El nou episodi d’“Intel·ligència Financera”, la secció econòmica del pòdcast del Diari La Veu del País Valencià conduïda per Jordi Vizcaino, analitza aquesta setmana les transmissions patrimonials, les bonificacions vigents i l’única excepció que permet evitar tributar en la venda d’un immoble: la reinversió en un altre habitatge habitual. Però l’actualitat fiscal ha vingut marcada per una denúncia contundent: la Generalitat, governada pel Partit Popular amb el suport de Vox, ha aprovat una bonificació del 50% en l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) que, segons Vizcaino, “està tan mal redactada que és impossible d’aplicar”. La titular d’habitatge és la vicepresidenta Susana Camarero.
El fisc valencià inclou aquesta bonificació en l’article 14 bis de la Llei 13/1997, que preveu rebaixes del 50% per a persones físiques o empreses que adquirisquen un immoble. Però el text exigeix complir simultàniament un conjunt de requisits “incompatibles entre si”, cosa que anul·la de facto l’accés a la rebaixa. “És un brindis al sol”, afirma Vizcaino, qui relata que ni tan sols els funcionaris de les oficines liquidadores poden aplicar-la. “Ell mateix m’ho va dir. Si llegim literalment la llei, no es pot concedir”, relata sobre la confessió d’un funcionari.
El cas que ha donat peu a la denúncia és el d’un client que va adquirir un pis per posar-lo per a llogar. Tot i aportar davant de notari que destinaria l’immoble a arrendament i justificar posteriorment el contracte de lloguer, l’administració li ha denegat la bonificació: els requisits estableixen alhora que siga habitatge habitual del venedor, que l’operació estiga gravada per IVA i que l’adquirent destine l’immoble a venda o lloguer. “Això no té cap sentit. O ho han fet amb mala fe, per dir que baixen impostos sense baixar-los, o qui ho ha redactat no sap el que fa. En tots dos casos, eixa persona hauria d’estar al carrer”, sentencia.
Vizcaino també assenyala que el Govern valencià hauria pogut solucionar el problema “afegint una única paraula: ‘algun’”. Això permetria exigir només part dels requisits i no tots, i faria operativa la bonificació. En un missatge directe al futur president Juanfran Pérez Llorca, que podria ser investit aquesta mateixa setmana, Vizcaino reclama que la Generalitat corregisca el text: “Si la intenció era bona, que ho arreglen ja”.
L’exempció per habitatge habitual: com funciona i quan es perd
L’episodi dedica també gran part del contingut a explicar amb detall el funcionament de la tributació de les compravendes i de la reinversió en habitatge habitual. Vizcaino recorda que qualsevol guany patrimonial per la venda d’un immoble —siga adquirit per compra, donació o herència— tributa en l’IRPF entre el 19% i el 26%, depenent de l’import. L’excepció és clara: si l’habitatge venut era l’habitual i els diners es reinverteixen en adquirir una nova vivenda habitual, la persona contribuent queda exempta de pagar l’impost. Si només es reinverteix una part, només queda exempta la part reinvertida.
Ara bé, Vizcaino insisteix en el fet que cal conéixer bé el concepte de vivenda habitual, sovint confós. Perquè ho siga, la persona ha d’haver-la ocupada en els 12 mesos posteriors a l’adquisició i haver-hi residit almenys tres anys. Hi ha excepcions, com trasllats laborals, separacions o motius mèdics, però cal acreditar-los amb documentació sòlida. “Hem tingut un cas recent d’un jove que va marxar a Mèxic abans dels tres anys i li han reclamat la bonificació perduda. Hem aportat 11 documents: visat, contracte laboral, carnet de conduir, consums… Tot. Si no ho justifiques, tens un problema”, adverteix.
Vizcaino també alerta que estar empadronat no és suficient per demostrar que un immoble és l’habitatge habitual: “Hisenda comprova els consums de llum i d’aigua, i fins i tot pot triangular la ubicació del telèfon mòbil”.
Què diu la llei?
Concepte de “vivienda habitual” en la normativa estatal
Els documents mostren fragments de la llei estatal que defineix què és una vivienda habitual a efectes fiscals, principalment per a aplicació de beneficis en IRPF i altres impostos.
Els punts clau que regula la llei són:
a) Permanència mínima de 3 anys
La vivenda només és considerada habitual si la persona hi resideix de manera continuada durant almenys tres anys.
b) Excepcions a la permanència
Tot i no complir els tres anys, la vivenda manté el caràcter d’habitual si hi ha causes justificades de canvi de domicili:
- matrimoni
- separació matrimonial
- trasllat laboral
- obtenció del primer treball
- canvi d’ocupació
- defunció del contribuent
- altres causes acreditables
c) Obligació d’ocupar l’habitatge en 12 mesos
Per a considerar-la vivenda habitual, cal ocupar-la efectivament en un màxim de 12 mesos des de:
La compra, o la finalització d’obres de reforma.
d) Casos en què no es perd la condició d’habitual:
L’habitatge no perd el caràcter d’habitual quan:
Es produeix la defunció del contribuent.
Concorren circumstàncies que impedeixen l’ocupació efectiva.
El contribuent ocupa un habitatge per motius de càrrec públic o feina, i la seua pròpia queda buida mentre dure aquesta situació.
2. Article 14-bis de la Llei 13/1997 de la Generalitat Valenciana (ITP)
És la normativa autonòmica que regula la bonificació del 50% de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) per a la compra d’habitatges.
El problema central: una redacció “inaplicable”
L’article 14-bis exigeix que es complisquen simultàniament sis requisits, però aquests requisits són incompatibles entre si, la qual cosa fa impossible accedir a la bonificació.
Els requisits són:a) Que l’adquisició es faça com a pagament total o parcial per l’entrega d’una vivenda del transmetent.
b) Que la vivenda entregada pel transmetent siga la seua vivenda habitual.
c) Que l’entrega estiga subjecta a IVA i no exempta (condició pròpia d’habitatge nou).
d) Que l’adquirent siga promotor, constructor, immobiliària o tinga activitat econòmica relacionada amb l’habitatge.
e) Que els immobles adquirits s’incorporen al seu actiu circulant (per destinar-los a venda o lloguer).
f) Que en tres anys els immobles siguen venuts o llogats a una persona física com a vivenda habitual.
