Mireia Estepa Olcina (1987) és diplomada en Treball Social i graduada en Educació Primària. Des de l’any 2015 exerceix d’alcaldessa de Cocentaina per part del Partit Socialista del País Valencià. Ara, però, davant dels comicis de maig del 2023 dona un pas al costat després d’una legislatura en la qual destaca el consens polític i la bona relació amb els partits de l’oposició a excepció de Compromís. Ens respon dies després de la celebració de la Fira de Cocentaina, l’esdeveniment més important de la capital del Comtat, que enguany ha celebrat la 676 edició. Valorem el seu pas per l’equip de govern i els reptes que té encara al davant Cocentaina.
Vostè ha sigut l’alcaldessa de Cocentaina durant dos mandats. Quins canvis s’han produït en la capital del Comtat en aquest temps?
Hem aconseguit protegir les nostres tradicions i patrimoni i recuperar-lo, prova d’això és la recuperació del refugi antiaeri o la declaració de BIC i de Festa d’Interès Turístic Internacional de la Fira de Tots Sants. Hem invertit en fer de Cocentaina un poble més sostenible i inclusiu, eliminant barreres arquitectòniques que dificultaven la vida del veïnat, invertint més recursos que mai en l’àmbit social, mentre dotàvem la localitat de nous parcs i zones verdes. També hem treballat en documents fonamentals per al futur de Cocentaina i el seu nucli històric com és el Pla Especial de Protecció de la Muralla i el seu Pla Director, el Pla Director del Palau i el del Castell que es troba en redacció. I tot amb 0 deute econòmic i amb romanent positiu tots els anys, fruit d’una cuidada gestió dels diners del poble i d’haver estretit relacions amb organismes que han dut a Cocentaina més recursos econòmics.
Quina valoració en fa d’això?
El meu equip i jo deixem una Cocentaina que és més reconeguda, més sostenible i inclusiva i amb recursos municipals ampliats. Ens queden alguns projectes al calaix que la falta de recursos humans a l’ajuntament i la parada per la COVID van complicar, però hem complit amb satisfacció el nostre objectiu: fer de Cocentaina el poble on tothom desitjaria viure.
Durant aquesta última legislatura ha governat en solitari. Ha sigut fàcil arribar a acords per a dur endavant el seu programa?
Hem tingut una legislatura prou tranquil·la amb grans consensos, el talant negociador d’alguns dels portaveus i el fet de tindre més regidors que l’anterior legislatura ens ha donat una potència a l’hora de negociar que ho ha fet tot més àgil. Però ja bevíem de la legislatura anterior on també vam governar en solitari.
Quina ha sigut la relació amb els partits de l’oposició, tant de dretes com d’esquerres, representats a l’Ajuntament?
Ha depés molt dels portaveus i dels seus caràcters, amb PP, Cs i Podem ha estat molt més fàcil parlar perquè entenen que des de l’oposició també es pot fer poble i cal dur bones propostes. Per contra, amb el Col·lectiu-Compromís la relació ha sigut molt més gelada, ja que el seu objectiu polític no és sumar pel poble i la seua participació a l’hora de fer propostes ha sigut escassa o nul·la.
Quines són les iniciatives més destacades que ha pogut dur a terme aquesta legislatura?
Podem destacar la unificació després de 33 anys de demanda del CEIP San Juan Bosco; la passarel·la ciclo-peatonal per unir la via verda que va quedar tallada fa 20 anys per la N-340; la il·luminació sostenible (canvi a LED de bona part del poble i les pedanies); l’eliminació de les barreres arquitectòniques de la zona de la vila i en projecte estan les del Raval (nucli històric); recuperació i obertura al públic del refugi antiaeri i del torrelló del castell; l’obertura de nous parcs; i els convenis amb IVCR+I per a restauració d’un dels Corts de Justícia més antics de la CV i del llenç de Paolo de Matteix i amb l’Agència Valenciana de Turisme per a la promoció de la Fira de Tots Sants. També destaquen les inversions milionàries al poliesportiu: canvis de gespa als camps, mobiliari, tancaments, vestidors piscina, etc; les millores en camins rurals; la participació en tots els programes d’ocupació.
Hi ha algun projecte que no haja pogut escometre en aquestes dues legislatures? Així les coses, quines són les principals necessitats de la ciutat per als pròxims anys?
Un contracte de RSU que estiga a l’altura de les necessitats de Cocentaina i consciencie amb el canvi climàtic, contracte que vam consensuar tots els partits polítics però que està parat perquè FCC va judicialitzar l’assumpte després de no quedar-se el contracte; la implementació del Pla Especial de Protecció de la Muralla amb totes les obres previstes per a la seua posada en valor; les obres del Pla Director del Palau per a la seua conservació i millora; la redacció de l’ARRUS; la recuperació de la via verda i integració dins de l’EUROVELO; la captació d’ajudes de la UE; l’ampliació de les instal·lacions de l’ajuntament; i la millora del transport públic (tren i autobús), encara que no siga competència local.
Encara que no en tanta mesura com a Alcoi, a Cocentaina també hi ha un moviment veïnal per a reivindicar la millora del centre històric perquè els veïns i veïnes el puguen habitar. Com s’ha treballat per a aconseguir això?
Fa molts anys que l’ajuntament es fa càrrec de la demolició d’habitatges que no són de titularitat municipal perquè els seus propietaris no es fan responsables i suposa un perill per a la via pública. Açò suposa que cada any s’invertisquen centenars de milers d’euros de tot el poble seguint la planificació que té marcada Urbanisme i atenent les urgències que es presenten. A més, l’ajuntament ofereix ajudes per al manteniment de les façanes i cobertes a tots els veïns, especialment als del nucli històric. Així com també es subvencionen els negocis que es reformen o s’instal·len a estes zones del poble per tal de revitalitzar-lo.
Quina és la relació amb els moviments socials que lluiten per això? Hi ha comunicació?
Directa i fluïda. A més, han participat de les reunions que el govern local ha mantingut amb el DG d’Urbanisme, el vicepresident de Generalitat i conseller d’Habitatge i amb el DG de Rehabilitació.
Per altra banda, si per alguna cosa destaca Cocentaina és per la celebració de la Fira de Tots Sants, que ja ocupa el calendari de bona part de l’any. Què suposa per a la ciutat?
És l’esdeveniment més important que es celebra al municipi, en quant a número de visitants i impacte econòmic. És el millor aparador turístic de Cocentaina i la seua comarca i per ell passa més de mig milió de visitants amb una petjada econòmica que es deixa sentir a 30km a la redona. És l’orgull de la tradició més antiga i millor preservada del poble, la festa més inclusiva i popular de totes les que celebrem.
Quina serà l’evolució de la Fira de Tots Sants? Pot ser que en algun moment calga limitar-ne el creixement per evitar la massificació?
La Fira, com a espai expositiu, va experimentar el seu últim creixement de m2 en 2019 i ha continuat estable perquè considerem que la superfície és adequada i cal seguir apostant per aspectes de qualitat i no de quantitat. És per això que el focus ara es centra en la seua sostenibilitat i la inclusió, i és en aquest últim aspecte on el bot ha sigut enorme i podem dir que tenim un dels esdeveniments massius més inclusiu de tot Espanya, gràcies a les mesures que s’han implementat en esta última legislatura.
Finalment, el PSPV local ha escollit Rubén Muñoz que ha presentat la candidatura al PSPV de Cocentaina per a les eleccions de maig del 2023, mentre espera que l’agrupació local decidisca. Com valora aquesta decisió?
És una persona jove i preparada que amb un bon equip sabrà posar al centre de la política les contestanes i els contestans per seguir treballant sota el signe socialista.
Tenia la intenció de seguir al capdavant de la llista dels socialistes locals?
Fa més de dos anys que vaig anunciar que no continuaria com a alcaldessa perquè considere que tots els municipis necessiten renovació cada cert temps, i una elecció personal, ja que és un privilegi altament exigent que limita la nostra vida personal, però és una tasca gratificant. Una etapa preciosa de la meua vida, inoblidable.
