Mikel Forcada (Caracas, 1963), vicesecretari general de Formació i Impuls Republicà d’Esquerra Republicana del País Valencià, ha sigut l’encarregat de plantejar la proposta del seu partit de presentar al·legacions contra el decret lingüístic acordat pels partits que integren el Consell. Parlem amb ell sobre aquesta proposta.
-ERPV ha convidat a «actuar en contra de la degradació del requisit del valencià de l’acord entre les conselleres d’Educació i Justícia». Com s’actua, en aquest sentit?
-En aquests moments, l’únic marge legal, l’únic instrument que ens permet la legislació davant dos projectes de decret, és que la gent faça al·legacions davant la seua exposició. Nosaltres hem aprofitat aquesta possibilitat com una manera de convidar la gent a exposar el seu descontent amb les condicions en les quals es legisla sobre el requisit lingüístic en els decrets. Hem preparat uns formularis, uns models d’al·legació, i expliquem com s’han de fer. Són models que la gent pot editar i fer seus, però en principi és tan senzill com posar el nom, les dades i enviar-los. La nostra manera de fer front a això és, de moment, animar la gent perquè presente al·legacions.
-Quina resposta ha tingut fins ara aquesta proposta?
-És difícil de saber, perquè fa pocs dies que es va fer pública la proposta i no tenim notícies de la gent que ha plantejat l’al·legació. Vam posar una casella opcional perquè ens avisaren en cas d’enviar-la, si així ho desitjaven. Sí que sabem que hi ha gent que l’està llegint i consultant, a través de les dades de Google.
-Consideren que el requisit afebleix la protecció del valencià…
-Si comencem des del principi, tenim una legislació que diu que les dues llengües, el castellà i el valencià, són oficials. I per tant, no hi ha d’haver cap discriminació contra ningú per utilitzar una llengua o l’altra. Això hauria de comportar que tot el món puga utilitzar les dues llengües indistintament i que, per tant, hi haja una mateixa percepció des de la ciutadania i des dels serveis públics cap a les dues llengües. Un dels fets importants perquè una persona que parla una d’aquestes llengües senta que tal llengua el permet integrar-se en la societat és que les seues relacions amb l’administració pública, com també amb la vida privada –comercial, social, etc.– les puga desenvolupar en aquesta llengua. El que fa la llei de funció pública aprovada l’any passat és intentar que els funcionaris hi accedisquen amb un cert nivell de valencià per a poder garantir, encara que siga mínimament, el dret de les persones a utilitzar el valencià en l’administració pública. Però clar, aquesta llei necessita un reglament, i ara es produeix una cosa molt curiosa, i és que no només es regula, mitjançant un projecte de decret, què vol dir la llei de la funció pública, que seria el decret del requisit, sinó que curiosament, el mateix dia, també es canvien les condicions per les quals s’homologuen determinats nivells d’idioma necessaris per a poder accedir a la funció pública. És a dir, no només es fa un desplegament legal mitjançant un projecte de decret de la llei de la funció pública valenciana, sinó que al mateix temps, simultàniament, apareix un projecte de decret de la Conselleria d’Educació que el que fa és facilitar enormement l’adquisició dels nivells que demana l’altre decret. Això es fa de manera completament coordinada. De fet no se n’han amagat: és un acord entre la consellera d’Educació, Raquel Tamarit; i la consellera d’Administració Pública, Gabriela Bravo. El van fer públic el 30 de novembre. I això és molt important, perquè no es tracta només que els requisits que demana l’actual projecte de decret de requisit lingüístic siguen o no suficients: és que a més es facilita la possibilitat d’obtindre eixos requisits de manera molt més senzilla amb un decret d’Educació. El que s’ha fet és desproveir de contingut real la necessitat que els funcionaris sàpiguen valencià quan arriben a l’administració pública.
-D’altra banda, per què entenen que la Junta Qualificadora queda «qüestionada» amb aquest requisit?
-La Junta Qualificadora ja estava qüestionada. En principi, la Junta Qualificadora era l’únic òrgan que podia certificar els nivells de valencià que en aquell moment eren elemental, mitjà, superior, etc., i que després s’han posat en correspondència amb els nivells del marc comú europeu de referència de les llengües, que és un marc que curiosament serveix per a aquelles persones que no són natives de la llengua. Abans era la Junta Qualificadora l’única que donava aquestes acreditacions a través dels seus propis exàmens. Després, aquesta autoritat es va anar centrifugant cap a les universitats i cap a molts organismes diferents, de tal manera que ara hi ha molta gent que pot certificar el grau. Què fa el projecte de decret de la consellera Tamarit? Encara fer-ho més fàcil, perquè el que fa és que es puguen aconseguir els nivells a través de, simplement, passar bàsicament pel sistema educatiu valencià. Això és el que fa que el projecte de decret siga particularment més perjudicial, perquè és conegut que el sistema educatiu valencià no garanteix que els estudiants arriben al final dels estudis obligatoris amb un nivell suficient de valencià com per a ser perfectament capaços de comunicar-se en qualsevol situació, així com capaços d’escriure’l o de llegir-lo com toca. Això està fallant estrepitosament. Primer, perquè no tenim immersió lingüística. Després, perquè la immersió és imperfecta allà on hi és. Per tant, és un conte de fades dir que l’ensenyament capacita lingüísticament. Si realment fora així, si realment l’ensenyament capacitara lingüísticament, l’ESO per al B1 i el Batxillerat per al B2 o per al C1 si es trau un 7, si això fora veritat, no passaria res perquè el decret no ho homologara: les persones que obtingueren aquestes notes anirien a la Junta Qualificadora a fer l’examen i, si de veritat saberen valencià, no tindrien cap problema per aprovar-lo. Però ací es fa una mena de trampa: s’assumeix que el sistema educatiu és capaç d’habilitar lingüísticament les persones per accedir a la funció pública quan acaben el període educatiu, generalment, amb un nivell insuficient de valencià. Això és el que nosaltres denunciem.
-I per què pensen que el requisit no s’aplica a tots els treballs públics?
-El projecte de decret de la consellera Bravo exclou explícitament la sanitat i l’educació no universitària. En sanitat no està regulat el requisit lingüístic: es considera un mèrit, però no és un requisit com a tal. Precisament un dels sectors públics amb més treballadors del País Valencià, perquè és un dels més necessaris, és un sistema en què hi ha hagut molts conflictes perquè diferents usuaris no han pogut rebre l’assistència mèdica correcta per expressar-se en valencià. És un sector molt important, i ha quedat exclòs. I després, han exclòs també el sector de l’ensenyament no universitari, que està una miqueta cobert perquè durant els últims anys, en les oposicions, s’ha demanat el nivell C1 per accedir a ser mestre d’escola o professor d’institut. Però l’instrument legal a través del qual es demana això són ordres, no decrets. És un instrument legal molt més baix, i qualsevol dia la Conselleria pot fer una altra ordre, mentre que un decret l’ha d’aprovar el Consell. Per tant, aquest instrument legal, el vigent, està menys protegit. A més, es pot parlar també de les places de difícil cobertura, que és que quan no poden cobrir places d’interins en temps i forma el que fan és cobrir-les amb gent alçant la mà respecte dels requisits. Això fa que accedisca molta gent a l’ensenyament que no té el nivell requerit. I això, amb una ordre, pot canviar en qualsevol moment, per exemple de manera automàtica amb un canvi a la Conselleria. En el cas d’un decret tots els partits que formen part del Consell s’han posar d’acord, i per tant un decret està més protegit. Aleshores, si educació i sanitat, les competències més importants transferides per l’Estat, no tenen un requisit lingüístic clar, estem davant un decret completament incomplet.
-Entenen, en tot cas, que si no s’ha fet un requisit més ambiciós és per la majoria que tenen els socialistes al si del Botànic?
-Jo entenc que, si per a poder aprovar el decret que desplegava la llei de la funció pública valenciana s’ha hagut d’aprovar un altre projecte de decret que el que fa és diluir o simplificar l’accés a l’homologació, i tenint en compte que això s’ha aprovat amb un acord en què les dues conselleres ho han explicat i celebrat en públic, això vol dir que hi ha hagut una negociació interna que ha desembocat en un acord compartit amb aquest projecte de decret que fa més fàcil acreditar els nivells. Per tant, automàticament, una persona que haja cursat el sistema educatiu valencià sense acollir-se a l’exempció lingüística, si supera l’ESO adquireix el nivell lingüístic que necessitava abans que s’aprovara el requisit. Per tant, no ha canviat res: només ha canviat en el cas de l’accés a les places de més alt nivell. Però en les categories més baixes, en els funcionaris B2 i C1, no ha canviat res.
-Però entén que si el requisit té aquestes limitacions és per la majoria dels socialistes al si del Consell?
-Jo crec que sí. Imagine que també hi poden haver hagut pressions de grups corporatius i de sindicats de la funció pública que no eren molt proclius al requisit. Quan es va començar a parlar del requisit fa uns anys alguns dels sindicats majoritaris no estaven molt a favor. Aleshores, crec que tot això ha jugat a favor del fet que ara tinguem una situació en la qual s’ha fet, bàsicament, un petit canvi. Alguna gent ho ha celebrat, però nosaltres no entenem que es puga celebrar això. S’està acceptant que hi haurà una administració pública que no oferirà la mateixa qualitat de serveis per als valencianoparlants que per als castellanoparlants. I no oblidem, tampoc, el detall important de la moratòria fins al 2025 que estableix el decret. Per què hem d’esperar tres anys? No es pot aplicar ja, en la pròxima convocatòria, sobretot quan és tan fàcil obtindre el decret? Amb tot això el que hi ha és un sector de la societat que sent que el valencianisme majoritari, que el valencianisme diguem-ne central, els ha abandonat. I nosaltres ens veiem interpel·lats a oferir-nos com un partit útil als interessos d’aquesta gent, que se sent òrfena del valencianisme i que no entén com els seus poden estar fent aquestes coses. Cal fer entendre que hi ha un altre valencianisme i que no es pot discriminar ningú per la llengua, tal com es discriminarà amb els decrets que s’han anunciat recentment.
