Com se sap, fa uns dies un home va rebre una multa de la Delegació del Govern espanyol, que va considerar convenient aplicar la Llei Mordassa contra una persona que va ser expulsada de la consulta mèdica per parlar en valencià. Els fets es van produir al juny, quan el metge va fer fora el pacient exercint una discriminació lingüística per després denunciar el discriminat, acusant-lo d’haver «alterat» el funcionament del Centre de Salut d’Alfafar. L’administració, lluny de protegir Francesc Xavier T., va procedir a multar-lo amb 601 euros. És cert que molts polítics –uns més que altres– s’han posat les mans al cap davant aquests fets. Però més enllà de la gesticulació, que és necessària per a difondre la denúncia, hi ha la manera de reparar aquesta injustícia. I en aquest cas concret hi ha un recurs a l’abast dels governants per a fer-ho. És, senzillament, l’aplicació de la llei.
La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) exposa, al seu article 2, que el valencià «és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a conèixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit, tant en les relacions privades com en les relacions amb les instàncies públiques».
Al seu article 3, diu que «sense perjudici de les excepcions regulades en aquesta llei, l’ús del valencià pels ciutadans en les relacions tant públiques com privades produeix plens efectes jurídics, igual com si empràrem el castellà, sense que puga derivar-se, de l’exercici del dret a expressar-se en valencià, qualsevol forma de discriminació o exigència de traducció».
L’article 4 encara és més clar: «En cap cas, ningú no podrà ser discriminat pel fet d’usar qualsevol de les dues llengües oficials».
Llegint aquests articles, els fets que es van produir a Alfafar, en un centre de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, són encara més greus i més inexplicables. Les institucions públiques no poden instar el discriminat a tramitar al·legacions i a esperar informes de la Policia Local d’Alfafar contra el ciutadà discriminat. El legalisme no pot ser interessat: Francesc Xavier T. va patir una discriminació lingüística en el moment en què no va ser escoltat si parlava valencià, en el moment en què va ser amenaçat amb ser expulsat de la consulta, en el moment en què aquesta expulsió es va produir, en el moment en què va demanar un full de reclamacions i no li’l van donar de manera automàtica –tal com també marca la legalitat– i en el moment en què va rebre la multa.
Desgraciadament, qui està exercint l’altaveu de la denúncia són fonamentalment entitats cíviques com Plataforma per la Llengua –que ha prestat suport legal a l’afectat– o Decidim. Intervindrà, per exemple, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat exigint a l’administració estatal la retirada total d’ofici de l’expedient? Ho farà alguna altra Direcció General o Conselleria de la Generalitat? Es farà des de Presidència? Només s’han de referir a la llei esmentada, vigent a l’Estatut actual. Hi ha fets davant els quals l’administració valenciana ha d’actuar i fer el més explícita possible la seua denúncia.