Hi ha poques persones en aquest país que es puguen permetre el luxe de tergiversar –per dir-ho suaument– sense despentinar-se i que compten amb un exèrcit mediàtic i polític a la seua disposició per a aplaudir-lo de manera incondicional. Una d’aquestes persones és Juan Roig, el president de Mercadona, que ha justificat l’apujada de preus en el seu supermercat amb l’excusa de garantir la supervivència de la cadena de producció. Mentrestant, la realitat és que el seu patrimoni és de 3.000 milions d’euros i que aquest no deixa d’augmentar.
Sense negar la legitimitat que tothom té d’enriquir-se de forma legal, el cert és que el president de Mercadona s’ha sabut beneficiar d’una crisi mundial condicionada per la inflació intensificada, en bona part, per la crisi energètica agreujada amb la invasió russa contra Ucraïna i els interessos de la geopolítica nord-americana.
La riquesa exponencial de Juan Roig seria menys discutible si, mentre ell justifica l’augment desorbitat dels preus dels aliments i altres productes, incloent-hi els bàsics, dels seus supermercats, la patronal de què ell forma part no discutira totes i cadascuna de les reformes legals adreçades a millorar el benestar de les classes populars, treballadors i pensionistes. O, millor dit, adreçades, com a mínim teòricament, a pal·liar amb noves lleis els efectes de la crisi que tant està perjudicant aquest sector poblacional.
El poder de Juan Roig va molt més enllà d’aquesta particular llibertat d’expressió. Mentre ell es permet tergiversar de manera tan evident, cada polític que discuteix els seus arguments és linxat mediàticament. No és estrany tenint en compte que Juan Roig apareixia als papers de la caixa B del PP, que ha finançat la fundació FAES –liderada per José María Aznar– o que és constantment protegit i justificat per destacats dirigents socialistes i, fins i tot, també per algun dirigent valencianista.
Cobrant 99 milions d’euros l’any, 88 en dividends i 11 en sou com a president de Mercadona, Roig té poder i plusvàlues de sobra per a cobrir-se les esquenes en l’àmbit polític i en l’àmbit mediàtic. Però la realitat és que els seus beneficis nets de 718 milions d’euros en 2022, són inversament proporcionals al benestar de la majoria de la població. El sistema li ho permet, però d’això se’n diu «capitalisme despietat». Entre altres coses, perquè sense tal pujada de preus, els beneficis haurien existit igualment.