins i tot, poden recórrer a l'assassinat.

Com són les condicions laborals en aquestes plantacions?

Mira, el CUC va crear-se el 1978, en plena guerra, per lluitar contra l'explotació laboral dels treballadors agrícoles. Portem 44 anys i estem pràcticament igual. Els salaris que paguen són salaris de fam i normalment són treballs temporals, no fixes. Els ritmes de treball són tan extenuants que la gent ha de recórrer a energitzants per a poder suportar-los. L'abús d'aquestes substàncies ha provocat un increment de les malalties renals, entre d'altres. A açò cal sumar-hi la manca de protecció. Els treballadors estan exposats a la gran quantitat de químics que gasten i això els causa problemes a la vista i a la pell.

Ací, quan es denuncien condicions laborals indignes, els portaveus neoliberals repeteixen la cantarella de «ningú t'obliga a treballar allí»...

Ja ens agradaria, però aquestes transnacionals del monocultius, no soles del cautxú, també la banana, l'oli de palma o la canya de sucre, estan acaparant tota la terra disponible. Estem parlant de terres dels pobles originaris, que eren nostres, i on podíem cultivar el frijol, la dacsa i els altres aliments per les nostres famílies i les nostres comunitats. En canvi, ara ja no disposem  de terres. Nosaltres estem promovent els horts als patis de darrere de les cases per, com a mínim, garantir uns aliments mínims. La malnutrició, sobretot infantil, s'ha disparat. Però és que ni tan sols això podem fer. Aquestes empreses també estan robant l'aigua, fan fumigacions aèries que afecten els nostres cultius i la nostra salut.

Què vol dir «ens estan robant l'aigua»?

Aquestes plantacions són molt intensives en aigua, així que les empreses desvien els rius per assegurar-se aigua a l'estiu, quan més en necessiten. En canvi a l'hivern, la tornen a desviar, el que sovint provoca inundacions, que suposen la pèrdua de cultius, d'animals i, fins i tot, de vides humanes. Cada any tenim aquestes inundacions. I això sense comptar l'activitat hidroelèctrica i minera. A Guatemala tenim més de trenta preses hidroelèctriques i 300 llicències mineres. Cada una d'aquestes mines gasta en una hora més de 20.000 litres d'aigua, que és el consum d'una família durant 20 anys.

I això a Centreamèrica, que és una de les regions, com la mediterrània, més afectades per l'escalfament global.

En el nostre cas, el canvi climàtic està agreujat per la desforestació causada per model econòmic extractivista. El monocultiu destrossa els ecosistemes. No respecten ni els arbres de les riberes dels rius i ho hem notat en la reducció de pluges.

No pareix que el desenvolupament econòmic estiga beneficiant els pobles indígenes.

Com ens va a beneficiar? Per a nosaltres significa la despossessió de les nostres terres, un increment brutal de la pobresa, desnutrició, sobretot infantil, i augment de les malalties, especialment en les dones.

Però aquestes empreses generen llocs de treball.

Ja he parlat abans de les condicions d'aquests treballs, però és que, a més, els llocs de treball que generen són molts menys que les famílies que perden la seua terra i la seua forma de guanyar-se la vida. No compensa de cap forma. Al final, per a molts dels nostres joves, no els queda altra via que migrar als Estats Units.

Precisament, tant als EUA com a Europa hi ha un gran sentiment contra els migrants.

Quan teníem les nostres terres no teníem tanta necessitat de marxar. Migrar és un risc. Implica deixar la família i patir molt. Molts han perdut la vida en l'intent, però no els importen els riscos, ja que no tenen cap altra opció.