Quatre factors essencials han fet que Mónica Oltra dimitisca: el procés d’investigació penal en mans del Tribunal Superior de Justícia valencià, que va fer oficial dijous 16 de juny la imputació de la vicepresidenta de la Generalitat, consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives per un presumpte intent d’amagar els abusos sexuals comesos pel seu exmarit contra una menor tutelada; el llistó ètic de la imputació per a dimitir dels càrrecs polítics (i no de l’obertura de judici penal) exigit per la mateixa Oltra en tota l’etapa fosca de corrupció del PP; la «guerra bruta» de la cacera mediàtica estatal i de l’extrema dreta espanyolista, ben entrenada contra alguns representants del moviment dels indignats i, especialment, ben afilada contra els dirigents i activistes independentistes catalans (més de 3.000 encausats a Catalunya per l’1-O), contra el segon govern del Botànic i contra la líder de Compromís, a qui pretenien eliminar políticament, i, per últim, la posició política i les exigències del president de la Generalitat, Ximo Puig, i els interessos del PSPV davant d’aquesta situació complicada i tensa.
Compromís ha fet costat a Oltra «sense cap clevill» i ha insistit que «la guerra bruta» de la dreta i l’extrema dreta pretén «guanyar als tribunals el que no guanyen a les urnes». Tot i això, Oltra abandonava tots els seus càrrecs aquest dimarts, 21 de juny, sense esperar cap resolució de l’Executiva de la coalició. Una decisió dolorosa i injusta, però èticament i políticament inevitable, per salvar el Botànic i la seua credibilitat si la decisió judicial final és l’absolució i continua en la política.
Poques vegades ens hem trobat en l’àmbit de la política amb una qüestió tan delicada, que cal esbrinar totalment, però tampoc no es pot obviar d’on han sorgit les acusacions i com s’han materialitzat en la via judicial.
L’administració de justícia, mitjançant la decisió judicial, l’escrit de Fiscalia i les acusacions particulars de l’extrema dreta, ha decidit investigar Oltra, i el procediment s’ha de tramitar amb totes les garanties processals del dret de defensa i respectant la presumpció d’innocència de tots els investigats. Fins ací res a dir en el que seria normal en un estat democràtic sense «herències» estructurals de l’anterior règim franquista-falangista-feixista.
Però cal tindre en compte que la defensa de la menor la porta José Luis Roberto, líder del partit neonazi España 2000, i que les forces reaccionàries han utilitzat el cas per pressionar el president Ximo Puig perquè destituïra la número dos del Consell, decisió que no ha hagut de prendre. I per això destaquem dos fets importants que ens preocupen:
En primer lloc, la decisió judicial de la imputació es basa en indicis i no en proves determinants, i crida molt l’atenció davant d’altres decisions de l’Administració de Justícia espanyola en casos de polítics de dretes. Ja veurem si, finalment, hi ha proves o no que mantinguem la imputació o l’obertura del judici oral.
L’ús politicomediàtic -i no simplement judicial- que fa l’extrema dreta espanyolista dels procediments judicials penals contra polítics o activistes d’esquerres, progressistes, feministes, indignats, actors… i, especialment, contra independentistes catalans des de l’1-O del 2017. D’això, en sabem molt els valencians pel tractament del cas de l’assassinat de Guillem Agulló, i per les campanyes dels mitjans conservadors, espanyolistes i d’ultradreta contra personalitats del món de la cultura, com ara Joan Fuster i Sanchis Guarner.
El nou impuls de la «guerra bruta» del règim espanyol del 78 des d’altes instàncies polítiques, econòmiques, judicials i policials contra qualsevol que no combregue amb el sistema s’estén arreu de l’Estat. Va començar fa més d’una dècada ací al costat, a Catalunya, contra tot el moviment independentista pacífic que reclama el dret a decidir el seu futur a través de la votació democràtica, i va continuar contra destacats dirigents de l’esquerra espanyola i activistes del moviment dels indignats. Ara, de moment, toca de nou rebre als valencians pertanyents a entitats o opcions d’estricta obediència valenciana, començant pels antifeixistes de Pego i, directament, Mónica Oltra. I no pararan.
