El dimecres previ a les festes de Pasqua es va segellar el pacte a través del qual concorreran conjuntament Esquerra Unida i Podem a les eleccions valencianes i en moltes llistes municipals. Aquest acord ha costat de pair, ateses les diferències orgàniques i estratègiques d’ambdues formacions, accentuades durant aquests anys d’unitat i d’un repartiment de quotes considerat injust a dues bandes. És per això que aquest acord té encara més valor, perquè era un imperatiu electoral i s’ha fet amb l’única intenció de salvar la majoria de progrés i d’esquerres a les Corts valencianes davant el que pot arribar.
De fet, per a un III Botànic, aquesta aliança és indispensable, sempre que supere la barrera electoral del 5% autonòmic –la legislació electoral més injusta continua aplicada al País Valencià. No totes les enquestes vaticinen que la candidatura integrada per Podem i Esquerra Unida sobreviurà a les Corts després del 28 de maig. Concórrer en llistes separades hauria sigut el preludi d’una desaparició institucional a Les Corts pràcticament assegurada, i també d’una més que probable extinció del Botànic. La irrupció de Sumar, que ja ha presentat en Madrid la candidatura per a les eleccions espanyoles –que se celebraran a finals d’any–, havia dividit en clau estatal encara més les formacions de l’aliança al País Valencià segellada aquest dimecres, cosa que dona encara més valor al pacte. I de nou, part de la política valenciana aporta valor a la política estatal, tant en la capacitat de forjar els dos governs Botànics com en l’aliança pactada entre EUPV i Podem. A l’estat espanyol no estaven acostumats a governs progressistes i d’esquerres de coalició, i ara per ara Sumar i Podem encara no han arribat encara a cap entesa.
Ara, a menys de dos mesos abans de les eleccions, Podem i Esquerra Unida estan en disposició de generar il·lusió i de mobilitzar el seu electorat amb una doble finalitat: que la dreta i l’extrema dreta no arriben a les institucions valencianes i que el PSPV-PSOE no compte amb una majoria suficientment àmplia com per arraconar els seus socis i aigualir –o anul·lar– les polítiques progressistes, feministes, d’esquerres i valencianistes que necessita el país. I per recordar, també, que l’esquerra alternativa és una esquerra transformadora que requereix de molts actors perquè siga efectiva, i que només la unitat –des de la diversitat– d’aquests protagonistes garantirà l’aplicació d’unes polítiques socials valentes que el Botànic no sempre s’ha atrevit a desplegar.
Encara que aquesta coalició electoral no és una força política d’estricta obediència valenciana atesa la seua federació amb forces polítiques d’àmbit estatal, sempre han tingut una visió de la plurinacionalitat, pluriculturalitat i plurilingüisme de l’estat espanyol i sempre han defensat la unitat de la llengua, la dignitat del País Valencià i la justícia social. Per això aquesta aliança era tan necessària.