Una de les conseqüències menys conegudes de la pandèmia ha estat la creació del moviment estatal Regularización Ya. Però quina relació tenen els dos esdeveniments?
Cal tindre en compte les condicions duríssimes en què les persones migrants pateixen la pandèmia i les restriccions. Sectors com els de la feina de la llar o les cures, treballadores sexuals, temporeres, manters, repartidors, treballadors de l’hostaleria… Però també hi ha advocats, psicòlegs, comunicadors. Tota aquesta gent quedem fora de qualsevol estructura que puga oferir el govern en un moment així. I, a més, en tancar-se totes les oficines administratives, molta gent queda en situació irregular sobrevinguda per no poder renovar els papers. Per a nosaltres és perillós eixir a uns carrers que estan plens de policia que et poden enviar a un CIE.
El Govern espanyol va implementar el que va anomenar un «escut social» i va llençar el lema «no deixar ningú arrere». Entenc que a la gent en situació irregular, aquest escut no els va arribar.
En no constar com a ciutadà, no pots accedir a les coses més bàsiques, quedes totalment fora de l’escut social. Per exemple, les treballadores sexuals, que ja estaven fora de qualsevol ajuda, ara queden encara més desemparades, sense casa ni menjar, només els queda el suport mutu entre elles. «No deixar ningú arrere» és una mentida publicitària, ja que 600.000 persones –de les quals el 60% són dones i una quarta part, criatures- van quedar arrere. I a sobre les expulsions es reprenen tan bon punt es reobren les fronteres.
Llavors comenceu a organitzar-vos…
La primera acció va ser enviar una carta amb 13 demandes al president del Govern espanyol i amb el suport de 1.200 organitzacions. Demanem una regularització extraordinària i sense condicions, a més d’altres coses com el tancament dels CIE, però mai vam obtenir resposta. Ja el 2020 presentem una Proposta No de Llei amb el suport de diputats pròxims, però el PSOE es nega a aprovar-la amb l’argument que no era legal i que Europa no ho permetria. Açò era òbviament una mentida, ja que països com Alemanya, Portugal o Itàlia havien fet regularitzacions extraordinàries. Tampoc seria la primera que es fa a l’estat espanyol, on ja se n’han fet nou. Després ens ho confirmaria la comissària europea a través d’una pregunta parlamentària que realitzem gràcies a una eurodiputada. En realitat, tot depèn de la voluntat política del Govern.
I així us llanceu a convocar una Iniciativa Legislativa Popular.
Sí. Aquesta és un fet històric. És la primera volta que les persones migrants duem a terme una proposta política d’aquestes característiques. Naturalment necessitem estar acompanyats per un paraigua, que és la plataforma Esenciales, formada per la fundació Por un Mundo Más Justo, Alianza por la Solidaridad, Ciudadanía Global i el Movimiento por la Regularización.
Per a fer-ho possible ha calgut crear comitès a tot el territori, perquè aquesta és una campanya titànica. Som un moviment autoorganitzat i sense recursos, però per sort, durant anys, hem anat teixint aliances. Per a nosaltres, que a la campanya hi participen persones blanques és fonamental. I també, és clar, perquè qui pot firmar és qui té un DNI espanyol.
I com estan els números ara mateix?
Hem recollit ja 470.000 signatures i encara tenim un mes per enviar els plecs a Madrid. Confiem superar àmpliament les 500.000 signatures.
Però una ILP no soles té un valor legal i polític, també suposa una incidència social. Com valoreu el resultat?
Buff. No és senzill. No és fàcil parlar en un país que és racista i que els últims temps ha viscut un increment de la narrativa d’odi, impune, i on s’han normalitzat tantes coses contra les persones migrants. A més, hi ha un gran desconeixement. La gent ni tan sols sap què és una ILP, imagina que siga conscient de la nostra realitat, on no podem fer coses tan bàsiques com desplaçar-nos lliurement… Però al mateix temps és una oportunitat enorme d’acostar-te a 500.000 persones i que les nostres veus siguen escoltades, eixir als mitjans de comunicació, etc. Aquest també és el nostre objectiu.
També per articular un moviment social format per migrants. Imagine que no és una tasca fàcil.
Gens. És molt difícil. Imagina que vens amb un visat de tres mesos i els diners justos, o fins i tot deutes acumulats. Arribes preocupat per sobreviure i a més has de patir el racisme. A molt poques feines se’t tracta com una persona més, sinó que a més tracten d’aprofitar-se de la teua situació. I això sense esmentar la gent que entra per altres vies i que té històries aterridores. Llavors, com penses articular-te políticament? No pots, però al mateix temps, com no hi ha serveis de cap tipus per a migrants, l’única forma de resoldre dubtes és trobar-te amb gent que ha atravessat els mateixos problemes. La teua mateixa situació et força a una primera organització que ja és una articulació política. I això sense comptar la ràbia que portem dins pel tracte rebut i per la memòria de la història colonial. Aquesta ràbia és un motor important.
Ara deia que la gent no és conscient de la realitat de la gent en situació irregular. Com és aquesta situació?
Quan parlem de privilegis ens referim a tenir un document que et permet prendre decisions, parlar tranquil pel carrer, saber que no et faran una parada de perfil racial i que no acabaràs en un CIE. Estar en situació administrativa irregular no soles té implicacions socials, també són psicològiques i emocionals, ja que et priva de tots els drets. No tens accés a l’habitatge, ni a l’educació ni a un compte corrent ni a una feina digna i les nostres vides queden precaritzades. Els nostres fills hereten la nostra situació i quan fan 18 anys queden totalment desprotegits dins l’estat on han nascut. Tens tots els deures però cap dret. Un estat que es considera democràtic no es pot permetre aquesta situació en què hi ha ciutadans de primera i de segona només per tenir un paper. I la pregunta és: a qui beneficia aquesta política migratòria?
I a qui beneficia?
Primer de tot als grans empresaris que s’aprofiten de les persones en aquesta situació. Nosaltres podem veure els súpers plens o tenir la casa neta gràcies al fet que hi ha una gent que està explotada. I hi ha uns beneficiaris d’aquesta explotació. Després també hi ha el negoci de les fronteres. El seu pressupost s’ha incrementat en un 65%. Això suposa milions d’euros que en bona part es donen a països com Marroc perquè els facen la feina bruta. I també hi ha el tercer sector i les ONG, que sovint no fan res més que seguir els instints de les missions colonials.
Tornant a la ILP. Penseu que és possible aconseguir els resultats?
És només una qüestió de voluntat política. Ho hem vist amb els ucraïnesos. El que ha fet el Govern espanyol és exactament el que nosaltres demanàvem: una regularització extraordinària i sense condicions. Des que va esclatar la guerra, en un mes ja tenien tots papers.
L’any vinent hi ha eleccions. És un panorama que us perjudica?
És urgent que la nostra ILP es debata com més aviat millor. Una, perquè no ens podem permetre deixar mig milió de persones en aquesta situació. Estem parlant de la vida de la gent, vides que estan cada dia en joc. I segona perquè ja hem vist que som moneda de canvi per al discurs d’odi. La pandèmia ha deixat una fractura social important, en bona mesura perquè aquest govern ha fet una sèrie de promeses que s’han quedat en promeses. I açò és una ferramenta per als discursos d’odi. I aquests no aniran soles contra les persones migrants. Si un partit de mentalitat medieval –perquè ja no sé ni com dir-ho- arriba al govern canviarà la vida de tothom.
